REDACCIÓ
Marc Arza es presenta amb un currículum carregat d’experiència tant al sector privat com de la gestió pública. 
L’exregidor reusenc ha decidit liderar el projecte del PDeCAT a Tarragona perquè coneix prou les dificultats i el potencial del territori. És conscient que cal resoldre el conflicte existent entre Catalunya i Espanya. Proposa un referèndum, però encara que calen nous actors i una altra manera de fer i estar. Entén que s’ha de tancar l’etapa oberta el 2017 i reconèixer que l’independentisme ha perdut. A l’horitzó veu dificultats que només les poden resoldre un govern creïble i amb idees i capacitat d’acció. Amb qui pactarà el PDeCAT? Ell assegura que no és important amb qui sinó el que. Després del diumenge sortiren de dubtes…
Per què ha decidit presentar-se?
Em presento perquè el PDeCAT representa una tradició política positiva, constructiva, oberta i dialogant que, ara més que mai, és necessària a la política catalana. Crec que puc ajudar a treure la política catalana del bloqueig en què es troba des de fa 3 anys.
Hi ha qui l’acusi de voler viure de la política…
Vinc del sector privat i crec que em sé guanyar la vida tot sol. La política és una activitat necessària i, si no volem que només hi puguin accedir uns pocs, convé que sigui retribuïda. Cada quatre anys els polítics han de rendir comptes i és aleshores quan els ciutadans poden decidir si s’han guanyat el sou que cobren.
Per què l’haurien de votar?
Crec que fent política municipal i a la meva activitat privada he demostrat que sóc una persona seriosa, pencaire i capaç de construir acords amb gent d’altres partits. Aquest tarannà és necessari a la política catalana d’avui.
Quin projecte té per a Catalunya i sobretot per a Tarragona?
El PDeCAT vol reconduir la política catalana. Portar-la de nou des dels extrems cap al centre i despolaritzar-la perquè torni a funcionar. Recuperar l’orgull d’una economia viva, una Generalitat respectada i una societat vibrant. Tornar el somriure a l’independentisme. Vertebrar la Catalunya Sud i impulsar la seva àrea metropolitana. Acompanyar la transformació verda de la química i la revitalització del turisme amb inversions com Hard Rock. Exigir les inversions necessàries per salvar el Delta de l’Ebre.
Quina garantia ens dóna el PDeCAT per respectar el seu projecte polític?
Som una força de govern que ve de Convergència, governem 50 municipis a la demarcació incloent ciutats grans com Reus, Tortosa o Vila-seca. La gent del PDeCAT no som uns nouvinguts i els votants saben que ens prenem seriosament els nostres compromisos.
No m’agradaria que VOX entrés al Parlament, però si passa caldrà entendre-ho com un senyal d’alerta
Quines són les bases per una millor convivència entre independentistes i espanyolistes?
En primer lloc negaria aquesta divisió tan fonamental entre ciutadans favorables a la independència i els que hi estan en contra. Hi ha moltes altres diferències entre els ciutadans de Catalunya que també ens identifiquen i dibuixen fidelitats i aliances creuades. En tot cas, el que caldria és superar la política de blocs i començar a dibuixar consensos amplis que ajudin a reduir la polarització per trobar un acostament a la qüestió independentista que trenqui l’empat actual amb majories més àmplies i consolidades.
L’actual executiu ha governat o s’ha dedicat sobretot a fer propaganda independentista?
El president Quim Torra va arribar a la Generalitat amb una forta voluntat d’agitació i poc interès pel govern del país i els resultats d’aquesta darrera legislatura són més aviat magres.
Quina és la diferència entre el projecte independentista del PDeCAT, de Junts per Catalunya i d’ERC?
Al PDeCAT creiem que el primer que cal per avançar cap a la independència és el país i que les seves institucions funcionin. Que funcioni l’economia i l’ascensor social. Comptar amb un projecte nacional dinàmic, inclusiu i vibrant que generi orgull i convidi a sumar-s’hi. Ara mateix la política catalana i les seves institucions no funcionen i el país passa per enormes dificultats. Aquests propers quatre anys cal reconstruir el país, recuperar el prestigi de les seves institucions i retrobar l’orgull perdut per tornar a fer camí.
Com s’ha gestionat la pandèmia?
Feia 100 anys que no vivíem una crisi sanitària com aquesta. La improvisació i els errors dels primers mesos són perfectament comprensibles, però, ara, passat un any des que va esclatar la crisi del coronavirus, la improvisació ja no hauria de ser una opció. Les restriccions a l’engròs aplicades a tot el país sense tenir en compte les diferències de la situació sanitària, la manca d’acord amb els sectors implicats a l’hora de fixar restriccions i el baix ritme de vacunació són proves que la gestió de la pandèmia és francament millorable.
Quins són els grans problemes de Tarragona?
Hi ha amenaces econòmiques a l’horitzó que cal combatre, entre altres mesures, amb l’acompanyament de la química per garantir que continua invertint i apostant per la ciutat. Tarragona i el conjunt de la seva àrea metropolitana han de millorar la seva connectivitat apostant per una millora del transport públic. Cal resoldre el mapa ferroviari arribant a un consens regional que desbloquegi inversions pendents des de fa massa temps. La Generalitat s’ha d’implicar per aconseguir tirar endavant grans projectes com els de la Tabacalera o el Banc d’Espanya.
La partida de l’any 2017 s’ha d’acabar. L’independentisme no la pot guanyar
Tarragona està morta? De qui és la culpa del govern o de l’ajuntament?
Tarragona no està morta, però és una ciutat menys dinàmica del que podria ser. No està morta, però hi ha un cert adormiment i la Generalitat i l’Ajuntament no el combaten com caldria. Hi ha molta lentitud, molta burocràcia i molt de passotisme.
El govern català s’ha oblidat de Tarragona?
Hi va haver una època en què la Generalitat es feia present a Tarragona amb grans projectes com l’avinguda de l’aigua de l’Ebre, PortAventura o la Universitat Rovira i Virgili. Avui es troba a faltar aquell compromís i aquella visió. Avui, la Generalitat no es fa prou present a Tarragona.
Com creu que s’hauria d’ajudar els empresaris i sobretot els autònoms?
El que els empresaris i els autònoms demanen no són ajudes sinó facilitats i que s’acabi amb els obstacles burocràtics que massa sovint l’administració provoca a l’activitat econòmica. L’administració ha de crear les bases d’un bon sistema empresarial: generar, a través de les polítiques de formació, el talent que les empreses necessiten; proveir les infraestructures de transport i connectivitat que les empreses necessiten; assegurar un marc regulador, legal i fiscal que generi seguretat jurídica i un clima òptim per la creació de riquesa.
Què farem amb tants aturats? Quina és la solució?
La reducció de l’atur serà una conseqüència de la creació d’ocupació. Cal cuidar els principals sectors econòmics de la regió per impulsar la creació d’ocupació. A continuació citaré algunes idees. Acompanyar la química en el trànsit cap a la sostenibilitat. Assegurar que el turisme continua guanyant atractius i valor afegit amb inversions com Hard Rock. Apostar per una reindustrialització entorn d’Ascó i Vandellòs per compensar un hipotètic tancament de les nuclears d’aquí a 10 anys. Seguir cuidant el sector digital amb la generació del talent i l’aportació de les infraestructures que necessiti. Seguir impulsant l’emprenedoria amb programes d’estímul, acompanyament i inversió.
Amb qui pactarà el seu partit?
Per nosaltres el més important no és amb qui pactarem sinó que pactarem. Posarem sobre la taula la necessitat d’un govern que se centri a retornar el prestigi a les nostres institucions i en la reconstrucció econòmica. Un govern que treballi per la independència a través del bon govern, evitant el conflicte pel conflicte i obert a negociar i construir consensos amb tots els grups de tradició democràtica que respecten les institucions catalanes.
Si Salvador Illa és president es rebaixarà la confrontació a Catalunya?
El PSC va ser còmplice de la repressió violenta de l’1 d’octubre, de la supressió de l’Autonomia a través del 155 i de la presó i l’exili dels rivals polítics. Mentre no assumeixi aquests errors cap president socialista no podrà rebaixar la confrontació política a Catalunya i no sembla que Illa estigui disposat a obrir aquesta possibilitat.
Junts per Catalunya és la millor opció pel progrés de Catalunya?
No crec que ho sigui.
El procés està en un “punt mort”?
La partida de l’any 2017 s’ha d’acabar. L’independentisme no la pot guanyar i és urgent engegar una nova partida política. Un nou joc amb nous actors, nous incentius i noves regles que superin el bloqueig en què ha caigut la política catalana.
S’ha de tornar a votar en un referèndum d’autodeterminació?
El conflicte polític català es resoldrà votant. El que va començar amb una sentència que impugnava un Estatut votat en referèndum s’acabarà amb una votació que impugnarà aquella sentència. Un referèndum d’autodeterminació seria una de les formes de trobar una sortida a l’actual atzucac polític català, però la rigidesa de l’Estat espanyol farà que sigui molt difícil arribar a aconseguir-lo.
Què ofereix el seu partit tenint-lo de cap de llista?
Un candidat nou que mai fins ara no s’havia presentat al Parlament. Algú compromès amb la realitat i els reptes de la Catalunya Sud que suma a l’experiència pública com a regidor molts anys d’experiència al món privat.
Puigdemont hauria de tornar a Catalunya? En quines circumstàncies?
La llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats és un pas necessari per recuperar la normalitat política a Catalunya. Seria desitjable que s’hi arribés a través d’una llei d’amnistia, però si no és possible cal explorar la via dels indults.
Tem que Vox entri en les institucions?
No m’agradaria que VOX entrés al Parlament, però si passa caldrà entendre-ho com un senyal d’alerta. Els canvis socials de les últimes dècades generen malestar en alguns sectors i les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia provoquen un patiment que accentua aquest malestar. Cal combatre l’autoritarisme de VOX, però també les causes del malestar que porta alguns votants a donar-hi suport.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
