REDACCIÓ
Els catalans hem manifestat obertament la nostra voluntat a les urnes. Més enllà de la brutalitat policial a la que ens va sotmetre l’estat espanyol l’1 d’octubre, la guerra bruta continua. Alguns creuen que atacant-nos aconseguiran fer-nos canviar d’idea, que potser així voldrem continuar a Espanya. Davant l’evidència que això no funciona, han començat a passar a la fase dos, amb l’atac al sistema educatiu català, als mitjans de comunicació públics i amb la suspensió de l’autonomia.
L’escola catalana està a l’ull de huracà, hi ha alguns partits polítics que li han declarat obertament la guerra. El Partit Popular, el Partit socialista i Ciudadanos pretenen dinamitar el nostre sistema escolar. Fa no massa dies, el ministre d’afers exteriors del govern espanyol, Alfonso Dastis, assegurava que a Catalunya no ensenyem castellà als alumnes, només català. És curiós que, en un territori on no s’ensenya el castellà, la nota mitjana d’aquesta matèria a la selectivitat superi la d’altres comunitats autònomes, on la única llengua vehicular és el castellà. Per posar un exemple el 2015 la nota de castellà a la selectivitat dels estudiants catalans va quedar per sobre dels d’Extremadura, Castilla-la Mancha, Aragó, Andalusia, La Rioja, Cantàbria, Galícia o Madrid, entre d’altres.
Analitzant-ho fredament és normal que els partits unionistes tinguin com a prioritat l’atac a l’escola catalana. La feina feta dia a dia per assolir la cohesió social gràcies, entre d’altres, a la immersió lingüística, ens ha permès arribar on som. Ens enorgulleix ser un país que no divideix la societat en dues meitats, els que parlen català i els que no, igual que no divideix l’escola en dues, la dels catalanoparlants i la dels castellanoparlants. Una escola que lluita per la inclusió, per atendre tot l’alumnat garantint la igualtat d’oportunitats per a tots, siguin com siguin i vinguin d’on vinguin.
Però aquesta feina no es fa sola. És gràcies als mestres i als professors que tenim a Catalunya que la nostra escola ha arribat fins on ha arribat. Tot i que alguns posin en qüestió la seva professionalitat i els acusin d’adoctrinar els alumnes, el professorat català destaca pel seu compromís i la seva professional. És ferma la seva voluntat de conformar una ciutadania identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana sigui un factor bàsic per la cohesió social. Tot i que alguns, com el president del Partit Popular en Garcia Albiol, pretenen fer creure que a Catalunya ensenyem els alumes a odiar Espanya, la veritat és que el dia a dia del que fa el partit popular fa que inculcar aquest odi no sigui necessari. L’escola Catalana és un exemple paradigmàtic de llibertat i de plurilingüisme, on s’ensenya l’alumnat a pensar lliurement i a saber triar amb criteri, no res més.
Així doncs, si és cert que l’escola adoctrina, deu adoctrinar en la igualtat d’oportunitats, en l’èxit escolar, en l’excel·lència educativa, en la llibertat, la tolerància, en l’esforç, en el plurilingüisme, en la implicació de les famílies, en el desenvolupament integral de les persones… que són les grans eines de l’escola catalana per assolir un nivell màxim de cohesió social del nostre poble.
Mònica ALABART
Regidora d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
