REDACCIÓ
Tothom parla de la desafecció política. La classe política ha passat de ser respectada a ser demonitzada. Algunes de les crítiques socials i ciutadanes tenen la seva raó de ser. La poca credibilitat dels càrrecs electes i les seves falses promeses han contribuït al descrèdit de la ‘res publica’.
La sort és que encara hi ha polítics – molt d’ells novells – que treballen per recuperar la confiança i la credibilitat polítiques. No fan res de l’altre món, ni es trenquen les banyes amb innovacions. Es limitem, sempre que possible, a dir la veritat i a fer de l’honestedat la seva marca. Aquest cop ens volem fixar en la persona de Francesc Roca, el regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona.
El professor, que ha esdevingut polític, ha pautat el seu tarannà per la discreció, l’esforç, el treball i el servei a la comunitat. La seva diplomàcia, amabilitat i empatia el distingeixen. Sap escoltar i sobretot sap reconèixer errors en el cas que existeixin. No para de repetir que el seu pas per la política ha servir per millorar alguns aspectes de la societat. Si no resoldre definitivament, almenys aportar ingredients per a la seva solució.
Francesc Roca té fusta de professor i això es nota. Les seves aparicions i intervencions públiques solen ser didàctiques i sap emprar les paraules adequades en el moment oportú.
Més que un polític és un ciutadà que, circumstancialment, està en la política. L’Ajuntament de Tarragona guanya amb la seva presència i labor (en silenci). No busca la foto ni el protagonisme (a tota costa), tal com succeeix amb altres companys seus de consistori. Roca, que sovint es passeja per la ciutat en moto, qualla amb la societat. Agrada el seu ‘savoir faire’, carisma i humilitat.
És planer, honest, treballador i no va de res. Què més li podem exigir a un càrrec electe que es dedica a la política local? Demanar, res. Agraïts, sempre!!!
REDACCIÓ
