REDACCIÓ
Ignasi Fabregat és tarragoní, té 25 anys i va estudiar a la URV Enginyeria Química. Fa dos mesos que viu i treballa (com a becari) en la fàbrica de Dow a Holanda. Fabregat ha rebut aquesta tarda el Premi Dow 2015 gràcies al seu projecte i la seva trajectòria curricular i personal.
REPUBLICA CHECA – Quin significat té per a tu ser el guanyador del Premi Dow 2015?
IGNASI FABREGAT – És un reconeixement i un honor. Significa començar la meva carrera professional amb un esglaó més que alguns companys i això és un avantatge que no es pot desaprofitar. Després t’has de fer valer. Aquesta oportunitat no representa cap passaport cap a l’èxit. És un molt bo començament, però requereix esforç i dedicació.
RC – Has fet referència en el teu parlament que no s’ha de tenir por al fracàs…
IF – El problema no és fracassar però sí no treure’n res. Hem de ficar la pota quants cops siguin necessaris si això representa aprenentatge i maturitat.
RC – Això seria l’ideal…
IF – No hem de tenir por a equivocar-nos, encara que no estem massa acostumats al fracàs. Hauríem de saber treure profit de les experiències poc exitoses. El camí de l’èxit és obrir-se de ment.
Em tracten com un professional més
RC – Quina és la diferència real entre Espanya i Holanda?
IF – Per un corredor de muntanya com jo és que no hi ha muntanya. La interacció humana és marcadament diferent. L’ambient de treball és fantàstic. Tot i ser becari em tracten i em consideren un professional més, amb els mateixos recursos que un empleat regular, les mateixes facilitats i la mateixa atenció. Això és més important que el sol o la gastronomia.
RC – Quin és el repte i els objectius més immediats?
IF – És continuar amb allò que vaig començar fa dos mesos. El que estic vivint ara és només un tast. Espero que es materialitzi en alguna cosa més a llarg termini. Els objectiu més immediats passen per descobrir que és el que m’agrada en la indústria química. No podem girar mai l’esquena a les oportunitats.
RC – Voldràs tornar a Tarragona?
IF – Ara mateix puc donar una resposta que pot ser radicalment diferent d’aquí a dos mesos. Ara per ara no tinc cap pressa. No tinc cap lligam específic i no tinc cap inconvenient el treure el màxim profit d’aquesta experiència internacional.
RC – Ja parles holandès?
IF – Això és una altra batalla. Parlo molt bé l’anglès, però amb paciència i amb bones intencions assolirem els objectius.
REDACCIÓ
