REDACCIÓ
CRÒNICA* ROSA DELS PREMIS GRESOL
Hola piruletes! Avui m’estreno i estic una mica “nervi”. Us començaré dient que els Premis Gresol són l’esdeveniment social MÉS RELLEVANT i dels més sofisticats de Reus.
La veritat és que l’acte dels Premis està molt consolidat i ben organitzat, però la gala ha tingut les seves cosetes per treure punta. Lo primer és que l’entrada dels assistents ha estat lliure de filtres, o sigui, ni presa de temperatura, ni rentat de mans amb gel, però si ha tingut separació rigorosa entre butaques lliures i els organitzadors no han fet assignació de localitats vips, més enllà de les autoritats més autoritàries. Per això s’ha quedat arraconat en el galliner el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, que massa content no se’l veia.
Dels premiats i premiades i el seu estil i discursos, us faig una repassada. El premiat sorprenent ha estat Jordi Sales-Salvadó, amb un discurs reivindicatiu del gremi dels investigadors científics i bufetada a la cara dels polítics, que ha tret la única ovació no protocol·lària de l’acte. De la resta de premiats homes, res destacable en els seus discursos, tret del representant del Barça femení, que ha estat Xavier Puig, per allò de no perdre l’esperit contradictori d’un esport practicat per dones, però dirigit per homes. No podia ser una jugadora, una tan sols, que anés a recollir el premi? I a més a més, el de Puig ha estat, amb el degut respecte, el discurs més desordenat dels escoltats.
Dels 6 homes premiats, quatre amb corbata i 2 sense (els dos periodistes: Jordi Juan i Jordi Basté). Vestuari masculí avorrit, convencional i poc elegant. El mateix podem dir sobre el vestuari de l’alcalde Carles Pellicer i del president de Gresol, Emili Correig. Hem trobat a faltar les jaquetes d’en Checa.
De les dones premiades, molt destacable el discurs melodiós i amb segell personal de Llucia Ramis, amb conjunt senzill i elegant de faldilla llarga volada amb “rebeca”. Refrescant la naturalitat i espontaneïtat de Marina Rosell, que lluïa un conjunt de jaqueta i pantaló negres amb brusa vermella i que segurament va ser lo primer que va trobar quan va obrir l’armari.
Silvia Marsó glamourosa en el vestir, però poc afortunada en un discurs que no va connectar amb el públic, que no va entendre l’anècdota del català-castellà en una obra de teatre de Marsó estrenada a … Tarragona (¡Pellicer tierra trágame!).
Sorprenent i simpàtica Núria Salán, amb una oda romàntica a la Tecnologia. Vestuari… li podem perdonar. També hi era la acolorida i sempre animada rectora de la URV, Maria José Figueras.
La presentadora, Montse Bes, austera i eficient en la seva tasca, va lluir una bonica combinació de jaqueta i pantaló blanc amb brusa brillant, però bonica no vol dir apropiada pel moment.
La més elegant de les que van trepitjar l’escenari, sens dubte, va ser la presidenta de El Círcol, Patrícia Terradellas, amb un conjunt de tall italià, sensual però allunyat d’estridències, que va fer un discurs breu i sense complicacions.
La decepció estilística entre les autoritats ha estat l’estimada i eficient presidenta de la Diputació de Tarragona, la reusenca Noemí Llauradò, que va lluir un vestit mono-peça, apropiat per anar a prendre llimonada a una terrassa, però no per lliurar premis al vespre-nit. Llàstima, perquè de figura, imatge i saber estar no va gens necessitada. Al contrari.
Finalment, el meu estimat Carles Pellicer, molt en el paper d’alcalde, però desafortunat en el discurs. Se s’ha ficat en un bassal quan, volent destacar a Marina Rosell, ha menyspreat a la resta de premiats i s’ha quedat mut uns segons eterns, conscient de la metedura de pata, i sense saber com sortir-se’n airós de l’embolic. Un discurs ple de tòpics, frases fetes i agafat a les notes escrites. Pellicer és un alcalde respectat, eficient i estimat, però se’l veu esgotat.
Y hasta aquí mi primera crònica rosa. Hasta luegui piruletes.
* Per LOLO TUTTIFRUTTI, enviat especial de La República Checa
PUBLICITAT
REDACCIÓ
