REDACCIÓ
Miquel Simó toca al metro de Barcelona. Utilitza en la seva ‘performnce’ musical materials reutilitzables. Viu la música. Va començar aquesta ‘història’ amb un soci ara fa tres anys. Reconeix que ‘sota terra’ el món no és gens diferent. Hi ha gent a qui li agrada la seva música, però hi ha d’altres que, per curiositat i davant la novetat dels seus instruments musicals, li fan fotos sense dir un ‘Hola’. Miquel espera continuar creixent com a músic i que les persones es comuniquen molt més.
REPUBLICA CHECA – Des de quan toques al Metro?
MIQUEL SIMO – Deu fer uns tres anys. Vaig començar a tocar amb un amic per costejar el projecte on serem socis (pagar el local d’assaig etc..) i de passada aprofitar per promocionar el nostre producte. A partir d’aleshores, he anat tocant amb diferents musics, tots grandíssims. Una cosa porta a l’altra, fins que vaig decidir ‘muntar’ la meva pròpia historia.
RC – Els instruments són materials reciclats, per què?
MS – Necessitava alguna cosa funcional i que permetés treure un so més o menys real, perquè al metro no és pot tocar percussió com a tal. El meu set no fa gaire soroll. Tal i com deia el meu mestre: “l’instrument ets tu, no la bateria”, així que independentment del que toqui, li he de treure el so. Però reconec que m’ha sorprès en general l’acceptació de la gent. No m’ho esperava…
Els del… vagó
RC – Et sents valorat?
MS – Hi ha de tot. Però jo no toco perquè la gent valori el meu esforç. Sóc plenament conscient que la gent no agafa el metro per escoltar música. Algú que va a un concert va amb la predisposició de gaudir… però qui viatja en metro té els seus problemes com pensar en valorar-me. Evidentment hi ha gent amb més sensibilitat i més educació. També hi ha gent que em fa fotos, sense demanar permís i no em diu ni ‘Hola’. No cal dir que no deixen una sola moneda. Però això és un tema més aviat educacional. Aquest són els mateixos que al vagó no deixen seure a la gent que ho necessita… o que fa 15 anys que no li fan un petó a la seva mare.
RC – Compensa tocar al Metro?
MS – Tot és relatiu. Hi ha gent que toca per sobreviure, com a complement i per necessitat per mantenir una família. Al cap i a la fi, depèn molt d’un mateix, del seu esforç i de la il·lusió que es transmet a la gent que passa. Es poden guanyar diners, però també pots tornar a casa amb 6 euros després d’haver tocat quatre hores.
RC – Quant es pot guanyar al dia?
MS – Tinc bastanta mala memòria per certes coses…
Selecció és justa
RC – Hi ha gent que no et saluda, però els que ho fan què et diuen?
MS – Sempre són positius, perquè només s’hi acosta la gent a qui el que faig desperta interès. A qui no agrada passa de llarg. Es clar que els mal educats de les fotos que et comentava també hi són.
RC – És justa la selecció per triar músics per tocar al metro?
MS – És justa i necessària. Quan hi ha massificació cal organitzar. No és una selecció excloent. Millor parlar de càsting ja que selecció sona com repressiu, però no ho és. Entrar a l’AMUC permet i ajuda a cohesionar el col·lectiu.
RC – Quin és el teu somni pel 2015?
MS – A nivell personal, seguir progressant com a músic, donar, a través de la meva música tot l’amor que pugui a la gent i créixer amb altres projectes. A nivell global que és freni una mica la deshumanització de la societat. No dic que s’aturi, però sí que es freni una mica. Que la gent no vagi tan zombi amb els telèfons, que parlin amb els seus fills i amb els pares… que s’aturin a escoltar als músics.. però em sembla que els dolents ens porten avantatja.
REDACCIÓ
