REDACCIÓ
La setmana passada vaig viure un dels episodis més intensos i estressants de la meva vida: la meva integritat i la de dues de les persones que més m’estimo va estar en perill. En un segon, gairebé marxo. Unes quinze persones m’han salvat la vida, tot per culpa d’un inconscient.
Moltes vegades he dit que em nego a pensar que tothom és dolent i que la maldat regna per damunt de la bondat. D’allò que fem sempre se n’extreuen els aspectes negatius, si jo dissabte hagués canviat de pla: la notícia seria que una persona va provocar un accident… però com això no ha passat, no hi haurà cap notícia que parli de les quinze ànimes que dissabte a la tarda van aguantar el meu cotxe perquè no caigués per un barranc: grans, petits, joves, homes, dones, marroquins, espanyols… Tots van unir forces per ajudar-nos.
Ells no ens coneixien, però el que sabien era que teníem una vida, una família i gent que ens estimava, i per això havien de lluitar per salvar-nos encara que fos posant el seu cos en perill.
Després dels successos que estem vivint, i el que jo vaig viure, puc dir que SEGUEIX EXISTINT LA BONDAT AL MÓN.
Us vull presentar una peça dels Fon de Benín, una peça de màgia, de vudú a la qual pel seu aspecte podríem considerar que és quelcom dolent però no és necessàriament així. Es tracta d’unes figures relacionades amb el matrimoni o la unió entre dues persones per sobre de tot, vinculat a quelcom màgic i misteriós. Una obra amb molta força.
Aquesta peça és símbol d’unitat humana, d’unitat de persones sigui quina sigui la seva condició humana. És un símbol d’esperança i dóna ànims per continuar insistint en el triomf de la bondat. Encara que es trobin esquena amb esquena i no es vegin la cara estan al mateix sac, estan en la mateixa situació i poden tenir empatia fins al punt d’arriscar-ho tot per salvar al seu igual. Si tu caus, jo també caic.
“No et conec, no t’he escoltat mai, mai no hem parlat, no sé el teu nom… però vinc a ajudar-te”
PUBLICITAT
REDACCIÓ
