REDACCIÓ
En aquest Any Jubilar m’aturo a considerar avui dues obres de misericòrdia corporals: la visita a malalts i l’acollida als refugiats.
Els malalts necessiten, juntament amb les cures mèdiques, la companyia d’altres persones i a vegades no tenen família o la tenen lluny. Als cristians se’ns demana, per atendre’ls, quelcom que és més valuós que els diners: el temps. Qui està disposat a sacrificar el seu temps?
Per for0tuna l’Església sempre ha concedit prioritat a aquest servei fraternal. Alguns sants van destacar especialment per aquest carisma, com sant Vicenç de Paül, que va donar origen ja en el París del seu temps a aquesta activitat caritativa. Són incomptables en el món els seglars que, com a voluntaris, van als hospitals o als domicilis de persones que es troben internades o que no poden sortir de casa. A les parròquies tenim aquest servei impagable organitzat a través de la pastoral de la salut.
Visitar els malalts, fer-los companyia i, si és el cas, portar-los el sagrament de l’eucaristia és actuar amb ells com a membres que són de la nostra família cristiana, diocesana i parroquial. Per a mi és una alegria, en les meves visites pastorals, apropar-me a la capçalera de persones malaltes, com ho és tenir notícia d’aquesta activitat duta a terme per voluntaris amb tanta entrega i diligència.
L’obra de misericòrdia d’acollir el refugiat es denominava tradicionalment donar posada al pelegrí. En tots dos casos es tracta d’acollir el foraster, encara que aquest terme hagi caigut en desús a favor d’altres: turista, immigrant o refugiat.
Al llarg de la història han nascut moltes obres per a aquesta comesa: només cal veure les institucions sorgides al llarg del Camí de Sant Jaume o d’altres llocs de pelegrinatge. I al costat d’elles, les nascudes per atendre persones pobres generalment desplaçades, com les cases per a transeünts o institucions hospitalàries, com l’antic Hospital de Santa Tecla.
La cara més amarga d’aquesta necessitat de ser ajudats la presenten en la nostra època els refugiats que fugen dels seus països a causa de conflictes armats, tirania o fam. Ja hem vist com la guerra de Síria ha provocat quatre milions de refugiats, i com el papa Francesc, quan molts d’aquests van arribar a Europa, va demanar a totes les parròquies i institucions eclesials que acollissin alguna família.
Demanem a la Sagrada Família de Natzaret, que també va ser refugiada, que siguem generosos en aquests acolliments.
† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
