REDACCIÓFa unes setmanes és va realitzar La Marató de TV3, una gesta social encomiable. Organitzada per la fundació que rep el seu nom. Molts donatius, molts voluntaris, molts col·laboradors, en definitiva molta participació.
Molta gent en queda al marge, bé per desinterès o per d’altres raons. Més d’un haurà exclamat que els diners se’ls queda algun xoriço o que no arriben al seu destí.
En pocs minuts, fent una mica de recerca a la web de ”La Marató”, trobem tota la informació que necessitem per aclarir aquest assumpte. Com a pas previ, he trucat a la fundació i he comprovat personalment la bona disposició d’aquesta. Tan sols els ha calgut assenyalar-me el lloc web que dóna llum a l’ombra del desconeixement.
Tanmateix, me posat en contacte amb un col·laborador que hi va participar agafant els telèfons. Volia saber quina percepció tenia els participants, respecte del control que se’n fa de tot el procés de recaudació.
Amb molta sorpresa em vaig adonar que aquest, no havia estat gaire meticulós en aquesta qüestió. Més aviat es va deixar portar per bons sentiments, confiança i solidaritat. Però bé, seré mesquí i navegaré en el materialisme que ens vol ofegar.
L’ésser humà és com és, i control no és un mot que pugui desaparèixer del diccionari. El següent que he fet, és adreçar-me a la plana web de transparència de La Marató. Aquí hi trobem tota la informació històrica, estructural, comptable, d’ajuts, reguladora, memorial d’activitats, pressupostària i la referent als projectes finançats.
Buscant xoriços he trobat seny i ganes d’ajudar sense més.
Arribem a la fi, el punt més espinós, el que pot fer dubtar als més desconfiats. Arribats ací, qui vulgui profunditzar necessitarà l’ajut de professionals o tenir coneixements de comptabilitat. Parlo de les auditories. Les realitza una empresa internacional reconeguda arreu. He obert el document de de l’auditoria de l’any passat i durant cinc minuts he revisat les xifres en busca d’irregularitats o incongruències. No tinc massa nocions comptables. Senzillament buscava variacions en els imports referits en diferents posicions als mateixos conceptes.
El dubte en unes referències m’ha obligat a posar-me en contacte amb els experts en aritmètica de la fundació, els quals complint el seu deure han esvaït els meus titubejos explicant-me tot allò que els he plantejat.
La meva conclusió és que hem d’aprendre a copsar dins el nostre cor la confiança, aquesta emoció implícita en les paraules. Traslladem-ho a la política i no ens deixem enganyar pels falsos arguments en aquests temps de confusió. “Llegim” les emocions, part fonamental del llenguatge humà.
NEO LIBE
REDACCIÓ
