REDACCIÓFa uns dies aquest diari va publicar que un pare, Màrius Lleget, havia denunciat la seva exdona, Natalia Alberti, d’haver segrestat la seva filla Naira de 5 anys-, a finals d’abril. La mare, la denunciada, va acudir el 12 de maig a una comissaria del Mossos d’Esquadra de Vilafranca del Penedès –lloc de residència- per declarar que estava de vacances, que no havia segrestat la seva filla i que el seu pare ja ho sabia i que no pateix esquizofrènia. A més, va presentar una denúncia contra el seu exmarit per injúries, calúmnies i per imputar-li un delicte que no ha comès.
La seva advocada, Pilar Casas, ha comentat a La República que ahir li van entregar a la seva clienta la còpia de la denúncia que Lleget va presentar a Vilafranca. Segons Casas, dimecres va fer una trucada telefònica al Jutjat d’Instrucció 5 de Vilafranca i li van dir que la denúncia era per incompliment del règim de guarda i custòdia però finalment, ha estat denunciada per sostracció de menors. En aquesta denúncia també hi apareixen el nom de l’Associació DHIDHES i la seva presidenta, Rosa Casas.
Per la part de la mare aquesta denúncia no té sentit, ni per sostracció de menors ni per incompliment del règim de guarda i custòdia ja que segons l’advocada, porta veient a la seva filla tant el cap de setmana com els dies de visites que li toca, que són els dimarts i dijous.
El segrest?
La Naira, la nena, estava passant uns dies amb la seva mare a la Garrotxa a casa d’unes amigues. En la declaració de la mare, aquesta afirma que el mòbil no li funcionava i que va parlar amb el denunciant des d’Olot per explicar-li com estava la situació, a través d’una cabina telefònica i que sabia que la seva filla estava refreda i amb bronquitis. La mare, segons la declaració, no recorda quina és la ubicació de la casa de les amigues.
Per altra banda, la mare nega que pateixi esquizofrènia, tal i com apuntava el pare en la conversa amb aquest diari. De la mateixa, la seva advocada, ha comentat que no té res que demostri que pateix cap malaltia o trastorn i la nena amb ella està en bones mans, “mai li faria mal”, ha expressat.
Custòdia compartida o individual?
El pare té una sentència en la qual se li atorga la custòdia individual de la nena. Aquesta sentència està impugnada per part de la mare. Segons Casas, en el judici que es va dictaminar aquesta sentència “el comportament de la jutgessa no va ser el mateix cap a un cantó que cap a l’altre, no hi va haver imparcialitat” i ha explicat que un comentari de la mateixa jutgessa va esperonar a la part paterna a demanar la custòdia individual de la nena. Fins ara el pare mai ho havia fet, ell volia la custòdia compartida. Segons l’advocada, la jutgessa va dir-li a la seva clienta que si no tornava cap a Tarragona, lloc on viu Lleget, li donaria la custòdia la pare. La defensa del pare, com és lògic, va aprofitar per demanar la custòdia individual. La mare té el seu cercle d’amistats a Vilafranca i no vol tornar cap a Tarragona perquè “està sola allà”.
Ara, mentre no es resolgui el cas, la nena està amb la seva mare i el pare la veu quan li toca, sense excepció, només els dies que està malalta, apunten des de la part materna.
Aquesta relació ha estat marcada els darrers tres anys per denúncies, judicis i sentències.
Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com
REDACCIÓ
0 comments
Associacio DHIDES
20 Maig, 2016 at 12:02 pm
Gracies, aquest article tracta la informació de manera mes rigurosa. Tant de bo els i les jutges tinguéssin la capacitat de reparar els danys k heu tingut vosaltres. Els seus errors condemnen a cadena perpetua a dones i menors, pk el sistema judicial creu a personatges d aquest calibre i en moltes ocasions, no accepten ni tesrimobis ni proves k posin llum a la situació. A les dobes s’ens cuestiona només per ser dones, això es el masclisme