REDACCIÓ
Imagineu-vos que un amic us explica el seu projecte empresarial. Us diu, d’entrada, que el cost de personal serà d’un milió d’euros l’any. Carai! No està malament per començar. Possiblement us interessi – sobretot si us convida a participar-hi – saber quin serà el pressupost total i quina facturació preveu obtenir.
Li ho pregunteu i us surt amb què tot el pressupost és el de personal, que no preveu gastar-se un euro en subministres de cap tipus, ni en desplaçaments, ni en activitats, ni en publicitat, ni en lloguers, ni en consum energètic, ni en res de res. El més possible és que penseu que us pren el pèl i de manera més o menys educada, o no, li direu que s’ho confiti i que busqui els diners a un altre lloc.
Aquest insòlit esquema és el que presenta l’alcalde Ballesteros quan explica a la ciutat el cost d’ajornar els Jocs un any. Sense cap paper sobre la taula, segons l’alcalde el cost de l’ajornament dels Jocs serà d’aproximadament un milió d’euros. El mateix cost que prorrogar els contractes del personal durant un any. Senzillament, això no pot ser i estic segur que els ciutadans de Tarragona, després de totes les peripècies, mitges veritats i mentides senceres que han acompanyat la preparació de l’esmentat esdeveniment es mereixen el respecte de rebre informació creïble.
Si el cost de funcionament de la Fundació fos el mateix que el cost de personal, significaria que estem llençant els diners mantenint una estructura inútil. Desenvolupar qualsevol feina requereix unes despeses prèvies en subministraments de diferents menes i consums, que un cop transformats donen pas a diferents productes i activitats. Si el pressupost total és el mateix que la partida de personal, podem deduir que no hi haurà cap activitat. Cosa absolutament insòlita.
Com a referència vàlida ens serveix el pressupost de la Fundació Tarragona 2017 per l’any 2016. Un pressupost que es movia una mica per sobre dels cinc milions, respecte als quals la partida de personal era de poc més del 20%. Aquest pressupost, que es pot retallar perquè algunes de les tasques ja s’hauran realitzat, presentava un dèficit de quasi bé 170.000€, tal i com els auditors advertien. La contrapartida de poder retallar una mica el pressupost, és que no tindrem els ingressos per patrocinis i donacions, previstos el 2016 en més de 2.300.000€. Per la qual cosa, podem pressuposar que el dèficit serà encara més gran.
Està clar que ens movem en un terreny incert i el que més ens agradaria és que no ho haguéssim de fer. Que poguéssim tenir els números a la vista i parlar de dades concretes. És com si anéssim en cotxe, de nit, per una carretera tortuosa, sense línies pintades ni senyals. No n’hi ha prou amb tenir fe amb Sant Cristòfol, calen unes condicions de conducció adequades perquè tots plegats no prenguem mal.
Reiterem la sol·licitud que vam fer en un ple: és molt important tenir una auditoria permanent de la Fundació Tarragona 2017. Hem de saber quin és el cost real de l’ajornament dels Jocs i com s’assumirà. No ens valen en absolut les paraules de l’alcalde que algú o altre ho pagarà, però els ciutadans de Tarragona no. I si hagués alguna administració o particular compromesa en pagar el sobrecost dels Jocs, necessitem saber, mes a mes, si les despeses s’ajusten als ingressos previstos. L’ajornament dels Jocs no pot significar una nova càrrega per als tarragonins.
Pau RICOMÀ
Portaveu ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
