REDACCIÓ
El pes i la importància econòmica de la indústria petroquímica al Camp de Tarragona no pot fer passar per alt que el 14 de gener de 2020 alguna cosa va canviar per sempre en aquelles comarques, ja que el greu accident d’Iqoxe va suposar un abans i un després en la relació de la indústria i la ciutadania, i obliga a un replantejament del model de seguretat industrial. Així ho ha exposat avui en sessió parlamentària la diputada d’Esquerra Republicana Raquel Sans Guerra, que durant els darrers mesos ha participat, amb el també diputat republicà Ferran Civit Martí, en la comissió d’estudi sobre la petroquímica, impulsada conjuntament per tots els grups del Parlament.
“Volem que la indústria funcioni -ha explicat Raquel Sans-, però que ho faci amb les màximes garanties de seguretat per a les persones que hi vivim a prop. Seguretat per evitar que es pugui repetir un accident com el del 14 de gener i seguretat per regular i controlar la qualitat de l’aire que respirem”. La diputada ha recordat les tres víctimes de l’accident, l’Òscar Atance, l’Òscar Saladié i el Sergio Millán, i les seves famílies, i ha demanat “dirimir responsabilitats” per part de la justícia, mentre els servidors públics des del Parlament “hem de treballar perquè un accident d’aquestes característiques no es torni a repetir”.
En les conclusions, Esquerra Republicana planteja propostes tant en clau de seguretat industrial com en gestió de les emergències i denuncia el malestar pel fet que els màxims responsables de la companyia no compareguessin en persona a la comissió: “Un accident d’aquesta magnitud hauria d’obligar a l’empresa a fer comparèixer els seus màxims representants”, ha dit Sans. Alhora Esquerra Republicana constata que, a l’espera de proves concloents, hi ha diversos informes que ja apunten que les barreres de seguretat van ser insuficients per evitar la tragèdia.
Aquestes són les principals propostes presentades per Esquerra Republicana, fetes des de la necessària concreció que ha defensat avui la diputada Raquel Sans per tal de poder avançar:
- Definir de manera molt clara quins són els protocols d’activació de sirenes en cas d’emergència química.
- En coordinació amb el món local, Educació i la Universitat Rovira i Virgili, realitzar formació a la ciutadania en emergències químiques i realitzar periòdicament simulacres d’actuació.
- Proposem a Ia Generalitat fer ús dels avisos massius geolocalitzats, a través del sistema Cell Broadcast, tal com ja s’utilitza a altres països per alertar la ciutadania en casos de terratrèmols o atemptats terroristes.
- Instal·lar sensors perimetrals remots per tal de mesurar la qualitat de l’aire de manera immediata en cas que es produeixi un accident.
- Demanar a Interior el retorn urgent del Plaseqta al Camp de Tarragona, amb dotació de recursos econòmics i humans necessaris per a poder-lo aplicar en cas que sigui necessari, amb la brevetat més gran possible.
- Un canvi normatiu al sector per fer obligatoris tant un registre remot i sistemes de còpia de seguretat -perquè en cas que es produeixi un accident sigui possible determinar-ne les causes- com sales de control bunqueritzades a cada planta, amb l’objectiu de protegir-ne les persones treballadores.
- Crear un grup tècnic de bombers químics en col·laboració amb la subsecretaria d’Indústria.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
