Eleccions el dia 24M, cap dimissió pels mals resultats, constitució dels ajuntaments el 13 de juny i sembla que ja està tot encarat per a la propera legislatura. Doncs no. Encara falten serrells per definir d’importància capital com, per exemple, la composició de les empreses municipals. A Tarragona són sis amb capital enterament públic: el Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes (SMHAUSA), l’Empresa Municipal de Transports (EMT), l’empresa d’Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT), l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT), ESPIMSA i l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona (EMDET).
Begoña Floria
Totes elles (excepte ESPIMSA) mantenen la seva personalitat pròpia (i de fet un consell d’administració en el que encara hi són els presidents i els membres designats durant l’anterior mandat fins a que no es faci la constitució dels nous ens) però estan integrades dins de l’Agrupació d’Interès Econòmic formada per l’Ajuntament el desembre del 2013 amb l’objectiu de reduir despeses (1,5 milions d’euros l’any segons es va quantificar en el moment de la constitució) i millorar l’eficiència de la gestió de prop de 20 milions d’euros del pressupost municipal.
Tot i la reducció dràstica de número de consellers, “les cinc empreses mantenien un consell d’administració propi que, per decisió presa al seu moment, estava composada per les mateixes persones”, explicava a aquest diari digital la tinent d’alcalde socialista i presidenta actual de l’EMT Begoña Floria. “Però era així no pas perquè estigués regulat. Aquesta és una de les coses que es podrien canviar o no durant aquest mandat”, afegia, tot assenyalant que a hores d’ara la composició d’aquests consells està sotmesa a “una negociació política” clau sobre quin ha de ser el criteri de representació als consells segons els resultats assolits el 24M. I en aquest procés de debat partidari cal saber si l’oposició vol jugar a accedir a presidències.
Què vol fer l’oposició?
El cap de llista de Ciudadanos, Rubén Viñuales, ha deixat ben clar a aquest diari digital que “aplicarem a les empreses municipals el mateix criteri de permetre governar la llista més votada. No lluitarem per la presidència. Però el que sí que farem és reclamar transparència perquè fins ara no se sap realment què fan els membres dels consells d’administració. Cal que entenguin que són responsables de les seves decisions perquè responen personalment dels seus actes. El que ja estem fent és revisar tots els contractes públics”, assenyalava.
Per la seva banda, els republicans no han fixat encara postura tal i com han explicat fonts del partit consultades mentre que fonts de CiU han avançat la intenció del grup municipal de “demanar una auditoria interna i externa” de les empreses no només totalment públiques sinó també mixtes com són la d’aigües i la funerària.
Laia Estrada, de la CUP, optava per defensar en conversa amb aquest diari el posicionament fixat en el seu programa electoral consistent en que “el 100% dels serveis bàsics es municipalitzin” i “acabar amb les empreses amb serveis externalitzats, com per exemple la recollida de brossa, les llars d’infants que tot i ser de titularitat municipal estan gestionades per empreses privades i EMATSA i SERFUM, que són mixtes”. Segons Estrada, “aquest sistema seria de fiscalització molt més senzilla”, avançant que “allà on tinguem representació durem a terme una tasca exhaustiva de fiscalització”.
L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va superar el ple d’investidura el passat 13 de juny amb un seguit de promeses al sarró electoral que haurà de saber gestionar molt bé amb la resta de partits de l’oposició per a donar-lis forma o convertir-les, en canvi, en paper mullat. La victòria a les urnes li dóna capacitat limitada per governar, però el marge de maniobra del que disposa no s’ha de jugar només sobre la celebració dels Jocs Mediterranis. La roda de premsa diària de la seva candidatura durant les dues setmanes de campanya es feien acompanyar d’una llarga llista de compromisos que paga la pena recordar ara.
Acte electoral davant 400 jubilats i pensionistes
Gent gran i un incompliment d’entrada
De caràcter immediat, ressaltar un incompliment. Davant de 400 jubilats i pensionistes es va comprometre a “crear una conselleria específica per a la gent gran, per oferir una interlocució directa. Això no s’ha fet mai abans, però crec que és necessari i positiu per a la ciutat i per a la gent gran”. La promesa ha quedat reduïda a una subàrea (la D) de l’Àrea de Servei a les Persones amb Ana Santos de titular.
A partir d’ara, comença el llistat de reptes. L’alcalde va presentar una proposta adreçada a persones majors de 80 anys, que visquin soles i que pateixin problemes econòmics i de dependència, i a les que va prometre que es beneficiarien de “l’arranjament gratuït de la seva llar, fins a un màxim de 40 habitatges per any”. Pel que fa encara a la Gent Gran, el batlle va proposar també “obrir una nova llar municipal de jubilats a la Part Alta, perquè ara no n’hi ha cap i és molt necessària”. Una zona, per cert, on està previst “ampliar la Casa de la Festa, amb un nou Espai de la Festa al pàrquing Jaume I, segons s’ha consensuat després de la consulta popular realitzada. I completarem aquest espai amb un nou centre cívic”.
Seguint en l’àrea social, Ballesteros també va donar la seva paraula de promoure “descomptes importants en el transport públic per als acompanyants de la gent gran i de persones discapacitades, i també per als treballadors de l’àmbit social”.
Ballesteros anunciant la creació d’un recinte estable per a Tarraco Viva
“Contractar professors aturats per reforç escolar”
Dins del capítol educatiu, Ballesteros va explicar els periodistes que “volem contractar professors aturats per oferir un servei de reforç escolar als centres públics, adreçat a nens sense recursos que ho necessitin”. Així, a més d’oferir un servei educatiu fonamental, també es fomentarà la contractació, un fet que també es produiria en l’àmbit idiomàtic. “Totes les famílies podran estudiar, gratuïtament, els idiomes principals dels Jocs Mediterranis: anglès, francès i italià. Serà un aprenentatge que oferirem als centres cívics i que farem contractant professors aturats, però serà un aprenentatge bàsic, perquè no volem fer competència deslleial a les acadèmies d’idiomes”.
“Cent beques anuals per a joves sense recursos”
N’hi ha més en aquesta línia. “Oferirem 100 beques anuals -va prometre- per a joves sense recursos que vulguin cursar estudis universitaris o de formació professional, amb una inversió creixent de fins a 800.000 euros en el quart any de la legislatura”.
Ballesteros també va apostar per fer “continuar l’important esforç que estem fent per aconseguir una borsa d’habitatges de lloguer social per als joves i també per a les famílies necessitades”. En aquest darrer àmbit, el llavors alcaldable va admetre que “em conformaria amb aconseguir entre 200 i 400 habitatges de lloguer social, però això dependrà molt de la quantitat de sol urbanitzable que puguem destinar-hi al PP10 i al PMU34, i també de les negociacions i la mediació amb els bancs, que no són gens fàcils perquè no tenen cap obligació de fer-ho, però poc a poc ho estem aconseguint”.
Compromís de recuperar el Fortí de la Reina
Economia i rebaixes fiscals
En la sèrie de propostes electorals sobre economia, Ballesteros va anunciar que “destinarem 300.000 euros a la millora de polígons industrials”, així com “mantenir els 3.000 euros de subvenció per a empreses de la ciutat que contractin tarragonins i tarragonines en situació d’atur per un període mínim de sis mesos” i “seguir impulsant mesures per rebaixar la pressió fiscal”, un àmbit en el qual “fins ara hem aplicat 44 bonificacions fiscals i hem rebaixat la pressió fiscal del 4’7 al 3’35%”.
Ballesteros va fer ser el discurs de les formacions emergents i va obrir les portes a als “pressupostos participatius en matèria d”inversions”. Queda anotat, juntament amb l’anunci de “la reforma urbanística i comercial de l’entorn dels carrer Unió, Apodaca, Reial, plaça Sant Joani plaça Prim, per fomentar el comerç de proximitat i aconseguir tenir tres grans focus comercials al centre urbà, com són la Part Alta, el centre amb la Rambla Nova i el Mercat, i la Part Baixa”.
Mirada al mar i Fortí de la Reina
Pel que fa al segon i ambiciós projecte, el de la recuperació de la mirada al mar, Ballesteros ha argumentat que “el farem potenciant el passeig del Miracle i recuperant per a usos ciutadans l’espai de formigó que hi ha sobre el pàrquing del Miracle, però també ho farem recuperant el Fortí de la Reina i el Fortí de Sant Jordi, i executarem i posarem en marxa el camí de ronda fins a Tamarit”.
Les propostes urbanístiques i territorials per al futur de Tarragona passaven per “desenvolupar el POUM, que l’actual equip de govern ha enllestit després de 14 anys aturat i que ens permetrà crear l’Anella Mediterrània, el districte IKEA i el pla parcial de la Budallera com a tres grans àrees de creixement”. Però a més a més, Ballesteros explicitava que “ara volem acabar de connectar tots els barris amb el centre. A Llevant tenim el repte de transformar la Via Augusta en una avinguda urbana, per connectar els barris de Llevant amb el centre a través de carrils bici i espai per a vianants. Ja tenim el projecte i serà possible si l’Estat fa un petit esforç”. “I també millorarem la connexió de Sant Pere i Sant Pau i de Sant Salvador amb el centre”, va afegir després de reconèixer que “hem invertit molt a Ponent i ara toca potenciar els barris de Llevant”.
“La Colònia Tàrraco pot crear fins a mil llocs de treball”
Mercat gastronòmic i centre de la cultura del vi al Mercat del Fôrum
Quinze dies donen per a molt. Per això, Ballesteros també va oferir una sèrie de propostes per potenciar la marca Tarragona a nivell turístic, tenint com a epicentre la plaça del Fòrum, al cor de la Part Alta. “El mercat ambulant tindrà continuïtat i, d’acord amb els operadors que hi actuen, l’especialitzarem en productes ecològics i de quilòmetre zero”, va apuntar l’alcalde. A més, “complementarem aquesta oferta de qualitat donant un ús de gran potencialitat al Mercat del Fòrum, que acollirà un mercat gastronòmic i el centre de la cultura del vi”. L’oferta estaria centrada en “la promoció i difusió dels productes gastronòmics i enològics de gran qualitat que ens són propis: el peix blau, la gamba, el romesco, els vins i caves de la D.O. Tarragona, etcètera
“Crearem cent llocs de treball directes a la Colònia Tàrraco”
On sí que Ballesteros es va jugar a fons la seva credibilitat va ser en un anunci llençat a mitja campanya i amb la darrera edició de Tarraco Viva encara calenta, anunciant la “creació de la ‘Colònia Tàrraco’ al Recinte Firal”. Aquesta proposta passa per oferir al ciutadà i al turista “una Tarraco Viva permanent, que ens permetrà difondre i interpretar el nostre enorme llegat romà. Amb aquesta acció, estarem contribuint a potenciar el primer generador d’indústria cultural a la ciutat i, a més, crearem 100 llocs de treball directes i entre 400 i 500 directes. I si completem tot el circuit d’accions previstes, podem arribar a crear fins a 1.000 llocs de treball”.
El Fortí de Sant Jordi amb grups de recreació històrica del setge
Música als Parcs, cases Canals i Castellarnau, recuperar el fortí de Sant Jordi…
I pel que fa a la Cultura, els compromisos de Ballesteros passen per “crear un circuit musical als parcs, amb la col·laboració de les entitats i escoles de música locals, aprofitant que hem recuperat moltes zones verdes”; “consolidar la Disfressa d’or com un dels esdeveniments de major projecció del nostre Carnaval, no només a nivell local, sinó per a tot el territori”; “complementar les Jornades de Divulgació Històrica del 1800 amb una ruta estable sobre la Tarragona Moderna dels segles XVIII i XIX, vinculada també a les Cases Canals i Castellarnau, i recuperarem el fortí de Sant Jordi per explicar la guerra del Francès”.
La legislatura s’ha acabat aquest dimecres de forma oficiosa amb l’últim plenari ordinari i consell d’administració de les empreses municipals. Els punts del ordre del dia, irrelevants davant de l’emoció dels adéus i la constatació que s’acaba no només una mandat, sinó una una època. Tant pel calat en nom i número dels que ja no hi seran presents a partir de la sessió d’investidura del 13 de juny (només 9 d’un total de 27 regidors repeteixen, amb la desaparició íntegra de tot el grup municipal convergent) com per la força amb la que han entrat els nous partits emergents, símbol d’una atomització del vot i del desencant amb la política. De fet, una de les regidores electes de Ciutadans ha assistit al plenari per començar ja a prendre notes de com funciona l’engranatge de la política municipal.
Bon rotllo generalitzat, cordialitat pròpia de festival de fi de curs, cap frontera ideològica visible, sensació d’amistat més enllà de l’edifici consistorial i fins a setze torns de paraula demanats a l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros davant de dos seients buits corresponents curiosament al PP, el d’Alejandro Fernández (tocava presència al Congrés de diputats) i el de Pilar Juárez, de la que ningú n’ha sabut explicar la raó.
El regidors que se’n van…falta Pilar Juárez, del PP
També moltes crides al consens davant d’un nou consistori més disgregat que mai i amb una governabilitat que haurà de saber superar de nou el risc d’una majoria relativa. De fet, la intervenció de la portaveu del govern municipal, Begoña Floría, ha marcat la línia editorial del PSC per als propers quatre anys. “Com a periodista tinc memòria històrica, i recordo com es feia la política abans de Ballesteros en aquest ajuntament. Atacs personals i agressivitat molt alta en plenaris de vuit i nou hores. Per sort és una manera de fer política que ha passat a la història gràcies a Ballesteros i als grups municipals que han treballat d’una altra manera. La discrepància es treballa des del debat”.
El discurs més esperat era sens dubte el de la cap de llista ara fa quatre anys, Victòria Forns. Un adéu senyorial, tenint en compte la possibilitat de que el seu partit l’acabi expedientant, si bé amb lectures implícites força evidents. “Agraeixo molt especialment als que van creure que podria liderar aquest projecte. Jo, amiga Arga (Sentís havia intervengut prèviament amb un discurs feminista subtilment de suport a Forns lamentant la “dificultat de mantenir els lideratges femenins en les organitzacions polítiques”), també reivindico la política en femení. Torno al món universitari, allà on els lliurepensadors sí tenim un lloc. Reivindico aquesta llibertat de la qual jo mai m’he mancat fins a les darreres conseqüències”. Forns també ha volgut reconèixer a Ballesteros el seu “esperit de consens en uns moments de canvis constants a la societat”.
Foto de família dels regidors que han ocupat el Saló de Plens
Contenció a CiU i humor britànic al PP
Pel que fa als seus companys de files, una mica de tot. Frederic Adan ha estat breu, Albert Vallvé entre irònic i punxant, Robert Vendrell contingut (“no esperin estridències. Encara que la història ens digui el contrari, hem de creure en el futur a pesar del passat. Jo crec en els homes a pesar dels homes”) i Xavier Quintana contundent. Primer manifestant lleialtat a Forns per “la seva paciència i saber fer i estar al front del grup municipal, no sempre ha estat fàcil”. I en segon lloc marcant ideari propi respecte al què ha de venir: “Vull posar en valor el projecte de ciutat, i no només dels polítics, que és els Jocs Mediterranis. És una de les poques oportunitats per posar Tarragona dins del mapa”.
Josep Acero fent-se el darrer selfie com a regidor
Els populars José Acero i Judith Heras han ressaltat el companyerisme entre els regidors de tots els grups (“els meus amics em diuen Jou, vostè em pot dir Jou”, en resposta a l’alcalde) amb un toc d’humor britànic protagonitzat per Mariano Herraiz: “Jo vaig entrar com a regidor sense voler i me’n vaig de la mateixa manera”.
Emocions al PSC
Al camp socialista, orgull per la feina feta, emocions desfermades i discursos de calat polític potent. Anem a pams. Patrícia Anton ha destacat la seva tasca lamentant “l’exposició pública” per ser la cara visible “del projecte més costós en anys i pressupost com és el Mercat”. Joan Sanahujes confirmava que tornarà a fer “la política que feia abans per garantir la igualtat d’oportunitats als meus ciutadans” dins del tradicional argumentari d’esquerres.
Carme Crespo es va emocionar moltíssim
Carme Crespo, una de les més afectades a l’hora de parlar, recordava la seva arribada a Tarragona des de les Garrigues deixant clar que “jo de petita no volia ser consellera, i ni sabia que era, hi havia una dictadura”. Dotze anys a l’Ajuntament l’han portat a acomiadar-se amb un “gràcies, Pep, per compartir amb mí aquest projecte de ciutat i molt especialment per poder viure el 2007, quan l’esquerra tornava a governar Tarragona amb el seu segon alcalde i amb presència del primer, Josep Maria Recasens”. Victòria Pelegrín també ha tingut dificultats per acabar el seu discurs escrit, emocionada com estava després de vuit anys “liderant dues grans àrees com la dels serveis socials, en uns moments tan complicats, i la de llicències”.
Paco Zapater, per la seva banda, ha destacat “les persones que he conegut que feien el seu treball amb discreció. I també he conegut molta foguera de vanitats”, advertia abans de posar en valor haver passat per una legislatura “sensen màcula” en matèria de corrupció. “I avui en dia no és fàcil. Només cal que anem a poblacions no molt llunyanes”. Xavier Tarrés ha volgut teir un record per a Josep Lluís Navarro, i ha llançat una cita d’Heràclit com avís per a navegants: “Tot flueix, però res és permanent”.
Castillo promet tornar a la política perquè la porta a la sang
Castillo vol lluitar per canviar el partit
“Sento la política a la sang. No és un comiat, és un fins aviat”, etzibava un Carles Castillo eloqüent. “El càrrec és un mitjà, no una finalitat. No et fa més que ningú”. L’ex responsable de Seguretat Ciutadana es reconeixia “trist per haver deixar un projecte a mitges”, si bé ha destacat la seva condició de “regidor de la democràcia que ha estat més temps al front de la Guàrdia Urbana a Tarragona” deixant darrera seu un cos “preparat i amb recursos”. Finalment, Castillo s’ha desfermat amb un agraïment a l’alcalde per la seva confiança i també a un PSC “al que estimo i que crec que ha d’experimentar canvis importants en els propers temps” amb una “política que cregui en la gent i mani sobre l’economia” i en matèria de transparència i participació.
El funcionament del progama pilot informàtic utilitzat durant les eleccions municipals a Tarragona ha presentat fuites. El veí de Torreforta, Miguel Ángel Mellado, va acabar la jornada presentant un escrit davant de la Junta Electoral per haver-se quedat sense poder votar perquè el sistema deia que ja ho havia fet. La queixa serà estudiada per la junta i aquest dimecres emetrà una resolució que podria obligar a repetir la votació en la mesa afectada.
“Vaig anar al col·legi públic de Campclar que em pertoca per a votar”, explicava Mellado en conversa telefònica amb aquest diari, “i em vaig trobar amb la sorpresa de que la presidenta em va comunicar que ja havia exercit el meu dret. Vaig intentar fer-li entendre que això no era possible, i un membre de l’administració que hi havia a la taula va suggerir que el problema podria estar en el programa pilot informàtic”.
“La presidenta era una noia jove que semblava superada per les circumstàncies”
S’inicia en aquest punt una llarga espera “en la que la presidenta de la mesa, una noia jove i que semblava superada per les circumstàncies, va començar a fer trucades a la Subdelegació, als responsables informàtics del sistema i a la Junta Electoral sense solució. Al final vaig proposar que es fes un recompte del vots introduïts a la urna amb el de persones registrades com a votants, però em va dir que ja n’hi havien més de dues-centes i que seria massa feina. Em va proposar que li donés el meu telèfon i que si s’arreglava ja em trucaria, però el que vaig fer és trucar directament a la Junta Electoral”.
Segons explica Mellado, “no se si em va atendre o no una administrativa, la qüestió és que no hi podia haver error perquè s’havia de teclejar el nom i el DNI. Em va explicar que l’única sortida era que des de la mesa fessin constar la incidència a l’acta, però jo no n’estava d’acord”. En primer lloc perquè “em pensava que la implantació d’un sistema com aquest tindria un protocol d’actuació per subsanar erros informàtics. I en segon lloc perquè arribats a aquest punt se m’havia impedit el meu dret constitucional a exercir el meu vot”.
Ajut d’una apoderada de la CUP
Per aquesta raó, el següent pas de Mellado va ser presentar-se a la seu de la Junta Electoral “amb un escrit que havia redactat amb l’ajut d’un amic i llavors sí que es van començar a moure fent trucades. En un moment donat em diuen que vagi corrents al col·legi electoral que em pertocava, eren ja les set de la tarda passades, i que voti. Agafo un taxi, i quan hi arribo em truquen des de la Junta per dir-me que no podia votar perquè el sistema informàtic deia que ja ho havia fet”. Mellado va comptar llavors amb l’ajut d’una apoderada de la CUP, que va aixecar una acta de queixa, i jo vaig passar també una còpia del meu escrit a l’advocat de la CUP”.
Els papers hauran de ser resoltos aquest dimecres per la Junta. Mellado, l’únic que vol a part de poder votar, “és repetir les eleccions en aquesta mesa perquè jo no he pogut exercir el meu dret, i que tot això serveixi almenys per a redactar un protocol que permeti fer front a problemes com aquests i impedir que torni a passar un cas com el meu”.
Davant de prop de 180 persones i representants dels sectors socioeconòmics més rellevants de Tarragona, el cap de llista d’ERC per a les properes municipals, Pau Ricomà, ha ensenyat les cartes amb les que pensa jugar un paper decisiu en els pactes postelectorals amb un discurs de presentació dels seus principals eixos programàtics dut a terme a una Palau a Firal i de Congressos amb passat republicà a la sala de comandament i en el que ha perdut la por a pronunciar el terme maleït d’àrea metropolitana.
Pau Ricomà durant el seu parlament
“És important i necessari l’impuls d’una Autoritat Metropolitana del Camp de Tarragona, per donar solució a les nostres necessitats de mobilitat, connectivitat i de relació entre les persones”, ha assegurat, de cara a “fer una ciutat amb un pes determinant en la imminent República Catalana”. El candidat ha afirmat posteriorment, en roda de premsa improvisada, que una de les primeres reunions en aquest sentit serà “entrevistar-me demà amb el sector del taxi perquè és absurd que els de Tarragona no puguin fer serveis a l’estació de trens de La Secuita-Perafort”. Tampoc ha parlat de capitalitat en termes imperials. O potser sí, sota l’excusa de crear “una gran ciutat regió”.
Marcar distàncies
Sense desvetllar aliances futures però deixant clar que l’actual equip de govern tampoc és que li provoqui un èxtasi místic (“sembla mentida que una ciutat que es va proposar l’objectiu estratègic de ser smart city estigui a la cua en l’ús de les aplicacions digitals”) també ha volgut marcar distàncies amb definicions casposes de capitalitat i s’ha desmarcat del debat sobre Barcelunya que tan explota el candidat popular, Alejandro Fernández: “Hem de ser capaços de veure les oportunitats d’estar a 100 quilòmetres d’una de les ciutats més dinàmiques d’Europa. Potser algú pensa que ens aniria millor estar aïllats? Situats a centenars de quilòmetres d’una ciutat important? És clar que no. És absurd”.
Ricomà defensa l’àrea metropolitana
Evitar compartiments estancs Ricomà vol presentar-se amb propostes “realitzables i sostenibles”, que és una manera políticament correcte de dir que no vol fer volar coloms. Ha estat poc creïble quan ha afirmat que vol “acabar amb els compartiments estancs” i “els regnes de taifes” a l’administració de l’Ajuntament, perquè tots recorden que aquest va ser un dels principals problemes que no va saber abordar ERC quan va exercir de crossa de Ballesteros. Ara bé, amb un discurs nacionalista sòlid (la referència a la independència de Catalunya ha estat l’únic moment d’aplaudiments del seu parlament), ha estat capaç d’articular un argumentari solvent.
Centre d’investigació?
En línies generals, ha plantejat una actuació integral a la Part Baixa; a la creació d’un Centre d’Investigació i Creació Cultural en l’actual Palau Firal; aposta per l’Anella Verda (una actuació iniciada per un Sergi de los Rios present a la sala); donar solució, amb l’ajut de la inversió privada, a dos espais emblemàtics de la zona de Llevant: la Savinosa i l’antiga Ciutat Residencial; Creació del Centre d’Interpretació de la Catalunya Nova a la Torre del Pretori “per recordar el paper cabdal que hi va tenir Tarragona” davant “l’abandonament del Museu d’Història”; ubicar l’hemeroteca a l’edifici del Banc d’Espanya “i convertir-la en l’Hemeroteca Nacional de Catalunya” i passar els plens a la tarda, a una hora que faciliti l’assistència dels veïns i veïnes.
Dues propostes li han servit per confrontar els grans trets de la confrontació política amb d’altres formacions. La primera, en rumb de col·lisió directe amb el convergent Albert Abelló, passa per què fer amb la Tabacalera. “És una vergonya que en quatre anys l’Ajuntament hagi estat incapaç d’avançar en el Pla Director de la Tabacalera”, ha etzibat abans de deixar ben clara la seva negativa a destinar-lo per usos administratius.
El candidat republicà vol ‘activar’ Tarragona
No s’han fet bé les coses
La segona passava pels Jocs del Mediterrani del 2017. En cap moment s’ha mostrat contrari, però sí que ha expressat en veu alta la seva “preocupació”. Ricomà ha afirmat que no pensa parlar de la cita “des d’una perspectiva d’oposició sistemàtica, sinó des d’una preocupació fonamentada. Els darrers quatre anys s’ha avançat molt poc, o gens, en qüestions fonamentals que facilitin que un esdeveniment internacional d’aquestes característiques es pugui abordar amb èxit. Crec que no s’han fet les coses bé, que no hi hagut una estructura professional al servei dels jocs, i que l’ombra del dèficit ens amenaça com una espasa de Dàmocles gegantina”.
Poti-poti
A tall de resum, intervenció massa rígida, nerviosa i poc empàtica que ha tingut el millor moment quan ha improvisat al final i ha parlat amb emoció de la seva vinculació vital a Tarragona. Entre els assistents, el president de la CEPTA, Joan Antoni Belmonte; Joan Basora en representació de l’Autoritat Portuària; Teresa Pallarès per l’AEQT; el president de la Cambra de Comerç, Andreu Suriol; Raül Font pel Gremi de Pagesos i els secretaris generals d’UGT i CCOO, Jordi Salvador i Jaume Pros, respectivament. També hi era Apel·les Carod-Rovira, a tall d’anecdotari.
REDACCIÓ22 Juny, 2015
