REDACCIÓ
Els Mossos estan esgotats. No només física sinó psíquicament. Se senten desmotivats i abandonats per la cúpula política. Estan deixats a la seva sort davant la pressió i la violència dels que protagonitzen la kale borroka als carrers de Catalunya. Les protestes a favor de l’alliberament del raper Pablo Hasél és només una excusa per fer mal. Els seus atacs són gratuïts. Ningú dels que pretenen manifestar-se cívicament i denunciar la violació d’un dret no pot convertir-se en un energumen, trencant el material urbà, fent malbé als aparadors de les botigues i ferit persones (ja siguin uniformats o civils).
La llibertat d’expressió no inclou trencar edificis on s’instal·len els mitjans de comunicació. No, no, això és una altra cosa. Això és gamberrisme. Alguns polítics han donat, amb les seves declaracions i accions, llum verda a la violència urbana protagonitzada per uns energúmens encaputxats. La seva covardia els du a fer mal amb les cares tapades i aprofitant la nit. No són valents. I el pitjor és que actuen amb impunitat gràcies a la incompetència i a l’estratègia electoralista d’alguns partits. Els agents de l’ARRO i de la BRIMO estan esgotats i desesperats.
En un missatge de WhatsApp que ha tingut accés larepublicacheca.cat, un mosso assegura que els radicals violents “ens han perdut la por i van per nosaltres”. Manifesta la seva preocupació davant l’escalada de violència: “És qüestió de temps que això es converteixi en un problema de supervivència i que algú acabi morint o s’emboliqui a trets”. Aquests agents recorden que els que fomenten la kale borroka als carrers actuen de forma “coordinada” amb l’objectiu de fer el màxim de mal possible. L’objectiu dels radicals és cremar un furgó policial amb “els companys dintre”. La situació que la policia catalana viu als carrers, diguin el que diguin els polítics, és insuportable.
La violència no cessa i cada dia puja la intensitat: “bloquegen els furgons policials amb containers, trenquen els retrovisors de forma simultània mentre que un altre puja a la reixa del vehicle i sap com fer-la baixar. Trenquen els parabrises i llencen draps ruixats amb benzina. Els falta la guinda final”. O sigui, els policies temem per les seves vides, ja que poden quedar atrapats a l’interior del cotxe en una d’aquestes malifetes ‘assassines’ dels radicals.
Entre els agents hi ha malestar. Troben que el govern en funcions els ha abandonat i que el seu conseller els ha girat l’esquena per donar suport a les intencions cupaires. Els uniformats que s’enfronten als salvatges nocturns diuen que no tenen prou eines per defensar-se. Com acabarà tot això? Aquesta violència és llibertat d’expressió o és, diguem-ho clar, kale borroka?
PUBLICITAT
REDACCIÓ
