Arxius de Reus | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Maig, 2022
Incendi-Reus-1280x720.jpg

La Guàrdia Urbana de Reus i els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 43 anys com a presumpte autor de múltiples incendis a la ciutat en menys de 10 hores. Els fets han tingut lloc entre aquesta matinada i les 10 del matí. El foc ha afectat nou contenidors, un cotxe, cablejat i vegetació. La policia ha aconseguit identificar el suposat autor gràcies a les càmeres de seguretat de la zona. Finalment, se l’ha localitzat a l’avinguda de  Jaume I, molt a prop del lloc on estava actuant una patrulla de la Guàrdia Urbana i dels Bombers en l’extinció d’uns contenidors. 

En l’escorcoll, els agents han trobat tres encenedors i paper de diari. La crema de contenidors que han tingut lloc aquest matí s’han produït en cinc punts diferents de la ciutat: el carrer de Prous i Vila, el carrer de Ramon J. Sender, a la plaça del Prim, a l’avinguda de Jaume I i al Carrer del Canal. A més a més aquesta nit també s’ha produït l’incendi d’una taula i un parasol a l’Av. del Carrilet.

VÍDEO

PUBLICITAT




REDACCIÓ20 Maig, 2022
mossos2-1-1280x720.jpg

Els Mossos d’Esquadra han detingut a dos joves de 19 i 22 anys que estarien implicats en una baralla amb arma blanca a Reus. Aquesta va tenir lloc la matinada del 7 de maig a la plaça Peixateries Velles. Els fets van acabar amb dos ferits, un d’ells greu. Ahir, el cos policial va arrestar aquests dos homes com a presumptes autors d’un delicte de lesions. La investigació continua oberta per tal de detenir la resta d’implicats.

PUBLICITAT



REDACCIÓ17 Maig, 2022
hospital-Joan-XXIII-1280x960.jpg

La pandèmia del coronavirus segueix sense fre i no dóna treva. La demarcació de Tarragona suma vuit noves morts per coronavirus aquest dimarts 17 de maig, tal com ha confirmat el Departament de Salut. De les vuit morts, cinc corresponen a la regió del Camp de Tarragona i tres a la regió de les Terres de l’Ebre.

D’altra banda, Salut ha declarat 66 ingressats més per covid-19 i el global se situa en 1.110. El nombre de crítics a l’UCI baixa fins a 25, un menys que els informats divendres passat, quan es va fer públic l’últim balanç. S’han registrat 7.757 nous casos confirmats per PCR o TA i el global arriba a 2.506.345 des de l’inici de la pandèmia.

El nombre de morts és 27.303, que són 44 més notificades en els últims dies. La Rt baixa a 1,04, nou centèsimes menys, i el risc de rebrot retrocedeix 11 punts (384). El 19,38% de les proves han donat positiu l’última setmana. La incidència acumulada a 14 dies puja de 376 a 395, i la de 7 dies ho fa de 195 a 196. Salut comunica ara les dades dos cops per setmana i concentra les proves en vulnerables i pacients greus.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Maig, 2022
Detall_patinets_2-1280x960.jpg

Reus ha registrat un descens en les infraccions relacionades amb l’ús de patinets elèctrics. En el marc d’una campanya de vigilància realitzada la setmana del 9 al 15 de maig, la Guàrdia Urbana ha aixecat 77 denúncies. Són un 33% menys que les que es van redactar en una campanya similar, la setmana del 10 al 16 de gener, que se’n van recollir 115. Destaca la reducció per infraccions relacionades amb la circulació per voreres, que passa de les 87 denúncies al gener a les 51 de la campanya del maig, un 41% menys. 

La resta d’infraccions es mantenen en xifres similars a la campanya d’hivern prèvia. Segons la Guàrdia Urbana, el descens es deu a la formació en educació viària feta als alumnes dels instituts i a la vigilància de vehicles. L’Ajuntament de Reus ha definit els objectius de la campanya, en garantir una convivència adequada entre tots els usuaris de la via pública, protegir tant la seva pròpia seguretat de ciclistes i patinadors, com la dels vianants.

La manera d’aconseguir-ho, segons el consistori, és conscienciar les persones usuàries de l’ús responsable d’aquests vehicles i de les conseqüències d’incomplir la normativa.

PUBLICITAT




REDACCIÓ16 Maig, 2022
d9cf6263-578a-4813-83ed-202c658bbe77-1280x626.jpg

Diumenge mogut pels serveis d’emergències a Reus, després que un cotxe i sis contenidors s’hagin cremat per causes desconegudes. Els fets van tenir lloc ahir al migdia al carrer Pere Benavent, on els Bombers de la Generalitat van apagar un foc que en principi tan sols afectava quatre contenidors. Tanmateix, un vehicle que estava estacionat al costat també va quedar afectat per les flames, així com uns altres dos contenidors propers. El fum que va provocar l’incident va alertar el veïnat de la zona, ja que era força visible.

PUBLICITAT




REDACCIÓ16 Maig, 2022
vicen_mossos-1280x960.jpeg

Tots coneixem l’expressió que darrere d’un policia hi ha una persona. Conscients d’aquesta realitat, hem intentat conèixer, a nivell personal, el nou cap de la Regió Policial del Camp de Tarragona dels Mossos d’Esquadra. Vicenç Lleonart és un tarragoní que va accedir al cos fa més de 25 anys. Va tenir diferents encàrrecs de gestió en diversos punts de la geografia catalana. Després del seu pas per la comissaria de Terres de l’Ebre, aquest fill de Perafort i casat amb una veïna del Morell, va ser l’escollit per substituir Josep Maria Estela com a màxim responsable dels Mossos a Tarragona. Vicenç Lleonart Lleonart és un home un xic ‘tiquismiquis‘, perquè tal com confessa li agrada l’ordre i no deixar res a la improvisació. Li agrada el contacte amb la gent i fa els possibles per empatitzar amb la seva gent. Creu que si els policies – que són servidors públics – estan cuidats, l’èxit està més o menys assegurat. Vicenç treballa perquè la percepció de seguretat i benestar social esdevinguin una realitat. Per a això, intenta relacionar-se i interactuar el màxim possible amb les entitats i institucions. Malgrat aixecar-se molt d’hora, passa molt poc temps tancat al despatx. És al costat de la gent que es pot percebre el rum-rum del carrer i les preocupacions dels ciutadans. Està feliç amb el repte que li han proposat i espera estar a l’altura de les expectatives de la prefectura dels Mossos. Diu que s’hi deixarà la pell perquè la policia catalana sigui un referent i un model de proximitat. La família i la cuina són dos elements que li aporten tranquil·litat. Vicenç Lleonart és d’aquells policies vocacionals. D’aquells que saben que l’honestedat, el respecte, l’esforç i la dignitat són els ingredients per a l’èxit. “Som persones que treballem per a les persones. No ho podem oblidar”. Per a Vicenç Lleonart, els números i les estadístiques són importants, però les relacions humanes, de vegades, encara no són més. El cap dels Mossos defensa el llenguatge amb els ulls… Aquesta és la conversa mantinguda amb el cap dels Mossos, conegut com el Vicenç de ‘Cal Manresa‘ del Morell, amb lligams a Cal Carafí

 

Podem començar aquesta entrevista, convençuts que els nostres telèfons no estan sent espiats?
Pot estar tranquil. No hi ha res a amagar. Ens regim per la màxima transparència. No espiem a ningú.

Som-hi doncs, qui és Vicenç Lleonart?
És un intendent que va començar la seva carrera professional als anys 90…

Em refereixo en l’àmbit personal?
Sóc de Perafort i estic casat amb una filla del Morell des de fa 25 anys. M’agrada dedicar-me a la família, als amics i als Mossos d’Esquadra.

Per què va decidir ser policia?
Va ser una casualitat. Tenia 23 anys i venia del sector industrial de l’automoció i a través d’uns amics que es preparaven per a Mossos i de membres de la família de la meva dona, vaig decidir presentar-me a Mossos.

Tinc la sort de ser del territori. És un avantatge? Podria ser. Però no oblidem que el bagatge i la capacitat de treball i de comunicar són rellevants

Per què no va optar per la Guàrdia Civil o la Policia Nacional?
Va ser per qüestions de proximitat. Hi havia el desplegament d’un projecte policial nou i això em va il·lusionar. M’agrada molt el contacte amb les persones…

Va estar destinat a diferents indrets, entre ells Reus, Tarragona, Terres de l’Ebre… Era és el màxim responsable de la regió policial del Camp de Tarragona. On se sent més còmode?
En totes les etapes que he viscut com a mosso ha conegut diferents maneres de treballar, persones increïbles i diversos estils de lideratge. Sóc un afortunat pel gran aprenentatge. Sempre he deixat la porta oberta dels llocs on he estat. He intentat ajudar a la gent i no m’hi fixo excessivament en els números i sí en els fets. La gent també. No resoldre més no vol dir que no ets un bon policia. Sóc un acèrrim defensor del model d’una policia de proximitat, més comunitària.

Quin és la seva màxima aspiració en aquest ‘viatge’ que és la policia de Catalunya?
No l’enganyo si dic que sóc ambiciós. Vull el millor també pel cos que tan estimo. Estic molt orgullós perquè en aquest ‘viatge‘ sempre he estat acompanyat per la meva família.

Però on vol arribar realment?
El meu eslògan és ‘picar pedra’ i fer la formigueta. I vull ser útil a l’organització que represento i estar a prop de les persones tant a nivell de carrer com de plantilla. L’ambició només fa sentit si és per sumar i que hi guanyem tots. Cas contrari no té sentit.

Quines són les fites dels Mossos?
És un gran cos de policia. Ens afrontem a una gran transformació.

En què consisteix?
Amb la nova prefectura s’estan preparant accions i objectius de cara al 2030. La transformació serà a nivell de humà, de plantilla i serveis, incidir més en el model proximitat, sense oblidar la desitjada digitalització… Els atemptats han contribuït a transformar-nos internament a correcuita.

Quan parla de transformació sembla que forma part d’una organització obsoleta…
No, no, que va. Però no hem d’oblidar que vivim en una societat molt canviant, diversa i complexa. Hem de treballar per estar preparats, com a estructura, per a afrontar qualsevol problemàtica i donar la millor resposta.

Digui’m que entén vostè per feminitzar el cos… És una de les propostes del comissari en cap, el Sr. Josep Maria Estela… Què vol dir?
No sé si és o no la paraula més correcta. No podem oblidar que els homes, pels motius que siguin, han tingut més oportunitats de càrrecs, destinacions i espais de lideratge.

Puc interpretar que els Mossos no donaven les mateixes oportunitats a les dones?
No és cosa del cos. Abans es presentaven més homes que dones.

A Tarragona no deixa de ser curiós que lidera la regió un home (intendent) quan ja havia una dona també intendent a la comissaria fent de sotscap de la regió policial… On està la feminització?
És una pregunta que s’hauria de formular al comissari en cap. Per hem de tenir en compte que no té és blanc o negre. Només sé que les capacitats professionals i de lideratge s’hauran d’incloure en les estructures de comandament del cos. Homes i dones han de ser tractats de la mateixa manera i tenir les mateixes oportunitats. Aquest és el plantejament del nou comissari en cap i estic segur que farà els possibles per corregir aquest biaix.

Però referint-nos a Tarragona…
Amb la sotscap fem un binomi i treballem molt bé. El més important és satisfer els interessos del cos.
Així i tot no podem amagar que hi ha determinades tasques que requereixen molta força física…
Hi ha d’altres en què la tàctica i la formació tècnica són rellevants. Crec que hem de fugir de debat si és home o dona i hem d’apostar per les habilitats amb la mateixa condició i oportunitats.

El Cos dels Mossos d’Esquadra és una policia acomplexada? Sembla que malgrat la seva considerable preparació tenen la necessitat de justificar-se permanentment… M’equivoco?
No faria servir la paraula acomplexada. Parlaria més de l’autocrítica i de l’autoavaluació. Som una policia moderna i preparada. L’èxit dels Mossos és el model de policia integrada i la proximitat al territori.

Creu que hi ha percepció d’inseguretat?
Això depèn de la zona. Nosaltres, com a cos policial, fem el que podem per esborrar aquesta percepció o sensació. I per a això hem apostat més per estar al costat dels ciutadans que tensar-se pels números. Ha d’haver-hi un equilibri.

Com es fa això?
Perseguir els delictes òbviament però estar al costat de la gent, de les entitats i de les institucions. No podem obviar també la interacció a través de les noves tecnologies. També és important que tots els operadors judicials i les policies treballin conjuntament i amb criteris unificats.

Vostè demana fugir dels números, però el cert és que tothom reclama números, o sigui resultats. Oi?
Els números són importants, clar que sí, però la pedagogia i el treball de camp també són eines fonamentals. Els delictes contra les persones tenen molt d’impacte, sobretot mediàtic…

Parla molt de conèixer el territori. És rellevant que un tarragoní estigui al capdavant de la Regió Policial del Camp de Tarragona?
Tinc la sort de ser del territori. És un avantatge? Podria ser. Però no oblidem que el bagatge i la capacitat de treball i de comunicar són rellevants. Jo passo molt poques hores tancat al despatx. Intento estar amb la gent. Escoltar-la i entendre-la.

Ara s’hi acosta l’estiu… Ja esteu treballant en els plans de prevenció i seguretat?
Clar. Les campanyes d’estiu no es programen un dia abans fins i tot perquè hi ha moltes branques que requereixen ser tingudes en compte.

Per què no es recuperen les patrulles mixtes: Mossos-Guàrdia Urbana?
No es pot generalitzar perquè no és el mateix activar-les en una població que una altra. No són la solució. Hauríem de tenir més en compte l’estratègia per poder solucionar més eficaçment el problema.

La majoria de mossos és conscient que som un servei públic i que si exigim a la gent un tracte i un respecte adequat, hem d’oferir la mateixa exemplaritat i rigor

Necessiteu personal?
Ara mateix no estem malament. Estem en una línia ascendent. Tindrem reforços a l’estiu.

A nivell de material…
Durant molts anys van patir restriccions perquè no hi havia pressupost. Ara la situació ha millorat i hem anat adquirint més material i més dotacions pel parc mòbil.

També està previst que es canviï l’uniforme, oi? Per a quan?
És una reivindicació important del cos.

Quina relació hi ha entre els diferents cossos policials que operen al territori?
És molt bona, de respecte i de gran col·laboració. Hi ha molts equips mixtos en àrees d’investigació.

Vostè substitueix el comissari en cap Josep Maria Estela. Quin consell li va donar abans de fer-se càrrec del cos?
Ell no és de parlar massa, però és molt assertiu. Em va demanar que cuidés les persones (interna i externament) perquè és la clau del nostre èxit.

Parlava d’unitat de criteris. Això també és vàlid per a la judicatura?
Sí, per a tothom. Units sumem i serem més eficaços i forts contra la delinqüència. La gent ha d’entendre que la policia no és ni pot ser un calaix de sastre. La població vol que entre tots trobem una solució. A nivell intern, també hem de fer acompanyament als policies, recordant que darrere d’un uniforme hi ha una persona i una família.

Ha de fer de psicòleg?
No, però hem d’escoltar i empatitzar.

Com es descriuria com a policia?
Estic molt orgullós. Vinc d’una família molt humil i molt treballadora. El cos m’ha donat molt i, per tant, també he d’estar a l’altura. Sóc feliç fent de policia i també cuidant l’hort al mas.

Creu que és un bon ‘jefe‘?
M’agrada molt l’ordre i tenir el control. M’agrada acompanyar les problemàtiques i conèixer la resolució. M’agrada que tothom hi participi. Intento ser humà…

Deia que para poc al despatx que li agrada molt el contacte amb la gent… Amb quina gent parla? Què li diuen? On va?
Sóc de Tarragona i vaig tenir càrrecs de responsabilitat a diferents punts del territori i això és important a l’hora de prendre decisions i d’interactuar amb la gent i fent xarxes amb entitats i institucions. També és veritat que la nostra societat ens demana ser propers. I tots, des del comanament fins a l’agent que acaba d’arribar, fem un treball de proximitat, tots a la seva manera.

Units sumem i serem més eficaços i forts contra la delinqüència

Vostè porta des del gener al càrrec. Es va espantar quan li van dir que vostè seria el cap de la regió a Tarragona?
Jo era el cap de la regió a Terres de l’Ebre, però és cert que em va impactar, em va fer respecte. Aquest respecte ajuda al fet que prenguis consciència d’on ets i que tinguis cura a l’hora de prendre decisions. Estic molt agraït del repte i d’aquest vot de confiança.

Se sent sol?
No. Molt acompanyat. Tinc el suport dels meus companys i de moltes entitats i institucions. De vegades hi ha moments de soledat i que has de prendre decisions importants després d’una gran reflexió.

Vostè és exigent. És un perepunyetes?
(riu) Hauria de preguntar als altres, però sóc exigent amb els altres tal com m’autoexigeixo. Som servidors públics… Sóc curós, ordenat i estic molt pendent de les coses.

Li costa delegar?
He millorat molt. Però hi ha coses que no són delegables, tot i confiar en el meu equip de treball.

Quants WhatsApp envia al dia?
Els necessaris perquè la situació estigui controlada. No ens carreguem de WhatsApp.

Per ser un policia que aposta per la proximitat ha de tenir sensibilitat. Es considera una persona sensible?
Estic formats i entrenats per no evidenciar excessivament la nostra sensibilitat. Intentem ser propers i tenir vocació de servei. Jo personalment confio molt en les relacions humanes. Moltes vegades la sensibilitat va afegida a l’ètica.

Ja que parla d’ètica, com se sent quan veu mossos detenint a mossos?
Es refereix al departament d’afers interns, oi? A nivell personal fa molt de mal, sobretot si coneixes la persona. Pel que fa a l’organització crec que és molt positiu perquè això vol dir que els nostres mecanismes interns de supervisió i control funcionen. És important allunyar les males praxis i els comportaments que poden comprometre la credibilitat i la reputació del cos. Però si passen aquestes coses és perquè als Mossos ens esforcem perquè hi hagi transparència.

No hem parlat intencionadament sobre números ni d’estadístiques. Què pot assegurar que no passarà al cos mentre vostè sigui el cap de la regió?
A nivell intern crec que els mecanismes de control funcionen. La majoria de mossos és conscient que som un servei públic i que si exigim a la gent un tracte i un respecte adequat, hem d’oferir la mateixa exemplaritat i rigor. No podem oblidar que som persones que tractem amb persones.

Els mossos us sentiu ‘utilitzats’ en els desnonaments?
No. Hem de tenir en compte que es tracta d’una problemàtica social que provoca molta pressió a diferents nivells, també mediàtic. És obvi que no ens agrada participar en els desnonaments, però aquest és un debat que necessita una reflexió de tota la societat i dels diferents operadors. Els mossos hem de saber explicar les nostres línies de treball i els nostres límits. Hem de fer complir la llei, tot i que intentem moltes vegades fer valer la mediació…

Esteu polititzats?
No ho crec. Vostè creu que sí?

Els mossos hem de saber explicar les nostres línies de treball i els nostres límits. Hem de fer complir la llei, tot i que intentem moltes vegades fer valer la mediació

Estem en el nivell 4 d’amenaça terrorista…
En aquesta àrea treballen de forma consensuada amb la resta dels cossos policials i amb la Conselleria i el Ministeri d’Interior. És obvi que estem atents i treballem en tots els àmbits i de forma conjunta.

Per cert, una pregunta personal. Vostè és ploraner?
Hi ha moments en la vida que, tot i l’edat, i tenir la pell curtida, és inevitable manifestar els sentiments i les emocions. No sé si sóc ploraner, però no puc negar que sóc de pell fina.

Quan parla de sentiments, es refereix a l’empatia…?
Parlo amb els ulls i als ulls. M’agrada arribar a l’ànima de les persones i recordar que tots, qui més qui menys, tenim un bon fons.

Què podem esperar de vostè com a cap dels mossos a Tarragona?
Treball i molta dedicació a un cos que m’ha donat molt. L’objectiu és treballar dia a dia i pica pedra.

Com va explicar als seus fills que vostè era el màxim responsable dels Mossos al Camp de Tarragona?
El dia que m’ho van dir vam anar a sopar tots cinc (els meus tres fills i la meva dona) i els vaig detallar que tindria més responsabilitats al cos i que hi tindria que dedicar més temps, però que estaria més a prop de la família i que comptaria amb ells. Ells estan contents i crec que orgullosos (riu).

 PUBLICITAT



PUBLICITAT









REDACCIÓ15 Maig, 2022
teresapllares-1280x960.jpg

Teresa Pallarès

L’actual delegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarès, i l’exresponsable de relacions internacionals de CDC, Víctor Terradelles, s’enfrontaran en primàries per decidir qui és el candidat de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions municipals del 2023 per Reus. Tots dos han aconseguit el mínim del 20% d’avals necessaris després que s’hagi repetit el procés per un problema informàtic.

Terradelles va impugnar el resultat de la recollida d’avals i la Comissió Municipal Territorial va acordar tornar a repetir el procés des del principi “per esvair el més mínim dubte sobre la legitimitat d’aquest procés”, segons explica el partit en un comunicat.

La campanya electoral tindrà lloc des de dilluns 16 i fins el proper dilluns 23 de maig, període en què els òrgans centrals del partit independentista enviaran un correu electrònic a totes les persones afiliades amb la informació electoral que cada candidat els vulgui fer arribar.

Víctor Terradellas, íntim de Puigdemont

Les eleccions primàries tindran lloc entre el dimarts 24 de maig a les 00h i el dimecres 25 de maig a les 10h. Hi podran votar totes les persones afiliades a JxCat amb una antiguitat mínima de 6 mesos i al corrent de pagament.

En els últims dies Terradelles ha estat en primera línia informativa perquè va admetre davant el jutjat que ell i uns “emissaris de l’entorn del govern rus” van reunir-se amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont dos cops just abans de la declaració d’independència l’octubre del 2017.

PUBLICITAT




PUBLICITAT









REDACCIÓ13 Maig, 2022
6983b359-2a9d-49b6-91b9-b161859eb560-1280x852.jpg

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha afirmat que “segurament” a la tardor es posarà la quarta dosi de la vacuna als majors de 80 anys. En declaracions a La2 i Ràdio4, el conseller ha dit que de moment només es planteja per aquest grup d’edat.

“Començaríem per aquí”, ha manifestat, al mateix temps que ha dit que s’està estudiant quin tipus de vacuna s’acabarà posant. D’altra banda, ha considerat una decisió “valenta” que es legisli per establir baixes per menstruacions doloroses. Argimon ha valorat així la proposta del govern espanyol d’incloure aquesta baixa en l’esborrany de la nova llei de l’avortament impulsada pel Ministeri d’Igualtat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Maig, 2022
c4b627b3-a0b4-4ca5-a01a-84359aa2ee50-1280x853.jpg

La 26a edició de la Fira de Circ Internacional de Catalunya Trapezi ha arrencat aquest dimecres a Reus. El certamen recupera enguany totalment la presencialitat i el pols del carrer i porta de nou artistes internacionals. L’acte d’inauguració s’ha celebrat a Cal Massó i l’artista Yldor Llach ha ofert una mostra del seu xou acrobàtic.

El primer espectacle ha estat ‘Nuye‘, de la companyia EIA i s’ha representat al teatre Bartrina. El director artístic del certamen, Leandro Mendoza, ha valorat que “el circ està fent reflexió social”, especialment després de la pandèmia. Fins diumenge una trentena de companyies exhibiran les seves propostes en diferents punts de la ciutat. Seran fins a una setantena de representacions durant cinc dies.

Tot i que l’organització no es marca un objectiu d’assistents, se superaran els 15.000 assistents de l’edició de l’any passat, marcada per la limitació del 50% d’aforament per la covid. El 2019 es va arribar als 80.000 espectadors. “Serà una festa en el sentit de sortir a carrer i mirar un espectacle gran. Toca recuperar-ho i s’ha de celebrar”, ha assenyalat Mendoza.

Per la seva banda, el regidor de Cultura de Reus, Daniel Recasens, ha indicat que “hi ha moltes ganes i necessitat que el sector es mogui i hi hagi esdeveniments en els quals els professionals puguin trobar-se”. “La pandèmia ha permès fer molta producció i creació i això es notarà amb les produccions”, ha pronosticat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Maig, 2022
Estació-Depuradora-dAigües-Residuals-de-Reus-20200228075910-1280x779.jpg

Aigües de Reus executa un seguit d’inversions que tenen com a objectiu la millora del procés de tractament de les aigües de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), en el marc d’un esforç per millorar el sistema de sanejament de la ciutat dut a terme els darrers anys.

Unes inversions que compten amb el finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que destina a Reus 1.201.896,55 euros (2022) i 957.390,06 euros (2023), com a administració hidràulica responsable de les polítiques de sanejament a tots els municipis de Catalunya.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter