REDACCIÓ
Laia Estrada, juntament amb Jordi Martí Font, representarà a la CUP a l’Ajuntament de Tarragona. Té 32 anys, és llicenciada en Ciències Ambientals i màster en Estudis Territorials i de la Població. Fins fa ‘quatre dies’ era professora d’una UEC (unitat d’escolaritat compartida) impartint classes de matemàtiques i ciències naturals. És militant de la CUP Tarragona i participa en el grup de Treball en defensa de la Sanitat Pública de Tarragona. Ha participat activament en diferents moviments socials de la ciutat.
REPÚBLICA CHECA – Avui es reuneix amb Ballesteros, què n’espera d’aquesta reunió?
LAIA ESTRADA – Des la CUP entenem que la reunió amb Ballesteros bàsicament serà perquè ens posi al dia de quins són els plantejaments que està fent a la resta de forces polítiques que han entrat, en quant a quina serà l’organització que tindrà a partir d’ara l’Ajuntament ja que es passa de 4 a 7 forces i hi ha força moviment en aquest sentit.
RC – No es plantegen una proposta de govern?
LE – Veiem molt poc probable que la reunió sigui per a oferir-nos res relacionant amb estar al govern, simplement per les declaracions que la CUP de Tarragona ha estat fent dient que no entrarien a l’Ajuntament a formar part de pactes sinó a transformar. Serà una reunió de tall informativa.
Pactes puntuals
RC – En alguna ocasió hauran de pactar, oi…?
LE – Tot el que sigui aliances tàctiques, puntuals, concretes i relatives a qüestions que portem en el nostre programa polític, entenem que si no és amb aliances no es poden portar a terme. Poso l’exemple dels pressupostos participatius però també de l’estudi ambiental del polígon sud, la sanitat pública… Tot això requereix un acord i nosaltres el buscarem.
RC – Quin pes tindran en els plenaris?
LE – Podrem fer poca cosa perquè som dos i necessitarem el suport d’altres grups polítics. Tot i així pensem que la nostra presència sí que serà determinant en quant al paper que tindran ara les formacions polítiques. Nosaltres hem fet una crítica molt clara a l’oposició que hi ha hagut durant el darrer mandat. El que tenim clar és que nosaltres farem una oposició clara però a part entenem que molts debats que es produiran, no es farien si no estiguéssim nosaltres allà. L’oposició no la farem sols sinó que ho farem estan vertebrats amb les lluites socials.
Bona sintonia
RC – ERC i la CUP defensen la independència. Aniran agafades de la mà?
LE – Nosaltres anem a defensar el projecte polític que portem defensant fa anys. Els acords tàctics que parlàvem per dur a terme determinades propostes també es poden traçar per evitar que se’n duguin a terme unes altres. Entenem que hi haurà aliances puntuals. Evidentment amb ERC i suposen que amb CiU també, malgrat que durant la campanya no n’hagin parlat gaire, sobre el procés sobiranista.
RC – Imaginis que la CUP impedeix els Jocs del 2017 i que se la recorda per això.
LE – Està clar que nosaltres sols no podrem, només en som dos però aturar els Jocs del Mediterrani és una de les prioritats que tenim, bàsicament perquè volem impedir que es continuï avançant en aquesta lògica d’un endeutament que no beneficia a la majoria de la població i entenem que els Jocs del 2017 no responen a les necessitats que hi ha a la ciutat ara mateix. Per nosaltres, l’única manera que hi ha d’aturar això és anar a buscar aliances dins de l’Ajuntament però també necessitem, indispensablement, que el conjunt d’organitzacions, entitats, associacions i moviments socials que hi ha a la ciutat que rebutgen aquests Jocs es posin les piles.
RC – Defensen que faran una oposició dura. Com ho aconseguiran, sent els justiciers del consistori?
LE – En aquest sentit nosaltres tenim el repte de traslladar al conjunt de la ciutadania que nosaltres no som ni un Método 3 ni Cáritas, en el sentit que no ens agradaria que la gent acudís a nosaltres per resoldre els seus problemes personals, els problemes que tenim la majoria de persones bona part passen per solucions col·lectives perquè són estructurals. Això si, a nosaltres ens agrada moltíssim ser el grup de referència d’aquelles persones que estan veient que s’estan produïnt situacions que consideren irregulars i que s’adrecen a nosaltres i que ens expliquen el que passa a llocs on nosaltres no tenim accés. El nostre compromís és respondre sempre que ens arribi aquesta informació.
Corrupció…
RC – Abans d’entrar ja han destapat casos de corrupció.
LE – El paper d’oposició no és només destapar casos de corrupció, que també, si els destapem no és perquè siguem bones persones sinó perquè els diners públics han de revertir a favor dels tarragonins i tarragonines i en cap cas poden servir perquè unes persones es lucrin amb aquests diners. Per nosaltres l’oposició és l’eina que podem tenir dins de l ‘ajuntament, amb dos regidors, i la vertebració amb els moviments socials de la ciutat per demostrar que hi ha una manera diferent d’entendre i de fer política, això es l’oposició.
RC – Tenien coll avall que entrarien al saló de plens, és així?
LE – Teníem coll avall que entràvem encara que sempre hi ha un marge de dubte, però pensàvem que per la projecció dels resultats electorals del 2011 i les autonòmiques al 2012 havíem d’entrar. El que no ens esperàvem era quedar-nos a pocs vots d’aconseguir el tercer regidor. La campanya que vam fer va ser pensant que un regidor l’aconseguirien segur i que volíem anar a buscar el segon. Realment els resultats obtinguts són gratament una sorpresa.
RC – Alguna cosa està canviant?
LE – Coincideix amb el què nosaltres estàvem pronosticant, amb el fet que s’acabaria aquest tripartit a l’ombra. Realment quan ens vam haver d’enfrontar a aquesta exclusió en els mitjans de comunicació durant la campanya per l’acord entre CiU, PSC i PP doncs aquesta va ser l’evidència clara que hi hauria canvis i que hi havia pànic a la situació. Això posa de manifest el poc sentit democràtic que tenen aquests partits quan la majoria de vegades s’omplen la boca dient que són uns grans demòcrates i en el moment que els hi perilla la poltrona aquesta igualtat d’oportunitats passa a ser una qüestió qüestionable.
Els… perdedors
RC – La ciutadania és sabia, ha donat una lliçó en clau política en aquestes eleccions. PP i CiU els grans perjudicats.
LE – Aquests han perdut regidors però el PSC també n’ha perdut, ha passat de 12 a 9 regidors. Ja fa anys que va perdent vots. Per nosaltres això és el deteriorament d’aquest tripartit a l’ombra, d’aquesta manca d’oposició i d’aquesta forma de governar. Ara el que cal demostrar és si les formacions polítiques que han entrat a l’Ajuntament tenen una nova manera de fer política o serà més del mateix. Per altra banda, és comprensible que hi hagi hagut un vot de càstig per alguns partits.
RC – Volen rebaixar els sous als regidors i limitar els mandats.
LE – Nosaltres no anem a fer-nos rics a l’ajuntament. Entrem amb una proposta de codi ètic que ens agradaria que les altres formacions polítiques també acceptessin, que és una reducció del sou i una limitació del mandat. Jo cobraré uns 1.200 euros al mes, que és el que més o menys guanyava a la UEC, però ara faré moltes més hores, i el Jordi en cobrarà 1.600 i fent de professor guanyava al votant dels 2.000 euros. Queda clar que no entrem a l’ajuntament per diners ni per viure de la política.
RC – Es pot fer política sense corbata? Sembla ser no que si no es porta la política no és seriosa.
LE – La política sense corbata es porta fent des de fa molts anys. També semblava que la independència era la reivindicació de quatre peluts i quatre ‘hippies’ i que la lluita anticapitalista era de quatre ‘perroflautas’. Es tracta de canviar l’imaginari col·lectiu i si que és cert que per gran part de la població la política seriosa és aquella que es fa amb corbata i que es fa dins dels despatxos però la realitat ens demostra que els canvis més profunds i les transformacions més potents han vingut de la societat civil que han vingut del carrer. Una dada significativa és que en David Fernández sigui el polític més ben valorat i és el més allunyat que ens puguem imaginar d’aquesta política de corbata. I és més, en un principi se l’intentava desacreditar i després s’ha demostrat que aquest excés de corbata també va acompanyat d’un excés de poca vergonya.
Dedicació exclusiva
RC – La feina de la UEC, la deixarà?
LE – Vaig signar la baixa voluntària fa uns dies. Combinar la meva feina amb el fet de ser regidora, no és una bona idea. De fet porto molts anys combinant la feina remunerada amb l’activisme polític i a vegades m’ha dut a situacions d’estrés molt grans que acaben repercutint en cert mesuar en una de les dues coses. La feina de la UEC és una feina que requereix moltíssima concentració, molt esforç i sobretot moltes energies. Em va fer molta pena deixar aquesta feina però considero que és millor que una altra persona es faci càrrec dels nois i noies de la UEC. Nosaltres no entrem per escalfar cadires sinó a deixar-nos la pell i això també requereix molt d’esforç.
RC – Què la motiva més, la política o l’educació?
LE – Fins fa dos dies era una doble motivació que compaginava com podia. Ara crec però que és el moment d’estar en plenes facultats en la vessant política perquè així es va decidir en assemblea, i així ho vam consensuar. Per mi l’activisme polític és una passió, jo hi he crescut i l’he viscut, la meva mare també és activista. A casa meva sempre s’ha parlat de política, no l’han vist com una cosa per guanyar-se la vida sinó com una forma d’entendre la vida. L’educació ha estat la part més professional, aquí està la diferència.
Jonathan OCA // Tarragona
jonathan@larepublicacheca.com
REDACCIÓ
