REDACCIÓ
Què faig? Aniré a votar? I si hi vaig, a qui he de votar? Aquestes són alguns dels interrogants que molts ens plantegem de cara al proper diumenge, jornada electoral i Dia dels Enamorats. Queden pocs dies per anar a dipositar el vot i a hores d’ara molts electors no s’han llegit cap programa electoral i, pitjor encara, desconeixen els aspirants territorials a la presidència de la Generalitat.
Si sortim al carrer a preguntar quines són les principals promeses, la majoria dels enquestats haurien de marcar la creueta al ‘No sap, no contesta’. Tots sabem que les enquestes del CIS donen avantatge al PSC i tot seguit a Junts per Catalunya i a ERC. El diumenge ja veurem quina és la voluntat dels catalans. Però, el que realment em preocupa és si hi ha voluntat política per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya i recuperar la confiança entre els càrrecs electes i els electors. En aquesta campanya, força estranya a causa del coronavirus, els candidats només envien missatges, però es mullen molt poc. Els debats televisius i radiofònics són poc esclaridors. El ‘divorci’ entre ciutadans i polítics és més que evident. Per aquesta raó, molta gent es quedarà a casa. A banda de la por al virus, la desil·lusió, la incertesa, la ineptitud dels governants i la frustració es converteix en els millors aliats dels abstencionistes.
Els ciutadans, espanyolistes, nacionalistes o independentistes, estan farts dels incompliments dels polítics. Uns ens prometien portar-nos a Ítaca i altres en dotar-nos d’un país més pròsper, però resulta que les seves decisions inconseqüents i improvisades van deixar Catalunya pitjor que abans. Hi ha desconfiança, més pobresa, més discòrdia i menys seguretat jurídica. Els inversos se’n van i la culpa és, diguin el que vulguin, de les administracions catalanes. L’enfrontament amb l’estat no ens afavoreix. Hem perdut la partida del 2017 i hem de ser capaços de reconèixer-lo. Cal canviar els polítics i les polítiques. Hem de refer el país i a curar les fractures i les divisions. Catalunya no es mereix aquest panorama polític. Els governants catalans s’han especialitzat en el “com pitjor, millor“. Es mouen de meravella en el fang i en la mediocritat. El govern no governa, només polemitza, distreu i fa soroll mediàtic. Catalunya mereix més i millor.
No podem continuar retrocedint. És normal que molts catalans no vulguin anar a votar. Són conscients que el seu vot, amb aquesta casta política i aquest sistema, no deixarà de ser un paper en una urna. Res més. Continuarem tenint una oposició penosa i un govern que es fa la víctima per amagar la seva incapacitat. Ni Illa, ni Aragonès ni Borràs seran capaços de treure’ns d’aquest forat. No estan per defensar els interessos dels ciutadans sinó els seus i els de les seves capelles polítiques. L’aritmètica política decidirà un altre cop quin serà el futur de Catalunya en els propers quatre anys.
Espero i desitjo que amb el nou govern, Catalunya torni a recuperar la seva credibilitat internacional, la confiança dels inversos i es reconciliï amb la seva gent. Que torni el sentiment de pertinença i l’orgull de ser català. Encara ara no sé a qui votar. Estic al costat dels decebuts amb els falsos independentistes i molest amb aquells que insisteixen en una via que està morta o que ens condemna al fracàs, al precipici. Vull que s’acabi aquest malson. És obvi que no em quedaré a casa. El diumenge aniré a votar protegit pel coronavirus i escudat de les falses promeses. És el Dia dels Enamorats i votaré per l’amor a Catalunya.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
