REDACCIÓComenço els meus comentaris sobre les virtuts amb la fe, que tantes vegades ha estat mal entesa, sobretot quan ha estat lligada a la irracionalitat o fins i tot a la ignorància.
Pasteur, l’il·lustre professor de química de París, un gran científic del segle XIX, no amagava la seva profunda fe religiosa. Una vegada li van preguntar com era possible. Va contestar: «Amb el que he estudiat, he adquirit la fe d’un camperol bretó.» I va afegir: «Si hagués estudiat encara més, no dubto que la meva fe hauria estat la d’una camperola bretona.»
Entre nosaltres s’esmenta, més que la del pagès, la del carboner, ofici ja en desús, quan ens referim a una fe al marge de qualsevol raó humana.
En realitat la fe no està lligada ni a la saviesa de l’estudiós, ni a la ignorància científica. Més aviat a la senzillesa i a la humilitat, prerrogatives que poden donar-se igual en qualsevol col·lectiu humà.
Per altra banda, la polèmica entre fe i raó està superada. Qualsevol que hagi llegit l’encíclica Fe i raó de Joan Pau II, publicada l’any 1998, té elements suficients que donen suport a aquesta afirmació.
És cert que alguns catecismes antics no van ajudar a tenir una idea clara d’aquesta virtut teologal quan deien: «Fe és creure el que no es veu», com si fos una virtut lligada al sentit de la vista, quan en realitat està més relacionada amb el sentit de l’oïda, ja que creiem per testimoni d’altres, en el cas dels cristians per la paraula sublim de Jesucrist.
El mateix Crist que va revelar als seus Apòstols que Déu és amor, obrint a tots una comprensió molt més gran de la realitat divina, va fundar l’Església perquè els deixebles poguessin portar el seu missatge: «Aneu i prediqueu a tothom.»
Al cap dels segles els cristians participem de «la fe de l’Església» i ens esforcem per seguir els manaments de Déu i els consells que ella ens dóna, cosa que hem de fer amb l’actitud humil de qui rep alguna cosa que li és donada com una gràcia.
Emprant un terme familiar a Pasteur, diríem que hem d’estar «vacunats» contra la temptació de monopolitzar la veritat i també contra la temptació de tenir com a única referència l’ortodòxia, i ser passius, en canvi, respecte a la justícia o la solidaritat. La fe no ens fa més divins si no ens fa més humans.
Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona
REDACCIÓ
