REDACCIÓEn un poble dels Estats Units es va detectar que l’índex de criminalitat era des de feia anys molt menor que en altres pobles veïns. Quan es va fer l’estudi sociològic, molts homes esmentaven una mestra. Els investigadors van localitzar la dona i van conversar amb ella. La frase més significativa que van obtenir va ser: «Com vaig arribar a estimar aquells nois!»
La virtut de la caritat, l’amor, està per damunt de totes les altres, com ho va ensenyar Jesucrist i com sant Pau se’n va fer ressò. La col·loco, doncs, per davant en aquesta exposició d’algunes virtuts cristianes que vull fer durant aquest mes d’agost.
Prefereixo parlar de virtuts, sense entrar en una disquisició dialèctica amb els valors. Tots ens entenem. Les virtuts tenen una arrel moral, no responen només a un consens social o una regla de majories i minories.
Per descomptat, quan parlem de valors, ens referim als positius, no als negatius. Així, per exemple, pensant en la constància, a ningú no se li ocorre que es pugui considerar un valor en el cas del lladre que ha estat detingut dotzenes de vegades per robatori. I quan es parla del valor justícia, no podem pensar que ho sigui l’aplicació de la pena de mort; ni tampoc en el cas del valor llibertat, quan ens referim a una estafa.
Al marge dels termes, sí que m’interessa destacar que les virtuts no són cosa del passat, o imposicions de l’Església, ni són tristes ni de color morat, ni «burgeses», com va voler ridiculitzar-les Nietzsche. Són, en definició clàssica, hàbits operatius bons, i alegres, perquè permeten la persona anar més ella mateixa en la seva plenitud i possibilitats.
Tots tenim experiència, també en la seva projecció cap als altres, de l’alegria que irradia al seu voltant una persona sincera, treballadora, humil i solidària, i com n’és, de molesta, una altra que sigui mentidera, vaga, superba i egoista.
Que siguin alegres no vol dir que siguin fàcils, ni que la seva adquisició o millora sigui immediata, cosa que xoca amb una societat en la qual ens hem acostumat a demanar respostes immediates. Quan un cercador d’Internet triga deu segons a respondre a una petició nostra, exclamem: que lent!
Un nen enterra un dia una llavor i l’endemà va a veure si ja ha sortit l’arbre. Les virtuts exigeixen constància, repetició, paciència, com el qui va a un gimnàs. Aconseguirà el que es proposa en la mesura que lluiti esportivament, alegrement.
Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona
REDACCIÓ
