LA CANDIDATURA DE BALLESTEROS AL SENAT PRETÉN SER UN COP D’AUTORITAT PER ‘POSAR ORDRE’ AL PARTIT

La decisió de Josep Fèlix Ballesteros d’anunciar la seva candidatura com membre de la llista del PSC al Senat, duta a terme de forma inesperada durant l’assemblea de militants de divendres passat va ser “un cop d’autoritat” de l’alcalde i també primer secretari de la federació socialista al Camp de Tarragona, davant la guerra interna desbocada dins del partit per fer-se un lloc de rellevància de cara a les eleccions espanyoles del 20-D.

Un exemple d’aquesta carrera de trucades i contra trucades, pressions per les xarxes socials i apel·lacions a favors deguts és la suspensió de l’executiva del consell de federació prevista per aquest dilluns. Justificada oficialment per la malaltia que pateix Ballesteros, les fonts consultades l’expliquen com “una manera de guanyar temps” per l’entorn de Joan Ruiz. És a dir, d’impedir que un Francesc Vallès molt decebut amb molta gent es plantés enmig de la reunió i provoqués una crisi interna que tingués recorregut als mitjans i obligués a canviar posicionaments als dirigents del carrer Nicaragua que, aquest dissabte a la comissió de llistes de Barcelona, han de ratificar (o no) la proposta sorgida des del territori.

La solució ha estat ajornar l’executiva fins dijous, i reduir així el marge de maniobra del reusenc, tenint en compte els suports inequívocs de José Zaragoza i Josep Maria Sala a l’actual secretari d’organització del partit a Tarragona en la seva lluita per fer-se amb el número 1 de la candidatura al Congrés.

“Això semblava Can pixa”
Ballesteros, que a mitjans de la setmana passada estava completament decidit a viure al marge del procés iniciat dins del partit, va decidir que calia fer una “demostració ‘d’autoritas’ perquè això semblava Can pixa”, tal com ha assenyalat a aquest diari una font socialista. “Algú havia de posar ordre i ell va decidir, de forma personal i per sorpresa, demostrar que sense necessitat d’enviar cartes a la militància podia guanyar una votació”.

La jugada (de la que el primer a ser-ne sabedor va ser el responsable de l’agrupació local de Tarragona, Josep Anton Burgasé) en aquesta “partida d’escacs era demostrar l’existència d’una jerarquia indiscutible”.

L’alcalde, que va optar per fer-se valer com a candidat al Senat ( sense que a hores d’ara cap font hagi garantit que farà efectiva la seva candidatura) i no al Congrés perquè era un camp de batalla més visible davant dels suposats renovadors, es va emportar més de vuitanta avals dels 115 assistents a l’assemblea de Tarragona. Per posar un exemple, Alejandro Caballero i Joan Ruiz no van passar del 60% de suport tot i jugar a casa i tenir, a més en aquest darrer cas, la condició de secretari d’organització. Que no és poca cosa.

Vallès, Chacón i Pedro Sánchez
Un punt i a part es mereix el reusenc Francesc Vallès. Els suports promesos van anar caient mentre avançava la setmana (“Carme Chacón ni li agafava el telèfon”, explica una altra font assegurant que l’exministra va parlar directament amb Ballesteros en favor de Ruiz), i la decisió de l’executiva de Tarragona de reclamar-li avals abans de la votació de divendres va acabar sent considerat per ell com un autèntic veto personal.

L’explicació donada per un militant del partit sobre aquest ‘assetjament’ al reusenc parla de “gelosia davant la possibilitat que acabi formant part del nucli afavorit per l’actual secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. És veritat – admet la mateixa font – que ell va apostar al seu dia per Eduardo Madina. Però un cop es va fer amb el càrrec, Sánchez el va mantenir com a persona de pes del PSC al Congrés. Per això, abans de permetre que es refermi era necessari tallar-li les ales”.

J.S.