No sóc capaç d’imaginar el que està sentint la militància socialista després que un lobby poderós decorat amb velles guàrdies (al servei de l’IBEX 35 i que l’anomenen barons) hagués regalat (sí, sí, regalat) el govern de la nació a Mariano Rajoy. Quina frustració. Allò que era “un no és no” s’ha convertit en un “no és sí i de bo grat”.
Resulta inversemblant, difícil de creure que l’esquerra permeti que la dreta governi. La rosa del PSOE s’ha convertit en el símbol de la hipocresia política, en un país fustigat per les tisores del PP. Malauradament, ens hem adonat que els socialistes són menys demòcrates del que ens ho pensàvem; menyspreen la militància i sacrifiquen un líder només amb l’objectiu d’aconseguir que els ‘barons’ conservin el poder i les seves capelletes personals. Suposo que algun dia entendrem qui és qui en el PSOE, on estan endollats i què va passar per a què cedissin tan amablement el poder a la dreta.
Espero i desitjo que el PSC mantingui la seva coherència i voti contra la investidura de Rajoy, Fer el contrari representaria el suïcidi de Miquel Iceta, una persona que mereix el meu respecte personal. Confio que Iceta no cedeixi a les pressions dels socialistes cavernícoles i que només surten per Halloween, perquè són pràcticament com a morts vivents.
Els socialistes catalans s’hi juguen molt. Si s’abstenen, podran haver de pagar una factura de valor electoral incalculable. Molts van criticar Albert Rivera per haver pactat amb Rajoy, però almenys va aconseguir que el PP es comprometés amb 150 punts. Els socialistes ni això. Trist, però real.
S’han estimat més matar el seu líder i permetre conscientment que la dreta continuï fracturant el país. Tenen raó aquells que diuen que a cal socialista el “no és sí”. Llàstima.
Ricard CHECA
Director del diari digital ‘La República’
One comment
Mariano Pescador
26 Octubre, 2016 at 11:59 pm
Excelente artículo y certero análisis Ricard . Enhorabuena.