Curiosament, el personatge que ha de ser objecte de totes les atencions durant el certamen esportiu, no agrada a tots els nens i nenes de Tarragona. La mascota dels jocs del Mediterrani, el ‘Tarracus’, s’ha convertit en ‘l’home del sac’ per a la filla del líder de l’oposició
Estem a sis mesos de la celebració dels Jocs del Mediterrani, que tindran lloc a Tarragona, i la ciutadania sembla no estar massa engrescada. Això es deu sobretot, segons l’opinió del cap de l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona, al problema “sistèmic” que l’equip de govern liderat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, a l’hora de comunicar.
El ‘Tarracus’ no agrada a la filla de Viñuales
Rubén Viñuales està convençut que Ballesteros i els responsables dels jocs no han sabut traslladar la il·lusió als tarragonins i això “és una llàstima”.
De fet, el portaveu de Ciutadans, en una trobada amb els periodistes, ha volgut explicar que la seva filla té “por” de la mascota dels jocs del Mediterrani, ‘Tarracus’. D’acord amb el seu relat, a la petita Alba li costa conciliar la son, en pensar que, durant la nit, pot rebre la visita del ‘Tarracus’. “L’altre dia anàvem amb la meva filla al Corte Inglés i ella, en veure al ‘Tarracus’ gegant, es va espantar”, ha explicat, subratllant, en to jocós, que “no dorm a les nits”.
D’aquesta manera, el líder de Ciutadans ha volgut deixar clar que ni els jocs ni la seva mascota “no tenen massa incidència en la ciutadania”. Tot i això, Viñuales vol que se celebrin els jocs, encara que estigui preocupat amb el llegat que deixarà a la ciutat i quant costarà, realment, als tarragonins. El polític taronja espera no espantar-se quan arribi la factura…
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la presidenta de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat, Inmaculada García Martínez, han signat el contracte de patrocini que segella el finançament de l’esdeveniment esportiu del 2018.
L’acord estipula que Loteries i Apostes de l’Estat, com a nou soci oficial dels Jocs Mediterranis, abonarà 1 milió en el moment de la signatura i l’altra meitat, en el primer trimestre del 2018. García, que ha expressat la satisfacció d’aquest patrocini, ha descrit els Jocs com “un esdeveniment que posa en valor el referent que és Espanya en l’esport internacional”.
El govern espanyol invertirà 10,5 milions d’euros als Jocs a través dels pressupostos generals de l’Estat.
A part, ja es van percebre 2,5 milions d’euros que va aportar el Consell Superior d’Esports el 2016 -quantia que s’ha destinat a remodelar el Nou Estadi i la pista d’atletisme de Campclar- i aquests 2 milions procedents del patrocini de les Loteries i Apostes de l’Estat. Així, l’aportació global de l’Estat s’eleva als 15 milions d’euros.
Imagineu-vos que un amic us explica el seu projecte empresarial. Us diu, d’entrada, que el cost de personal serà d’un milió d’euros l’any. Carai! No està malament per començar. Possiblement us interessi – sobretot si us convida a participar-hi – saber quin serà el pressupost total i quina facturació preveu obtenir.
Li ho pregunteu i us surt amb què tot el pressupost és el de personal, que no preveu gastar-se un euro en subministres de cap tipus, ni en desplaçaments, ni en activitats, ni en publicitat, ni en lloguers, ni en consum energètic, ni en res de res. El més possible és que penseu que us pren el pèl i de manera més o menys educada, o no, li direu que s’ho confiti i que busqui els diners a un altre lloc.
Aquest insòlit esquema és el que presenta l’alcalde Ballesteros quan explica a la ciutat el cost d’ajornar els Jocs un any. Sense cap paper sobre la taula, segons l’alcalde el cost de l’ajornament dels Jocs serà d’aproximadament un milió d’euros. El mateix cost que prorrogar els contractes del personal durant un any. Senzillament, això no pot ser i estic segur que els ciutadans de Tarragona, després de totes les peripècies, mitges veritats i mentides senceres que han acompanyat la preparació de l’esmentat esdeveniment es mereixen el respecte de rebre informació creïble.
Si el cost de funcionament de la Fundació fos el mateix que el cost de personal, significaria que estem llençant els diners mantenint una estructura inútil. Desenvolupar qualsevol feina requereix unes despeses prèvies en subministraments de diferents menes i consums, que un cop transformats donen pas a diferents productes i activitats. Si el pressupost total és el mateix que la partida de personal, podem deduir que no hi haurà cap activitat. Cosa absolutament insòlita.
Com a referència vàlida ens serveix el pressupost de la Fundació Tarragona 2017 per l’any 2016. Un pressupost que es movia una mica per sobre dels cinc milions, respecte als quals la partida de personal era de poc més del 20%. Aquest pressupost, que es pot retallar perquè algunes de les tasques ja s’hauran realitzat, presentava un dèficit de quasi bé 170.000€, tal i com els auditors advertien. La contrapartida de poder retallar una mica el pressupost, és que no tindrem els ingressos per patrocinis i donacions, previstos el 2016 en més de 2.300.000€. Per la qual cosa, podem pressuposar que el dèficit serà encara més gran.
Està clar que ens movem en un terreny incert i el que més ens agradaria és que no ho haguéssim de fer. Que poguéssim tenir els números a la vista i parlar de dades concretes. És com si anéssim en cotxe, de nit, per una carretera tortuosa, sense línies pintades ni senyals. No n’hi ha prou amb tenir fe amb Sant Cristòfol, calen unes condicions de conducció adequades perquè tots plegats no prenguem mal.
Reiterem la sol·licitud que vam fer en un ple: és molt important tenir una auditoria permanent de la Fundació Tarragona 2017. Hem de saber quin és el cost real de l’ajornament dels Jocs i com s’assumirà. No ens valen en absolut les paraules de l’alcalde que algú o altre ho pagarà, però els ciutadans de Tarragona no. I si hagués alguna administració o particular compromesa en pagar el sobrecost dels Jocs, necessitem saber, mes a mes, si les despeses s’ajusten als ingressos previstos. L’ajornament dels Jocs no pot significar una nova càrrega per als tarragonins.
Pau RICOMÀ Portaveu ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona
Mis queridos lectores, pero cuan hartos, “jartos”, estaréis de la letanía de los Juegos Mediterráneos de Nunca Jamás que nos obsequia nuestro querido Peter Pan Ballesteros. Cada día el pan duro de los Juegos 2017. Cada noche las pesadillas olímpicas.
Y miren ustedes, todos vosotros, personas humanas, ciudadanos de la otrora imperial Tarragona, me aburren sobremanera los deportes de sudar, de lesionarse, de respiración compulsiva. Pero como estos políticos no paran de darle al manubrio olímpico, pues El Fisgón se ha puesto en marcha para saber qué piensan sus señorías concejales de todo esto. Pero no les repetiré lo que dicen públicamente, les contaré lo que confiesan en privado. Y eso dueeeleee…
Ballesteros, Josep Ma. Prats i Alejandro
JOSEP FÉLIX BALLESTEROS(Alcalde, presidente de los Juegos y Peter Pan de este cuento). Es el Gran Timonel de los Juegos, pero a veces pienso si también será el mayor bromista de la historia. Tengo la duda de si al final, en el último minuto, antes del apocalipsis olímpico, nos dirá: “Que nooo. Que todo era una broma. Mirad todos a la cámara oculta. Hahahahaha. ¿Pero que os habíais creído de verdad que íbamos a celebrar los Juegos? Que no, que no. Que todo ha sido una broma. Anda, iros todos a casa que esto ya se ha acabado”. Él cree más en la flor de su culo que en trabajar duro de sol a sol en el tajo de los Juegos… y así van las cosas.
ALEJANDRO FERNÁNDEZ ÁLVAREZ(Primer teniente de alcalde y oficial de guardia municipal) Llegó a decir que los Juegos eran la peste bubónica, luego un “Juegos, de entrada, NO”, y ahora es la única esperanza no aguirre blanca que le queda a Ballesteros para conseguir la pasta. Entusiasmo, lo que se dice entusiasmo por los Juegos, nuestro Alejandro más bien poco, pero le venía en el lote del pacto y no le quedó más remedio que aceptar pulpo olímpico como animal de compañía. Eso sí, si el barco de los Juegos se ha de hundir, él no será el músico que se quede tocando en cubierta.
PAU PÉREZ HERRERO (Segundo teniente de alcalde y hombre serio, cabal, sano, guapo, honesto, inteligente, honrado y un largo etcétera…por si he de pedir una subvención algún día de estos, ¿saben?) A Pau Pérez los Juegos se la traen muy floja (la preocupación, entiéndanme). No son su negociado. Una renuncia con mitigación de daños sería su opción preferida.
JAVIER VILLAMAYOR CAAMAÑO (Tercer teniente de alcalde, cuchipandi del alcalde y anunciante de dentífricos en nombre de Tarragona). Primero fue el subidón de sentirse jefe de unos Juegos que le debían abrir las puertas a su reinado. Luego vino la auto complacencia del “me duele el alma de ser tan perfecto”. Más tarde, ya con los problemas en fase de lavativa, se le vio perplejo y buscando refugio en su antigua casa madre de la Diputación de Barcelona y, ahora, a día de hoy, tiene más pinta de rezar que de gestionar. Él cree ingenuamente que los hados le favorecerán porque él lo vale, pero en verdad que más parece un alma en pena, aunque mantenga la sonrisa.
JOSEP MARÍA PRATS BATET (Cuarto teniente de alcalde, pero podría ser el trigésimo octavo y sería igual de feliz). Como no se entera mucho, pues él anda que te anda. Si hoy toca decir que “¡Vivan los Juegos!” pues se dice, y si mañana toca enterrarlos, pues se llora. La cuestión es estar en la procesión.
JOSÉ LUIS MARTÍN GARCÍA(Quinto teniente de alcalde y hombre de cierre). No dice lo que piensa o, mejor dicho, dice lo que no piensa. Nunca fue favorable a los Juegos y siempre ha pensado que estaban en manos de aficionados. Pero calla prudentemente. Como Pau Pérez, no es su negociado.
BEGOÑA FLORÍA ESEBERRI(Sexta teniente de alcalde, pero con un apellido vasco). Los Juegos en manos de su íntimo enemigo Villamayor son un artefacto explosivo con mecanismo de activación retardada. Cree que explosionarán los Juegos en algún momento y la onda expansiva se llevará por delante a los que ahora mismo van por delante de ella en la carrera hacia la alcaldía. Mujer ambiciosa y de ideas claras, no está para juegos ni para Juegos.
JOSEP MARÍA MILÀ ROVIRA (Séptimo teniente de alcalde, pero no séptimo de caballería). Después de analizar sesudamente el proyecto de Juegos Mediterráneos llegó a la conclusión de que no entiende a qué vino ésta feliz idea. Se le lleva la pena por no haber estado en el ajo desde la génesis del proyecto, pues entonces, con su sapiencia urbanística, esto de los Juegos hubiese devuelto a Tarragona la gloria romana de Augusto. Ahora debe conformarse con dos planos mal esbozados. No tiene apego a los Juegos, pero acompañará si es necesario.
ELVIRA FERRANDO GÓMEZ (Octava teniente de alcalde. Octava, sí, pero da lo mismo, es la más simpática). Ella es la única del consistorio que cree firme y sinceramente en los Juegos porque, sencillamente, su cerebro y su corazón son tan buenos amigos que piensan y laten juntos. ¡El disgusto que se puede llevar si no se celebran los Juegos! Como derrame Elvira una sola lágrima por no ver inaugurados los Juegos no se lo perdonaremos jamás a los bribones responsables de eso. Lo juro por los clavos de Bolt.
ANA SANTOS GORRÁIZ (Novena teniente de alcalde. Nada más. Así de lacónico). No es simpática. No tiene gracejo político ni buena estrella. No obstante, es un despilfarro no haberla colocado en puesto de responsabilidad en el equipo organizador. Tiene capacidad y fuerza de trabajo. Ella podría haber aportado algo de sentido común. ¿Si la Santos cree en los Juegos? Pregúntenle a ella, a mí que me importa… ¡es broma! Ana Santos cree en lo positivo de organizar los Juegos, pero le abochorna lo mal que lo están haciendo algunos de sus compañeretes.
FRANCESC ROCA ROSELL(No es teniente de alcalde. Soldado raso. Pero piensa, luego existe). Su opinión sobre los Juegos es bastante objetiva: podría haber sido una gran oportunidad, pero los que manejan la nave de los Juegos todavía deberían pasar unos años en la escuela naval de organizadores de grandes eventos, o sea, que ya le ha visto el cobre a Villamayor.
IVANA MARTÍNEZ VALVERDE (La última de la fila, pero los últimos serán los primeros). No le gustan los Juegos como concepto ni como proyecto, pero no le toca otra que apechugar. Lo breve, si cierto, dos veces bueno.
INMACULADA RODRIGUEZ MORANTA (Le gustan los Juegos… con fuego). Llegó, vio y despidió…al gerente. Así de romana la moza. La política turística del PP para Tarragona choca frontalmente con el concepto de Juegos que hizo en su día Villamayor, aunque ambos hacen como que se solapan. Quiere Juegos, pero de muy distinta cara a la actual.
MARIA ISABEL NEGUERUELA MORALES(La infiltrada). Los que mandan en los Juegos se piensan que Alejandro les regaló un jarrón florero, pero nada de eso. Ella hace su papel en el “fotocol”, pero toma nota de todo, habla con todos, no se le escapa detalle, afina el oído y pasa informe completo a Alejandro puntualmente. Ya puestos, le gustaría disfrutar de los Juegos, pero últimamente, en círculos de confianza del PP, muestra pocas ganas de apostar por ello. De momento, a remolque y verlas venir.
L’organització d podria haver encarregat, a una empresa propera a un dels responsables del jocs, una rèplica de la mascota per a cada una de les subseus del ‘Tarragona 2017’, a un preu unitari de 2.500 euros.
A alguns partits de l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona se’ls acumula la feina per intentar estar al corrent de les despeses relacionades amb l’esdeveniment esportiu més important que se celebrarà a Espanya el 2017: els jocs del Mediterrani.
Davant les notícies confoses i les filtracions als mitjans de comunicació, els regidors de l’oposició no tenen cap altre remei que atapeir la secretaria municipal amb documents on sol·liciten el màxim d’informació sobre el Tarragona 2017.
L’excusa de la promoció….? Arran de la notícia publicada per aquest digital, on es feia referència que l’alcaldia es va fer càrrec de les despeses tècniques de l’acte de la presentació de la mascota, valorades en uns 7 mil euros, tant la CUP com Ciutadans reclamen més informació sobre el cost tècnic de l’acte, quant va cobrar l’organitzador i la presentadora de la gala que va comptar amb la presència del rei Felip VI, qui va pagar el lloguer del Teatre de Tarragona (en el cas que ho haguessin fet) i si és veritat que l’alcaldia es va fer càrrec directe de les despeses de la presentació de la mascota, camuflant-les en el capítol de ‘Promoció de la ciutat’.
La formació taronja, liderada per Rubén Viñuales, també pretén saber quant va costar encarregar a l’artista francès JeanJullien convertir el dibuix de l’alumne de la Selva del Camp, Àlex Girona, en ‘Tarracus‘, la mascota oficial dels jocs.
Els partits, sobretot els que conformen l’oposició, volen saber també, quins criteris es van adoptar per comissionar, a una empresa propera a un dels responsables dels jocs, la rèplica d’una mascota per a cada una de les 16 seus del ‘Tarragona 2017’ a un preu unitari d’uns 2.500 euros.
La crisi econòmica ha fet canviar molts hàbits i fer que la gent estigui molt més alerta, sobretot com es gasten (o malgasten) els diners públics. Són moltes les famílies que no tenen cap ingrés, el que converteix la seva situació econòmica en dramàtica. Per aquesta raó, l’administració pública i fins i tot la iniciativa privada considera important apostar per l’austeritat, sense perdre de vista la qualitat, amb l’objectiu d’oferir un producte o un projecte amb dignitat.
Els Jocs del Mediterrani podria ser un exemple. Amb pocs recursos intentar deixar un llegat gens menyspreable per a la ciutat. Recentment, el Comitè Olímpic Espanyol i l’alcalde de Tarragona, que també és president del comitè organitzador, van protagonitzar una polèmica sobre la possible cancel·lació dels jocs per falta de diners.
L’estat, en plena campanya electoral, va desbloquejar 3 milions d’euros i se n’espera uns altres tants. La crisi ha fet que la paraula ‘estalviar’ formés part del nostre lèxic diari. I això perquè, com diuen els castellans, ‘no està el horno para bollos‘. Si ens situem en els jocs del 2017, podem recordar que no és la primera vegada que, amb menys o menys raó, s’acusa l’organització de ‘malgastar’ diners o de no explicar amb transparència com se’ls gasta.
En una sessió plenària, un partit polític va qüestionar si era necessari que cada cop que els membres dels comitès olímpics hi ha la necessitat d’allotjar-se en hotels de luxe i que visquin a ‘cos de rei’ durant la seva estada a Tarragona. Més recentment, la visita del rei d’Espanya, coincidint amb la presentació oficial de la mascota (Tarracus) el passat 19 de maig, ha generat controvèrsia. El convergent Albert Abelló va criticar que Felip VI vingués a Tarragona amb les butxaques buides i que només portés ‘euros de xocolata’.
QUANT VA COSTAR I QUANT VA PAGAR?
Aquest digital ha intentat saber quant ha costat a l’erari públic l’acte de la presentació de la mascota, organitzada per l’actor Marc Chornet, i qui va assumir aquesta despesa. El lògic seria que la factura, que no arriba als 10 mil euros, fos sufragada per la Fundació Tarragona 2017.
Però ha estat així? La versió oficial és que sí, però els documents, a que aquest digital ha tingut accés, ho desmenteixen i evidencien que la despesa l’haurà de fer front diractament l’ajuntament. Des d’alcaldia s’ha fet una retenció de crèdit de 8 mil euros sota el concepte de “Promoció de Tarragona”.
No és la primera vegada que encàrrecs relacionats amb els jocs van a càrrec dels pressupostos municipals – la presidència del consistori disposa d’un partida especial pels jocs. En aquest cas, però, en la factura de la presentació de la mascota no es fa cap referència als jocs, sinó que s’etiqueta amb el segell promocional de la ciutat. Alcaldia fa front a aquesta factura barrejant-la amb les despeses relacionades amb la promoció de la ciutat.
QUANT HA COBRAT L’ARTISTA?
En la factura es detalla només les despeses inherents a la part tècnica de les dues hores que ha durant l’acte: il·luminació (2.521,64€); lloguer de so (2.020€); tècnic d’audiovisuals (907€); neteja prèvia del teatre (529,28€); control i cap de sala (226€), lloguer de luminotècnia (400€). Els únics que no cobren són els dos tècnics municipals, tot i que la seva feina estaria valorada en uns 400 euros. La part tècnica de l’acte ha costat uns 7.000 euros (iva inclòs).
De moment, no se sap quins són els honoraris de Marc Chornet, l’organitzador de la gala, i de la presentadora.
Tampoc va transcendir quant es va pagar a l’artista francès JeanJullien per adaptar el dibuix de l’alumne Aleix Girona, de la Selva del Camp, a la mascota oficial del Tarragona 2017.
Aquest diari ha contactat els responsables del Tarragona 2017, els quals han negat que l’ajuntament s’hagi fet càrrec de la despesa de la presentació en societat del ‘Tarracus‘…
Els Jocs del 2017 ja tenen mascota: Tarracus. Va ser presentada durant un acte públic amb pompa i circumstància. Amb presència reial i tot. El dibuix del francès Jean Jullien, inspirat en la idea original d’Aleix Girona, l’alumne de la Selva del Camp, suscita, com és normal, controvèrsia.
Hi ha qui considera que la mascota és simpàtica, senzilla i carregada de simbolisme. Per contra (sempre hi ha un però) hi ha qui defensa que, de tan simple, ofèn. Ningú acaba de saber si està inspirada en una avellana (l’autor del dibuix és de la capital del Baix Camp) o en un peix del Mediterrani. Jo m’inclino més per la versió del fruit sec de Reus.
A mi, personalment, no m’agrada. No l’encaixo. És una avellana amb un casc romà. Es podria haver fet quelcom més bonic, atractiu, modern, més simpàtic i agradable a la vista. No parlo de la gamba de Tarragona, que Alejandro Fernández ja deu tenir patentada, però, honestament, crec que era possible esmerçar-nos una mica més. Una avellana amb els ulls esbatanats i amb un casc romà, encara que porti un mocador casteller, no m’acaba de fer el pes.
És cert que repassant les mascotes d’esdeveniments celebrats a Espanya amb transcendència mundial (Naranjito, Cobi, Curro, Fluvi) ens adonem que Tàrracus segueix el mateix padró i, en la meva opinió, té tots els números per caure en l’oblit. Estic convençut que un tarragoní hauria fet una mascota molt millor, perquè hauria vestit i plasmat el que simbolitzen els Jocs per Tarragona i el territori. No seria, segurament, un ninot senzill i amb tan poc suc.
Vull que es facin els Jocs – que ningú es confongui – i que siguin un veritable èxit. Però espero i desitjo que allò que l’alcalde Ballesteros anuncia com els millors jocs de la història tinguin una certa dignitat, encara que la línia de treball sigui l’austeritat. A mesura que passin els mesos suposo que m’aniré acostumant a un Tàrracus que haurà de ser la cara amable i simpàtica dels jocs del Mediterrani.
No dubto que, d’aquí a un any, m’hauré d’empassar aquestes paraules i acabaré escrivint exactament el contrari. Ho faria de bon grat. El problema és que, ara per ara, a Tàrracus l’identifico molt més amb un personatge de videojoc o dels Simpson que no pas amb el ‘Tarragona 2017’.
Ricard CHECA Director del diari digital ‘La República’ @ricard_checa
‘Tárracus‘. Així es diu la mascota dels Jocs del 2017 que serà presentat en societat dijous vinent durant un acte que tindrà lloc al Teatre de Tarragona i que estarà presidit pel Rei Felip VI. JeanJulien és l’artista a qui l’organització dels jocs va demanar que adaptés gràficament el dibuix guanyador.
El ‘Tárracus‘ apareixerà, en format humà, durant la gala i interactuarà amb els ballarins en una coreografia coral. La mascota dels Jocs del Mediterrani lluirà el groc (pedra romana) i un casc blau que representarà l’energia del mar. ‘Tárracus’ també exhibirà un mocador ‘casteller’.
Els ballarins, vestits amb els mateixos colors que la mascota, faran una coreografia que suggereix les diferents modalitats esportives que es practicarà en el ‘Tarragona 2017’, interactuant amb un vídeomapping sobre l’escenografia.
Els dibuixos seleccionats
Cal recordar que el nen que va dibuixar la mascota rebrà una placa de les mans de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.
L’artista JeanJulien va dibuixar l’emblema de la pau amb la silueta de la Torre Eiffel al centre, després dels atemptats de París. Un dibuix que es va fer viral a les xarxes socials.
L’acte de presentació de la mascota ‘Tárracus’, coordinada per l’actor Marc Chornet, i presentada per l’actriu Noèlia Pérez (que va interpretar l’ex política Víctòria Forns en Tarracònia), comptarà amb la presència dels màxims representants del Comitè Olímpic Internacional i Espanyol, del ministre i del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
REDACCIÓ9 Gener, 2018
los Juegos!” pues se dice, y si mañana toca enterrarlos, pues se llora. La cuestión es estar en la procesión.
