REDACCIÓ
Què li passa al PSC a Tarragona? La lluita per aconseguir una cadira és al·lucinant. Sóc conscient que alguns rebatran aquesta afirmació, però he de dir que és la sensació que s’està transmetent a l’exterior. És sa i aconsellable, per la democràcia, regeneració i debat intern, que hi hagi elements diferenciadors de l’opinió majoritària.
El dolent és oferir un espectacle i una guerra de cadires que no abona a favor de la credibilitat del partit de la rosa. Fa temps que els socialistes es troben en una terra de ningú – ideològicament parlant – i que la seva pregària en el desert captiva l’interès de molta poca, més enllà dels seus acòlits. Van perdre el rumb i estan tenint serioses dificultats per retrobar-se i donar respostes a les inquietuds de la ciutadania.
No és normal que es parli més dels ‘balls’ del primer secretari del partit que de les propostes. A Tarragona el panorama és desolador. De cara a l’exterior intenten mantenir les formes però a l’interior assistim a un (trist) espectacle basat en traïdories, en ganivetades, ànsies de poder i protagonismes personals. Més que el partit de la rosa, el PSC s’ha convertit en una mena de cactus, on les punxades estan assegurades.
Hi ha més de 10 candidatures per encapçalar la llista al Congrés dels Diputats. Això deixa en evidència la fractura existent en el partit. Ballesteros també s’hi apunta per anar al Senat. Aquest fet em sorprèn i m’inquieta. Estarà l’alcalde de Tarragona preparant la seva retirada, deixant oberta la seva discreta successió al capdavant del govern municipal?
La hipotètica marxa de Ballesteros de la primera línia de la política municipal em provoca dessabor perquè sóc conscient que, a banda de la guerra interna, tant al partit com al grup municipal, el PSC a Tarragona quedarà orfe de lideratge i corre el perill de convertir-se en un partit residual en una ciutat que necessita un trasbals (polític i social) urgent.
La guerra al PSC a Tarragona està deixant clar, malauradament, que els interessos personals se sobreposen als interessos col·lectius.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
0 comments
MARIA JOSE
22 Octubre, 2015 at 7:13 pm
ESTOY TOTALMENTE DE ACUERDO CONTIGO EN LA DERIVA DEL PSC , EN CUANTO A LA TRAIDURIA Y PALOS A LAS RUEDAS ¿RECUERDAS LO QUE HIZO EL PSC A ENRIQUE GRANGEL?