REDACCIÓ
Tanco els ulls, miro al cel i agafo aire, respiro. Hi ha gent que ja no podrà tornar a agafar mai, un aire que se’ls hi ha negat pel seu naixement. Sel’s hi nega la vida.
“Respira amic, germà respira!”
Els nostres amics, veïns, parelles, cosins negres o afros han estat discriminats des de fa molt de temps, no sols als EUA sinó també a terres occidentals, potser no sempre es graven aquestes circumstàncies, però la violència és quelcom que aquesta població ha d’afrontar en el seu dia a dia, moltes vegades aquesta agressió no és física ni visible.
Un fet tan simple com respirar se li va negar a un noi per part d’un presumpte policia, que li va costar la vida, sí, aquella acció que fem sense pensar i que és un dret fonamental de la vida humana, ja que sense ella no hi ha vida. Això és el que es va negar, la vida.
Des d’avui us poso aquesta manxa dels Chokwe d’Angola, utilitzat pels ferrers de l’ètnia per a forjar el ferro a la disposició de la lluita racial, discriminativa i en contra de la vida. Amb ell podrem seguir penetrant aire als pulmons de la nostra lluita, podrem agitar els vents perquè tothom sàpiga el què passa, podrem vèncer l’enemic que més enllà del racisme és la maldat.
Una manxa que amb la seva forma, és símbol de com hauria d’estar el nostre món, unit front l’enemic, davant aquell que vol fer-nos mal, dos grans cercles amb infinita força que s’uneixen per fer pinya, per moure el vent, per fer costat, per insuflar aire i acabar amb tu que discrimines i exclous.
No és qüestió d’un fet, sinó d’una successió d’aquests
REDACCIÓ
