REDACCIÓ
Fa pocs dies vaig llegir un article en què Rubén Sánchez Medero, professor de la Universidad Carlos III de Madrid, feia servir l’expressió “ciutadà permanent”.
Segons ell, la situació en la qual l’accés a fonts d’informació -que no són només les convencionals- i a una quantitat monumental de dades ens donen elements per a construir la nostra pròpia opinió i ens porta a intervenir políticament, en tant que ens considerem capaços de fer-ho. Aquesta és la base de l’apoderament.
La idea de “ciutadà permanent” està directament relacionada amb el primer valor republicà, que considera que la persona només es desenvolupa integralment si és capaç d’implicar-se, de participar, en els interessos de la comunitat. És aquest compromís cívic allò que el fa de l’home un animal social, que deia Aristòtil.
Si parlem de comunitat, hem de parlar de l’administració més pròxima a la comunitat, la que pren decisions sobre aspectes quotidians que afecten les nostres vides i les vides dels nostres, les fonts de prosperitat per les que cal apostar, les intervencions urbanístiques prioritàries, les mesures per evitar l’exclusió de cap persona o col·lectiu. Això és la política feta des de l’Ajuntament i ja no es pot entendre si no es fa de la mà de les persones, dels “ciutadans permanents”.
Al marge d’altres instruments que cal desenvolupar per garantir la participació ciutadana, cal que els governs municipals escoltin els veïns i veïnes a través de la forma més genuïna de democràcia directa: les consultes. La ciutadania té tot el dret del món a decidir si al Banc d’Espanya volen que hi hagi un museu de la química o l’Hemeroteca Nacional. O si estan a favor en contra que l’Ajuntament s’endeuti en 12 milions d’euros, davant la passivitat d’una oposició que no es mulla, per urbanitzar uns terrenys on haurien d’anar uns equipaments esportius destinats a acollir els Jocs del 2017.
Són només dos exemples molt gràfics. Òbviament al llarg de quatre anys de mandat sorgeixen moltes oportunitats de fer consultes. Fins i tot valdria la pena establir en quines condicions s’hauria de consultar obligatòriament als ciutadans. Una d’elles seria per implementar mesures que comportin canvis importants a la ciutat i que no estiguin incloses al programa electoral de l’equip de govern.
També caldria establir un marc en què les diferents posicions, que no cal que les defensin els partits polítics, tinguessin tots els mitjans municipals al seu abast per defensar la seva perspectiva (ràdio, butlletí si n’hi ha, xarxes socials…) en igualtat de condicions i l’obligació d’acompanyar les propostes amb un pressupost i alguna mena d’aval que garantís la versemblança del pressupost. Des d’Esquerra Republicana ens comprometem a posar les bases perquè les consultes es puguin en fer amb garantíes.
Precisament avui, mentre escrivia aquest article, he vist al Telenotícies de TV3 que s’estava fent una consulta a Olesa de Montserrat. Sortia una senyora que venia a dir que sense la consulta els haguessin fet una urbanització sense que poguessin dir res. Tan senzill com això: poder dir què vols per a la teva ciutat.
Pau RICOMÀ
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona
REDACCIÓ
