REDACCIÓHa passat ja un temps prou prudencial com per poder fer una anàlisi del que ha succeït, de com estem i cap a on anem. Primer, caldria dir que des del 26 de juny d’enguany, en política municipal, res no serà mai més com abans, que allò que sempre donàvem com a segur ja no ho és, que allò que crèiem que seria etern ja no ho serà, i que a partir de l’1 d’agost, data del canvi de govern, les maneres, les formes, el tarannà municipal, han fet un gir tan important que molts veïns i veïnes es queden sorpresos de comprovar que poden ser rebuts per l’alcalde i els regidors dos dies després de demanar visita, i així com altres detalls, petits si voleu, però molt importants.
És i serà tan important per a aquest govern preservar aquests petits detalls, com les ganes de fer les coses amb una clara vocació de transparència i una forta voluntat de servei que, reconeguem-ho, no havia existit en els darrers sis/set anys de govern Masagué, en què tot girava al voltant de la seva única voluntat i la d’algun regidor o regidora fidel als seus postulats i la política «dicta-demagògica».
En segon lloc, hem de tenir en consideració que aquest govern —el qual a alguns els agrada dir de «salvació»— no és un govern fruit d’unes eleccions, sinó d’uns esdeveniments extraordinaris que van fer prendre decisions força extraordinàries. Com podríem sinó explicar un govern format per CiU (amb regidors imputats), el PP, l’Agrupació, ERC i els PSC? Ens és difícil d’entendre si som incapaços de veure la necessitat que hi havia de tirar endavant un municipi que ha patit un dels fets més vergonyosos en la seva història política: l’Ajuntament pres per la Guàrdia Civil i tots els regidors de la Junta de Govern imputats i fins i tot l’alcalde a la presó durant més de 15 dies. Només des d’aquest punt de vista té sentit tot el que s’ha fet i, naturalment, cal reconèixer també que tots els partits han hagut de renunciar a perfils concrets que xoquen frontalment uns amb els altres —més en qüestions de caràcter nacional, per exemple, que no pas local.
Com estem? No és pas fàcil la situació actual i, naturalment, tenim el perill que alguns pensin que aquest període d’excepcionalitat els pot ser útil de cara a unes eleccions municipals que estan a set mesos vista. La temptació és gran i alguns encara no han entès que el principal objectiu, marcat en l’acord de governabilitat, és posar en ordre una administració trinxada pel capritx d’un senyor que va fer de l’Ajuntament el seu territori particular pensant-se que era intocable. I és clar que tots tenim l’obligació de treballar per tirar endavant aquells objectius que tant ens reclamava la ciutadania i que podem afrontar amb un cost raonable, posant tot l’interès i la imaginació per resoldre els problemes enquistats des de fa anys i que ara, mercès a la voluntat de cinc partits, podem realitzar sempre pensant amb l’interès general. I en això estem. Hem avançat en la comunicació amb entitats veïnals, amb les associacions de pares i mares, amb el professorat, amb les entitats lúdiques, culturals, esportives i socials; hem enfortit la relació amb els veïns i veïnes amb una política de «parar l’orella» i estar atents a allò que els preocupa, mirant sempre de solucionar allò que ens plantegen de la millor manera i el més ràpid possible. És a dir, hem avançat en transparència i hem posat a la llum de tothom temes com l’auditori, la piscina, els lloguers, el tancament de l’escola Mirades, la mala gestió dels residus…
Potser el que cal, deixant de banda les lluites internes de CiU, que no faciliten en res la governabilitat, és un «acoblament» més acurat i una coordinació més directa entre regidories. Per això, s’ha cregut necessari formar una comissió de seguiment del pacte per part de tots els partits, que controli i coordini les diferents accions de les regidories al marge, és clar, de les mateixes comissions existents a l’organigrama municipal. Aquesta comissió, que personalment crec que és una de les millors iniciatives que s’han portat a terme en els darrers anys, té un paper molt important per la cohesió de la ciutat, però que serà molt difícil o gairebé impossible sense la implicació de regidors i partits. D’aquí la necessitat urgent de demanar a CiU que posi ordre en el seu grup, no per un interès exclusiu de la resta, sinó pensant en el conjunt de la població, que no pot entendre que un partit estigui actuant al govern i a l’oposició al mateix temps. És un problema que només ells poden resoldre, però que, si no ho fan amb urgència, farà que tot el temps que ens resta fins a les eleccions del maig del 2015 el govern estigui pendent d’unes lluites internes que ni a la ciutadania ni a l’actual govern no beneficien en res.
A on anem? Sincerament, anem cap a una institució millor organitzada i més propera al ciutadà i cap una nova forma de governar que demostrarà que no tots els polítics som iguals, i que si alguns donen prioritat a la seva butxaca, per a altres té més valor el benestar social i la coherència entre el que se’ns reclama i el què s’està fent. I, personalment, no em cansaré de dir que si per alguna cosa bona serviran els fets del 26 de juny és per avisar que no tot és permès i que aquells que vulguin enriquir-se a costa de l’erari públic val més que s’oblidin de Torredembarra.
Les eleccions del maig seran com obrir la porta de bat a bat a aquest nou model de relacions entre els ciutadans i els polítics i per damunt de tots amb la institució municipal, tan maltractada i embrutada durant un fosc període que ens costarà d’oblidar. És al maig quan parlarà la ciutadania a través de les urnes i és el meu desig i el de molta gent no repetir els errors que ens ha portat a crear clans i grupets que des de fora de la institució marcaven les polítiques a seguir afavorint només a interessos privats per sobre dels col·lectius. I en això estem col·lectivament, tots junts…
Jordi SOLÉ
Regidor de d’Ensenyament i Urbanisme de Torredembarra
REDACCIÓ
