REDACCIÓFet! La data de les eleccions catalanes, les més catalanes dels darrers temps ja està fixada.
El meu vot ja el tinc clar, no en cansaré de repetir el per què.
Jo voldria que Catalunya fos constituïda com una democràcia participativa on el poble català autoritzés o desestimés amb constants consultes les lleis proposades per polítics o per associacions populars. Sembla una utopia. Sóc un somiador. De fet ningú ha proposat mai un sistema de govern n’hi tant sols similar al de Suïssa.
No comparteixo en absolut, el sentit de justícia espanyol. Moltes lleis de l’estat són causa de nafres en l’interior del meu sentit comú, i crec que no sóc l’únic català que comparteix aquest sentiment.
La gestió en matèria econòmica dels governants estatals no és ni la més justa ni la més equitativa per la gent; afavoreix massa els més grans i forts en detriment dels més dèbils i desemparats.
Per altra banda, en aquestes eleccions hi participarà Podemos/Podem, potser només recolzant a Guanyem o a un altra formació. Quan va venir Pablo Iglesias a Barcelona, a mi em va generar molts dubtes, tot i ser la formació a nivell espanyol que més m’atrau. Començava a utilitzar la retòrica, com fa la ”casta”. A la pregunta si deixaria decidir els catalans el seu futur polític no va ser gens clar. Només calia dir sí o no, i evitar evasives, assenyalant que primer s’ha de desmuntar la Constitució Espanyola, cosa que per altra banda que encara una mica lluny.
Així que tinc clar la meva postura davant dels reptes polítics que tenim al caure: Català i si és necessari espanyol.
Recordeu o coneixeu l’emocionant cançó de John Lennon ”Imagine”? Amb un missatge de ben segur impossible. Un missatge que ens commou a molts i que més d’un polític ha fet seu.
I wonder if we can… (Em pregunto si podem)
Visca Catalunya.
NEO LIBE
REDACCIÓ
