REDACCIÓL’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va superar el ple d’investidura el passat 13 de juny amb un seguit de promeses al sarró electoral que haurà de saber gestionar molt bé amb la resta de partits de l’oposició per a donar-lis forma o convertir-les, en canvi, en paper mullat. La victòria a les urnes li dóna capacitat limitada per governar, però el marge de maniobra del que disposa no s’ha de jugar només sobre la celebració dels Jocs Mediterranis. La roda de premsa diària de la seva candidatura durant les dues setmanes de campanya es feien acompanyar d’una llarga llista de compromisos que paga la pena recordar ara.
Gent gran i un incompliment d’entrada
De caràcter immediat, ressaltar un incompliment. Davant de 400 jubilats i pensionistes es va comprometre a “crear una conselleria específica per a la gent gran, per oferir una interlocució directa. Això no s’ha fet mai abans, però crec que és necessari i positiu per a la ciutat i per a la gent gran”. La promesa ha quedat reduïda a una subàrea (la D) de l’Àrea de Servei a les Persones amb Ana Santos de titular.
A partir d’ara, comença el llistat de reptes. L’alcalde va presentar una proposta adreçada a persones majors de 80 anys, que visquin soles i que pateixin problemes econòmics i de dependència, i a les que va prometre que es beneficiarien de “l’arranjament gratuït de la seva llar, fins a un màxim de 40 habitatges per any”. Pel que fa encara a la Gent Gran, el batlle va proposar també “obrir una nova llar municipal de jubilats a la Part Alta, perquè ara no n’hi ha cap i és molt necessària”. Una zona, per cert, on està previst “ampliar la Casa de la Festa, amb un nou Espai de la Festa al pàrquing Jaume I, segons s’ha consensuat després de la consulta popular realitzada. I completarem aquest espai amb un nou centre cívic”.
Seguint en l’àrea social, Ballesteros també va donar la seva paraula de promoure “descomptes importants en el transport públic per als acompanyants de la gent gran i de persones discapacitades, i també per als treballadors de l’àmbit social”.
“Contractar professors aturats per reforç escolar”
Dins del capítol educatiu, Ballesteros va explicar els periodistes que “volem contractar professors aturats per oferir un servei de reforç escolar als centres públics, adreçat a nens sense recursos que ho necessitin”. Així, a més d’oferir un servei educatiu fonamental, també es fomentarà la contractació, un fet que també es produiria en l’àmbit idiomàtic. “Totes les famílies podran estudiar, gratuïtament, els idiomes principals dels Jocs Mediterranis: anglès, francès i italià. Serà un aprenentatge que oferirem als centres cívics i que farem contractant professors aturats, però serà un aprenentatge bàsic, perquè no volem fer competència deslleial a les acadèmies d’idiomes”.
“Cent beques anuals per a joves sense recursos”
N’hi ha més en aquesta línia. “Oferirem 100 beques anuals -va prometre- per a joves sense recursos que vulguin cursar estudis universitaris o de formació professional, amb una inversió creixent de fins a 800.000 euros en el quart any de la legislatura”.
Ballesteros també va apostar per fer “continuar l’important esforç que estem fent per aconseguir una borsa d’habitatges de lloguer social per als joves i també per a les famílies necessitades”. En aquest darrer àmbit, el llavors alcaldable va admetre que “em conformaria amb aconseguir entre 200 i 400 habitatges de lloguer social, però això dependrà molt de la quantitat de sol urbanitzable que puguem destinar-hi al PP10 i al PMU34, i també de les negociacions i la mediació amb els bancs, que no són gens fàcils perquè no tenen cap obligació de fer-ho, però poc a poc ho estem aconseguint”.
Economia i rebaixes fiscals
En la sèrie de propostes electorals sobre economia, Ballesteros va anunciar que “destinarem 300.000 euros a la millora de polígons industrials”, així com “mantenir els 3.000 euros de subvenció per a empreses de la ciutat que contractin tarragonins i tarragonines en situació d’atur per un període mínim de sis mesos” i “seguir impulsant mesures per rebaixar la pressió fiscal”, un àmbit en el qual “fins ara hem aplicat 44 bonificacions fiscals i hem rebaixat la pressió fiscal del 4’7 al 3’35%”.
Ballesteros va fer ser el discurs de les formacions emergents i va obrir les portes a als “pressupostos participatius en matèria d”inversions”. Queda anotat, juntament amb l’anunci de “la reforma urbanística i comercial de l’entorn dels carrer Unió, Apodaca, Reial, plaça Sant Joani plaça Prim, per fomentar el comerç de proximitat i aconseguir tenir tres grans focus comercials al centre urbà, com són la Part Alta, el centre amb la Rambla Nova i el Mercat, i la Part Baixa”.
Mirada al mar i Fortí de la Reina
Pel que fa al segon i ambiciós projecte, el de la recuperació de la mirada al mar, Ballesteros ha argumentat que “el farem potenciant el passeig del Miracle i recuperant per a usos ciutadans l’espai de formigó que hi ha sobre el pàrquing del Miracle, però també ho farem recuperant el Fortí de la Reina i el Fortí de Sant Jordi, i executarem i posarem en marxa el camí de ronda fins a Tamarit”.
Les propostes urbanístiques i territorials per al futur de Tarragona passaven per “desenvolupar el POUM, que l’actual equip de govern ha enllestit després de 14 anys aturat i que ens permetrà crear l’Anella Mediterrània, el districte IKEA i el pla parcial de la Budallera com a tres grans àrees de creixement”. Però a més a més, Ballesteros explicitava que “ara volem acabar de connectar tots els barris amb el centre. A Llevant tenim el repte de transformar la Via Augusta en una avinguda urbana, per connectar els barris de Llevant amb el centre a través de carrils bici i espai per a vianants. Ja tenim el projecte i serà possible si l’Estat fa un petit esforç”. “I també millorarem la connexió de Sant Pere i Sant Pau i de Sant Salvador amb el centre”, va afegir després de reconèixer que “hem invertit molt a Ponent i ara toca potenciar els barris de Llevant”.
Mercat gastronòmic i centre de la cultura del vi al Mercat del Fôrum
Quinze dies donen per a molt. Per això, Ballesteros també va oferir una sèrie de propostes per potenciar la marca Tarragona a nivell turístic, tenint com a epicentre la plaça del Fòrum, al cor de la Part Alta. “El mercat ambulant tindrà continuïtat i, d’acord amb els operadors que hi actuen, l’especialitzarem en productes ecològics i de quilòmetre zero”, va apuntar l’alcalde. A més, “complementarem aquesta oferta de qualitat donant un ús de gran potencialitat al Mercat del Fòrum, que acollirà un mercat gastronòmic i el centre de la cultura del vi”. L’oferta estaria centrada en “la promoció i difusió dels productes gastronòmics i enològics de gran qualitat que ens són propis: el peix blau, la gamba, el romesco, els vins i caves de la D.O. Tarragona, etcètera
“Crearem cent llocs de treball directes a la Colònia Tàrraco”
On sí que Ballesteros es va jugar a fons la seva credibilitat va ser en un anunci llençat a mitja campanya i amb la darrera edició de Tarraco Viva encara calenta, anunciant la “creació de la ‘Colònia Tàrraco’ al Recinte Firal”. Aquesta proposta passa per oferir al ciutadà i al turista “una Tarraco Viva permanent, que ens permetrà difondre i interpretar el nostre enorme llegat romà. Amb aquesta acció, estarem contribuint a potenciar el primer generador d’indústria cultural a la ciutat i, a més, crearem 100 llocs de treball directes i entre 400 i 500 directes. I si completem tot el circuit d’accions previstes, podem arribar a crear fins a 1.000 llocs de treball”.
Música als Parcs, cases Canals i Castellarnau, recuperar el fortí de Sant Jordi…
I pel que fa a la Cultura, els compromisos de Ballesteros passen per “crear un circuit musical als parcs, amb la col·laboració de les entitats i escoles de música locals, aprofitant que hem recuperat moltes zones verdes”; “consolidar la Disfressa d’or com un dels esdeveniments de major projecció del nostre Carnaval, no només a nivell local, sinó per a tot el territori”; “complementar les Jornades de Divulgació Històrica del 1800 amb una ruta estable sobre la Tarragona Moderna dels segles XVIII i XIX, vinculada també a les Cases Canals i Castellarnau, i recuperarem el fortí de Sant Jordi per explicar la guerra del Francès”.
J.S.
REDACCIÓ
