29. Març 2024

Arxius de francesc roca | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Juny, 2019

Vicenç Ferré és el nou president de la DO Tarragona. És la primera vegada que viu, des de la més alta responsabilitat de l’entitat, la Fira del Vi de Tarragona. L’enòleg de 35 anys ha parlat amb el nostre digital i explica quins són els projectes i els objectius traçats a curt termini. Fa menys d’un mes que el van elegir president de la Tarragona Denominació d’orígen.

Com va trobar la DO Tarragona?
Ve d’una etapa que venia verificant una evolució però no al ritme que desitjàvem els cellers. Per aquesta raó, s’ha propiciat un canvi, elegint una nova junta i un consell regulador renovat i enfortit, apostant per cares noves, incidint en el protagonisme dels agricultors i dels viticultors, sense deixar de banda l’emprenedor, els celleristes i les cooperatives.

Què és el que calia modificar?
La DO Tarragona ha creat una marca però som conscients que podem treure’n més profit. Potser calia innovació i aconseguir que els cellers petits s’hi afegeixen al nou projecte.

Vicenç Ferré durant la presentació de la Fira del vi

Hi ha la percepció que la DO Tarragona és més coneguda fora que no pas al territori… És errònia?
S’elaboren 2 milions d’ampolles, de les quals 25% s’exporten i la resta es comercialitza a Catalunya. Això vol dir que no anem pel mal camí, però potser cal una empenta i fer-nos una mica més visibles, la qual cosa ho aconseguirem. El tarragoní se sent patriòtic bevent el seu vi i això ens ajudarà.

Però heu pensat a renovar la vostra campanya de promoció?
Sí. Però abans de promocionar-nos fora, hem de ser més forts dins, a casa nostra.

Com s’arribarà al ciutadà?
S’està elaborant un pla estratègic tant en l’àmbit tècnic com a nivell de promoció. Cal saber que tenim únic i diferenciador i després buscar la millor formula de projectar-ho cap a l’exterior, buscant nous segments de mercat. Hi haurà novetats…

La seva joventut (35 anys) pot ser clau per dinamitzar la DO Tarragona?
M’agrada aquest repte i m’hi esforçaré al màxim per potenciar l’entitat que represento i faré els possibles per no decebre a les persones que m’han confiat aquesta missió. No podem oblidar, però, que som un equip de persones molt vàlides.

Quina petjada vol deixar vostè com a president?
Entre ells que el Patronat de Turisme de Tarragona potenciï l’enoturisme, creant aliances amb nosaltres.

Tarragona en les seves diversos vessants té força potencial però no sempre està aprofitat. A què és deu, cal que ens ho creguem més?
Tarragona ja té un prestigi al mercat i això s’ha d’aprofitar.

Vicenç Ferré amb el regidor Francesc Roca

Com?
Cercant vincles institucionals, sinergies amb els restauradors i persones que puguin ser prescriptors nostres, apostant per la comunicació i tenint més presència en la premsa.

Però, ens creiem de debò que el nostre producte és bo?
Aquesta és la clau. Tant els productors com els que ens comercialitzen han de saber que tenim un producte excel·lent entre mans. Hem de transmetre confiança al consumidor i no es pot transmetre confiança sense oferir un plus d’autenticitat i qualitat.

Confiança i credibilitat…
Ens agradaria que en els propers quatre anys, entressin 5 o 6 nous cellers perquè ens ajudin a fer bullir l’olla de la DO Tarragona.

Vostè és un consumidor de vins?
Sí. I tant. La meva part d’investigació és al vespre fent una copa de vi. Compro vins d’altres cellers i això em permet saber què hi ha al mercat i que és el que funciona i el que no.

 


REDACCIÓ17 Març, 2019

La lista electoral surgida de la operación triunfo de Ramón y Cajal es “ballesterismo” en crudo. Analicemos la nomenclatura electoral del alcalde para entender por qué son los que están y están los que son.

Sandra Ramos, Ballesteros i Pau Pérez

Sandra Ramos: la apuesta sucesoria del Partido
Curtida en cien contubernios internos del Partido, Ramos es nomenclatura pura y dura. Según su perfil público, trabaja en la URV, pero su sombra profesional es más alargada: Dieselr Tech S.L. de Lleida (empresa propiedad de la familia Griñó).  Sin embargo, tanta ocupación profesional no le ha impedido trepar en la organización hasta conseguir el favor de la asamblea local de un PSC trufado de militantes del “qué hay de lo mío”.

Bego al costat de Ivana i Nacho

Pau Pérez y Begoña Floria: funcionarios de la política
Pau Pérez es ya un clásico de Ballesteros. Traicionó a su amigo alcalde en plena crisis del caso Inipro, pero tiene demasiada “nitroglicerina” de trastienda municipal como para andar zarandeándole: “meillor non meneallo”, habrá pensado el alcalde.

Floria, en cambio, es quizás la mayor decepción de la política tarraconense en lo que llevamos de siglo XXI. Su cubicaje intelectual, su capacidad de trabajo y su instinto depredador la hacían una de las políticas llamadas a alcanzar altas cotas, pero su carácter borrascoso y su petulancia la han lastrado irremediablemente. Floria, tras jurar ante propios y extraños -y ante miembros de la oposición-, que no repetiría en la lista de Ballesteros porque ella debía ser la próxima cabeza de lista, ahí la vemos conformándose con un papel de reparto.

Berni Álvarez és un dels fitxatges estrella de Ballesteros

Berni Álvarez: ya era suficiente con Pepu Hernández
Cuando, desde el gobierno municipal, nos vendían que los Juegos Mediterráneos dejarían un legado intangible más allá de la Anilla, es porque ya pensaban en Berni Álvarez. Entrenador a ratos libres y excelente jugador de básquet, ya supo incrustarse a machamartillo en la nómina de los Juegos Mediterráneos, y ahora ha dado el siguiente paso lógico, pues todo el mundo sabe que Berni Álvarez nunca ha escondido sus firmes convicciones socialistas… aunque durante toda su vida las ha disimulado muy bien. Así es él de discreto.

El que lleva un cabreo “quepaqué” es Robert Hernández, que a pesar de correrse la cancha por Ballesteros de canasta a canasta, no le han dado ni las gracias.

Francesc Roca

Ana Santos y Francesc Roca: le cogieron el gusto al cargo
Roca ha sido el concejal al que le han allanado más el camino durante toda la legislatura. A pesar de que el mapa de calidad de los centros educativos de la ciudad es bastante mejorable y cada escuela e instituto se buscan la vida como pueden, este hombre ha caído de pie en el consistorio. Repite, principalmente, porque le ha pillado el gustillo a la poltrona, no porque su experiencia consistorial le haya aportado nada interesante más allá de la nómina municipal.

Santos, en cambio, le ha tocado un área muy compleja y que acostumbra a quemar a sus responsables políticos, como la de servicios sociales. Si ha salido indemne del trance no ha sido por su gestión, si no, más bien, por la incomprensible incompetencia política de la oposición en cuanto tal oposición y, además, por tener “padrinos” importantes dentro del PSC de Tarragona, a los que les interesa posicionar una persona que les tenga al corriente de los asuntos de la Plaça de la Font.

En cambio, la que se queda fuera de la lista y habría que preguntarse el porqué, es Rocío León. Vale que es de izquierdas hasta las trancas, pero… uy, sí claro, es eso… es de izquierdas y peleona y contestataria y no es amiga del Sr. Arzobispo. Mala cosa.

Cristina Berrio, presidenta de la FAVT

Cristina Berrio: los malditos ocho
Buen fichaje para ganar votos. Mal negocio para el movimiento vecinal. Pero lo más interesante de la posición de Berrio es que el que ocupa el número 9 en la lista, Nacho García, no pierde nada si se queda fuera del salón de plenos, pues volvería a ejercer de chambelán. Por lo tanto, la inclusión de la líder vecinal en el puesto 8 indica el pronóstico con el que trabaja Ballesteros: obtener ocho concejales. Nadie puede ser tan ingenuo para pensar que Berrio aceptaría un puesto para no salir elegida, pero, en cambio, el siguiente en la lista, es de usar y tirar, electoralmente hablando.

Esto no ha hecho más que empezar…

James FONT

 


REDACCIÓ20 Desembre, 2018

Tothom parla de la desafecció política. La classe política ha passat de ser respectada a ser demonitzada. Algunes de les crítiques socials i ciutadanes tenen la seva raó de ser. La poca credibilitat dels càrrecs electes i les seves falses promeses han contribuït al descrèdit de la ‘res publica’.

La sort és que encara hi ha polítics – molt d’ells novells – que treballen per recuperar la confiança i la credibilitat polítiques. No fan res de l’altre món, ni es trenquen les banyes amb innovacions. Es limitem, sempre que possible, a dir la veritat i a fer de l’honestedat la seva marca. Aquest cop ens volem fixar en la persona de Francesc Roca, el regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona.

El professor, que ha esdevingut polític, ha pautat el seu tarannà per la discreció, l’esforç, el treball i el servei a la comunitat. La seva diplomàcia, amabilitat i empatia el distingeixen. Sap escoltar i sobretot sap reconèixer errors en el cas que existeixin. No para de repetir que el seu pas per la política ha servir per millorar alguns aspectes de la societat. Si no resoldre definitivament, almenys aportar ingredients per a la seva solució.

Francesc Roca té fusta de professor i això es nota. Les seves aparicions i intervencions públiques solen ser didàctiques i sap emprar les paraules adequades en el moment oportú.

Més que un polític és un ciutadà que, circumstancialment, està en la política. L’Ajuntament de Tarragona guanya amb la seva presència i labor (en silenci). No busca la foto ni el protagonisme (a tota costa), tal com succeeix amb altres companys seus de consistori. Roca, que sovint es passeja per la ciutat en moto, qualla amb la societat. Agrada el seu ‘savoir faire’, carisma i humilitat.

És planer, honest, treballador i no va de res. Què més li podem exigir a un càrrec electe que es dedica a la política local? Demanar, res. Agraïts, sempre!!!

 


REDACCIÓ23 Novembre, 2018

La participació ciutadana no és només votar uns pressupostos o per prendre una decisió sobre un espai. Ni la política s’ha d’entendre ja com una estructura jeràrquica on es decideixen i es fan accions per a les persones sinó amb les persones. En aquest procés hi ha d’haver molt d’acompanyament i pedagogia. Participació ciutadana és una cultura, una manera de fer que és capaç de transformar per a involucrar a les persones, per organitzar la pròpia comunitat i tota l’acció política ha de ser una oportunitat.

Cal veure la participació com una forma de treballar amb les persones per a que siguin reptes del canvi; canviar a les persones per canviar la ciutat i no al revés fent que aquestes persones s’involucrin, avancin com a grup i transformin el seu entorn. L’educació és clau en tots aquests processos: la formal, la informal, tota, la que com a ciutat educadora es brinda a la nostra ciutadania.

Sovint hi ha moltes pors des de la política perquè quan es treballa amb les persones, amb col·lectius, sorgeix el conflicte i cal aprendre a gestionar-lo pel bé comú. Compartir el poder, no és perdre’l, és millorar la capacitat d’intervenció doncs la qualitat d’allò que en sorgeix, parteix del compromís de tots i totes i del sí de l’entorn.

És en aquest escenari que com a conseller m’agrada situar les polítiques de la majoria dels projectes que encetem des de la Conselleria d’Educació. Tot i que sabem que la participació costa i que el camí a recórrer pot ser més llarg. Aquesta participació pot ser de caire més professional, més sectorial o més amplia i anar-se estenent.

Així el projecte del Banc d’Espanya s’ha començat a caminar des del desenvolupament més tècnic i professional, amb la col·laboració universitat-ajuntament i s’anirà obrint en diferents fases a la ciutadania tenint en

compte els mateixos nens, nenes i adolescents.

En el projecte de camins segurs a les escoles, també es començarà amb una comissió del consell escolar municipal ampliada on involucrarem agents, entitats i persones de l’àmbit educatiu, de mobilitat, de seguretat, etc… per muntar un primer marc teòric comú, però a partir d’aquí, cal comptar amb la voluntat de l’escola i de la comunitat escolar que ha de veure i sentir la necessitat de treballar la implementació més directa del projecte en aquella comunitat i en el seu entorn. Serà llavors quan el mateix projecte agafarà diferents formes.

Passa quelcom molt similiar amb el tema d’obrir els patis dels centres educatius fora d’horari escolar. Pel fet que estigui de moda i s’estigui implantant a tot arreu sembla que també toqui fer-ho a Tarragona però aquesta raó no encaixa amb la nostra manera de treballar. Des de la Conselleria d’Educació ens agrada fer-nos preguntes, analitzar les necessitats, valorar les possibilitats i, sobretot, treballar amb les comunitats escolars i els barris on les escoles estan ubicades. Hem partit de les preguntes: Per què necessitem els patis de les escoles oberts? Per què no funciona la sociabilització en els espais de tota la vida, la plaça del barri, la Rambla, els gronxadors? Què necessitem dels centres, les instal·lacions? A banda hem començat a mirar models i a dissenyar el nostre. I quin és? Ha de partir de les demandes de la ciutadania i de la pròpia escola, on tothom és coresponsable, i també les dues administracions i amb tots aquests agents fer nos aquestes preguntes: què, com, quan, on i perquè.

Cal anar a poc a poc per poder planificar bé, seqüenciant les actuacions prèvies. Tampoc cal estendre un projecte a tot arreu, sinó allà on cal, on hi hagi la demanda, d’aquesta manera es pot ser més eficient i eficaç. La suma és centre+barri+associacions+ administracions, on tots i totes som coresponsables de que quan es comenci alguna cosa tingui sentit i tingui continuïtat.

Francesc ROCA
Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ15 Maig, 2017

infollon_Francesc Roca, recién llegado a los asuntos municipales, que circula en las órbitas más exteriores del socialismo local, que gestiona un área simpática  en el gobierno de Ballesteros, pero que tiene los dones de la equidistancia y del estar donde se debe estar, es el ‘ungido’ por el alcalde para sucederle en caso de un zasca judicial a la alcaldía que obligue al ballesterismo a reinventarse. El juez del caso Inipro está a punto de levantar el secreto de sumario y consecuentemente optar por la apertura del juicio oral.francesc_roca

Carlos Castillo y Begoña Floria, los aspirantes pseudo oficiales a alcaldable, ya no cuentan ni con el beneplácito del propio Ballesteros. Sabemos que tampoco serían aceptados por el PP, actual socio de gobierno, en una eventual reinterpretación, en 2019, del pacto que gobierna hoy día la ciudad. Ellos, sobretodo Castillo, está convencido que sí. ¿Qué le vamos a hacer? Incluso en un futuro consenso que incluya el color naranja no tendrían juego de rótula ni Castillo ni Floria.

En cambio, Roca sí genera ese consenso rojo-azul-naranja, teniendo además el apoyo del alcalde, también el de su alfil “macroniano” Santi Castellá, que poco tiempo ha tardado en desmarcarse de su musa Floria. Si todo eso parece poco, suma Roca su sintonía con el otro “P-P”, factótum siempre presente, Pau Pérez. Se cierra el círculo.

Si tal cosa ocurriese, si a causa de un sartenazo iniproiano Ballesteros cediese su bastón a Roca, hablaríamos de un final insospechado para el ballesterismo; un “the end” fuera de guion y al margen del PSC versión original Ramón y Cajal. Incluso ni versión subtitulada o doblada. Otra película, vamos.ballesteros_6

Solamente hay que observar el fraccionamiento aleatorio que viven los socialistas de la ciudad ante las primarias de su partido: nadie sabe a qué juegan los dos referentes más visibles, Ballesteros y Castellá. Tal es la distancia existencial entre la cúpula socialista municipal y su base orgánica.

Para el alcalde, la sede de Ramón y Cajal está tan lejos como una isla remota. La militancia socialista de Tarragona está náufraga en esa isla. Y lo que Ballesteros está proponiendo como simple S.O.S, dibujado en la arena de la playa, puede convertirse en la nueva esperanza del electorado “crusoe” del post-ballesterismo: Francesc Roca, una proa sobre el horizonte. Ballesteros ha podido descubrir a quien haga olvidarle antes de lo que el propio alcalde desearía.

Así de cruel es la política.

Seguiremos informando…

El Infollón regresa el lunes con otras historias…

 


REDACCIÓ4 Abril, 2017

Tarragona acull del 2 al 8 d’octubre la segona edició del Festival de curtmetratges sobre salut mental (Psicurt). El concurs, d’àmbit estatal, aposta de valent pels centres educatius, essencialment instituts, perquè presentin els seus treballs.

PSICURT__L’esdeveniment, que té un pressupost de 28 mil euros, compta amb la col·laboració de Repsol, la Diputació de Tarragona i de l’Autoritat Portuària. L’Ajuntament de Tarragona cedeix la sala d’actes de l’Antiga Audiència.

El festival té com a objectiu apropar a la ciutadania les diferents vessants d’aquesta malaltia a través de la gran pantalla.

És un projecte que cultural, social i de salut que permet promoure la creació artística i la sensibilitat del públic vers la salut mental i serveix tanmateix per projectar Tarragona com a ciutat de referència en l’àmbit cultural.

Epsicurtl president de la delegació de Tarragona del Col·legi de Psicòlegs, Jaume Descarrega, acompanyat dels regidors de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Tarragona, ha avançat, durant una roda de premsa, que s’està estudiant la possibilitat de dur a terme una masterclass en algun institut de la ciutat.

El festival ‘mou’ més de 600 persones del territori i altres provinents d’arreu de l’estat.  Durant el certamen es projectarà una vintena de curts seleccionats que optaran a diferents premis.

Els regidors tarragonins han coincidit a l’hora de manifestar la seva satisfacció per un festival que millora en cada edició. “Es tracta d’un projecte cultural i també educatiu”, ha remarcat Francesc Roca, regidor d’Educació de Tarragona.
VIDEO


REDACCIÓ2 Febrer, 2017

OPINIOL’esperit de l’Escola Municipal de Música queda reflectit en dues frases que emmarquen la seva oferta educativa: “la música ens fa créixer” i “la música a l’abast”.

La frase “La música ens fa créixer” resumeix el fet que la música en l’educació dels infants i adolescents té un valor incalculable, ja que potencia totes les capacitats i habilitats, sociabilitza, treballa les emocions i els llenguatges, treballa l’expressió i la creativitat, influencia l’èxit escolar… Tots aquests beneficis no poden ser només privilegi d’alguns i d’aquí ve la segona frase “La música a l’abast”, que constata que l’educació musical ha de ser un dret de tota la ciutadania

Precisament aquesta tendència de fer de la música un ensenyament universal ha estafrancesc_rocat últimament en  perill a causa de la crisi econòmica i de la reducció del finançament de la majoria de serveis públics. Malgrat això, la majoria d’ajuntaments hem vist la necessitat de preservar l’atenció i el suport a les escoles de música fent una gran i continuada inversió que potser tampoc no ha estat prou valorada pels mateixos usuaris o per la ciutadania en general. Un altre fet que ha posat en perill la música com a ensenyament universal ha estat la LOMCE, llei que ha relegat la música a matèria optativa, deixant aquesta matèria en segon o tercer pla a l’ordenació curricular.

En la consecució de la universalitat de l’educació musical encara hi ha un llarg camí per recórrer, també a la ciutat de Tarragona, on cal que l’aprenentatge musical arribi nítidament als col·lectius més vulnerables, a les zones més perifèriques i menys desenvolupades econòmicament, als grups socials més pobres, des d’edats primerenques o amb alguna necessitat especial o específica. És cert que en aquesta línia ja tenim en marxa alguns projectes com el Picantarols, que portem a terme a les llars infants; el Mirasona, a les escoles d’educació especial i ara el projecte Quatre Cordes, a l’Escola de Sant Salvador. A més també existeixen les bonificacions en la matrícula per a les rendes més baixes. Però, amb tot, sabem que no n’hi ha prou i que cal que millorem en la inclusió musical i en fer de la música realment un enriquiment a l’abast de tothom. En aquest punt també tenim marge de millora perquè les agrupacions musicals siguin un valor real per a la nostra ciutat; ara hi ha contribucions puntuals en alguns actes però caldria que s’integressin encara molt més a tot allò que es fa a la ciutat.

En aquests dies de festa hem pogut gaudir dels concerts de Nadal dels nens i nenes de l’Escola de Música i d’altres acompanyaments en actes nadalencs que omplen d’alegria i màgia aquestes festes. Que no falti en cada casa, en cada racó de Tarragona, l’ambient d’il·lusió dels infants i l’alegria de la música que vesteix les festes i engalana els actes als carrers, a les places i a les cases. Moltes gràcies a tots i totes que feu possible l’educació musical de nens i nenes de la nostra ciutat des de fa molt anys. Aquest 2017, com hem fet sempre, continuarem estant al vostre costat perquè apostem per la música i els beneficis que aporta a la nostra infància.

Per acabar, està contrastat sobradament que l’educació musical influencia la cultura, l’economia, l’acció social i l’educació. Tenint present, doncs, la importància de la música en el nostre món i en cadascú, haurem de repensar fórmules, haurem de ser creatius buscant idees i projectes per acostar-nos a tota la ciutadania, haurem de fer noves aliances en els reptes plantejats, haurem d’anar a buscar nous espais i noves oportunitats compartides, haurem d’estar desperts per captar les bones pràctiques d’altres i, tot això, saber-ho desenvolupar amb la complicitat de tots els agents: els tècnics, els docents, les famílies, els nens i les nenes, les administracions i les empreses. Caldrà entre tots donar el to que volem, agafar la nota que toca per poder al final cantar victòria.

Francesc ROCA
Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ19 Juliol, 2016

OPINIOEl  passat 27 de juny es van complir 10 anys de la mort de la nostra il·lustre Marta Mata. Hem de dir nostra per dos motius:  primerament,  perquè la seva mare era de Sant Vicenç de Calders i perquè la casa pairal del seu pare estava a  Saifores, un llogaret del Baix Penedès dins la nostra província tarragonina de la que fou també diputada a Madrid; en segon lloc, perquè era una activista convençuda i compromesa amb els valors i principis socialistes i catalanistes i sobre aquests principis tenia la seva base ferma per construir i impulsar l’educació i la llengua. És un referent en educació, pedagogia, compromís polític i social,  i en lideratge. francesc_roca

El llegat socialista s’ha construït a partir de persones com la Marta. Avui en dia en que molts qüestionen el paper del socialisme català en la societat, hem de veure que tenim i que hem tingut un lideratge clau en temes educatius, sanitaris, socials, de progrés, d’inclusió i d’igualtat. Un catalanisme que estima Catalunya sense el confrontament i les divisions, que pretén sumar perquè veu en la suma la riquesa, i en l’altre un company i companya de camí amb qui ens hem d’entendre. Com la Marta hem volgut construir i volem construir un país per a tothom, amb uns serveis bàsics de qualitat i una atenció on el que prevalgui per sobre de tot siguin les persones sense cap distinció,i on el que primi sigui el seu benestar i la seva felicitat.

Marta Mata va lluitar tota la vida per un model educatiu just, equitatiu, de cohesió social i que treballés per la igualtat d’oportunitats ja des del minut zero, on tot allò que hem guanyat en aquest aspecte, la LOMCE s’ho ha carregat, portant-nos molt enrere,  ja que va en contra d’aquests principis que com a societat i gràcies a gent com la Marta ja havíem fet nostres. Ella entenia l’educació des de les llars d’infants, i per això avui  és un dels temes cabdals que els socialistes continuem reivindicant: una educació gratuïta i universal dels 0 als 18 anys.

Marta Mata va treballar per un sistema educatiu respectuós amb la diversitat de l’Estat, la seva famosa frase “la llengua no ha de dividir” és avui aplicable a molts contextos. Va treballar per la normalització lingüística i pel model d’escola on el català fos patrimoni comú i on cap nen o nena s’hagués de separar en funció de la llengua dels pares i mares, un model lingüístic d’immersió que afavorí també la convivència i la cohesió. Deia que una bona escola només s’aconsegueix amb una bona política educativa que no pot estar desvinculada de la societat, que sigui educadora i que reconegui en la infància i l’adolescència el seu tresor més preuat i, per tant, s’ha de veure que els recursos no s’escatimen en la escola pública.

Per construir un país calen recursos: creant escoles, impulsant l’educació on les escoles siguin com deia ella “un lloc on l’excel.lència humana pugui desenvolupar-se”. Marta Mata va impulsar les ciutats educadores des del 1990 amb un transfons més global de l’educació, on Tarragona ciutat va ser-hi present des del principi amb el mateix esperit en que ella ho impulsava. Som hereus del seu llegat, i a voltes, quan tens referents tan potents i elevats costa veure que encara pots fer-hi molt, costa veure que tenim un paper encara que sigui continuista, ens costa ser trencadors, progressistes i fer de l’educació, de la infància i l’adolescència els puntals polítics principals.

És per això que  a Tarragona ara impulsem polítiques per a la infància i la adolescència aprofitant el marc d’UNICEF per a ser ciutat amiga de la infància i la adolescència, perquè entenem, com ella, que els joves  són l’actiu més important que tenim.

Necessitem lideratges com el de Marta Mata convençuda de que l’educació és una responsabilitat de la societat, de la ciutat i de que la renovació pedagògica, el que avui dia en diem innovació educativa, necessita de l’actuació política. Ella  donava la seva vida i obria la seva casa a l’educació, va promoure escoles d’estiu de mestres i el seu llegat a Saifores per al món educatiu té un valor incalculable.

Va lluitar de manera incansable i amb coherència pel creia.  Va ser diputada, senadora, regidora, va tenir  nombrosos càrrecs i reconeixements, va ser el  model de la dona que lidera des d’un compromís polític i pedagògic amb el que fou sempre coherent.

Marta, la teva lliçó magistral és la teva trajectòria vital. Moltes gràcies pel teu llegat, pel teu interès, per la teva lluita incansable pel compliment de la convenció dels drets dels infants i pel teu concepte d’educació universal,  inclusiva, i laica. Esperem com a ciutat estar a l’alçada de les teves expectatives i continuarem treballant per un llegat educatiu com el que tu esperaves pel segle XXI.

Francesc ROCA
Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ2 Maig, 2016
plenarii.jpg

retrovisorEs de conocimiento general en la casa consistorial que la mayoría de los días los que mandan andan crispados, con mala cara y poco buen humor. El personal municipal lo sabe y lo sortea de la mejor manera que ha aprendido de los manuales para funcionarios sufridores. Los cuadros técnicos que más deben lidiar con los “jefes y jefas” intentan no pisar terrenos peligrosos en sus respectivas relaciones con los y las mandamases.

retrovisor_Existe una especie de protocolo invisible pero efectivo entre los empleados municipales para pasar las hojas del calendario en el mejor anonimato posible, no sea que se abra la veda y se busquen cabezas de turco. Y es que ya en la pasada legislatura, pero mucho más en ésta, los regidores y regidoras más veteranos usan y abusan del argumento que los trabajadores del ayuntamiento, sobre todo los de niveles altos, tienen la culpa de la mayoría de ralentizaciones, bloqueos, errores y desaguisados de la gestión política que sale de la Plaza de la Font.

Pero también es verdad que hay “consellers y conselleres” que acuden a sus quehaceres municipales de buen tono y trino, con alegría, con afán: son los que no se enteran.

Normalmente a los que no se enteran les han vendido que su gestión es medular y fundamental para el éxito de la legislatura. Los que en verdad mandan les halagan, les animan, les aprueban… y se parten de risa viendo con qué candorosa credulidad se aplican a sus cargos y labores.

La lista de los que no se enteran es sabida y reconocida, pero vamos a darle un repasito:

josep_maria_pratsJOSEP MARIA PRATS BATET (Culturilla). El verso suelto del “seminarismo” político. Entró en la lista de CiU porque Albert Abelló no controlaba nada en el partido y Prats le pilló en un brete. Sus socios de gobierno, todos los días, le dicen cuán importante es su papel en el equipo. Le cuentan que él es eje de equidistancia, punto de encuentro, médula espinal, vamos, la mitocondria municipal. Le han llegado a decir que él encarna el fundamento moral del actual pacto de gobierno. Pero lo cierto es que no pinta nada. Él, por supuesto, va a lo suyo, que es asegurarse el cargo para esta y la que viene.

Es un hombre que cae bien y tiene gracia. Cada día deja caer, deslizándolo entre frases hechas y vacuas, lo bien que se siente entre socialistas y peperos, lo buenas personas que son Ballesteros y Fernández, lo que se han perdido sus excompañeros de oposición por ser tan tiquismiquis. Va sembrando el terreno de amiguismo y buenas intenciones para recoger los frutos en 2019 y que le abran hueco en la bancada socialista como el que busca un sitio en el cielo.

Josep Maria Milà
Josep Maria Milà

JOSEP MARIA MILÀ ROVIRA (Urban-mismo). Este buen urbanista entró en la lista de Ballesteros con la hoja de ruta bien aprendida. Sus ocupaciones anteriores al cargo municipal eran lo mismo que ahora, pero desde la profesionalidad privada -qué cosas, ¿eh? – Con su entrada en el consistorio ha cambiado de jefe… ¿o no? Lo cierto es que este hombre lleva su cargo como Sísifo su piedra. En su departamento le respetan… pero ha bastado un año para que no se lo tomen demasiado en serio. Y es que cada día viene con alguna ocurrencia. Y lo que es peor, piensa él que por saber de urbanismo ya sabe de todo y pontifica metiendo la pata día sí y día también. No tiene suerte Ballesteros con sus designaciones al frente de urbanismo. Se vendió el fichaje de Milà como la panacea para el lastre urbanístico de la ciudad y todo parece indicar que la cosa no va a mejorar. Pero Milà cree de veras que él está ahí para salvar Tarragona de sus agujeros negros urbanísticos. Dejemos que “el joven” Milà sea feliz en su combate contra los “molinos” urbanísticos; no en vano es el año cervantino y hacerle honores al personaje Don Quijote resulta oportuno e incluso elegante.

mercat central de tarragona, elvira ferrandoELVIRA FERRANDO GÓMEZ (“Pubilla” Public Relations).  Se especula si Elvira Ferrando fue una “jugada” de Ballesteros contra Abelló, o esa jugada se urdió desde dentro de CDC por alguna alma resentida con el aparato del partido (apuesten por ambas cosas).

De todas las incorporaciones consistoriales que Ballesteros se ha ido sacando de la manga, sin duda nuestra Elvira es la que más ilumina. Es la estrella invitada. No tiene puñetera idea de la mayor parte de los temas que le toca gestionar, pero le pone un derroche de simpatía; no pretende dar a entender que sabe más de lo que sabe y, aunque su peso específico en la política municipal es multiplicable por cero, se ha convertido en la cara amable del consistorio.

Si te diriges a ella para que solvente un tema seguramente te darán las uvas sin ningún resultado práctico, pero habrás conocido a una personita de trato delicioso. Es como una “cookie” de fresa y nata, como la abeja Maya de Plaza de la Font. Vive su momento princesa y lo vive intensamente. No le arruinen la historia con problemas problemáticos o un final infeliz. Dejémosla en su rol de coreógrafa consistorial del buen rollito.

ana_santosANA SANTOS (Servicios sociales a las personas seres humanos o que se les parezcan). La presento sin segundo apellido para llamar la atención de que en la web del ayuntamiento es la única que aparece así en la pantalla del gobierno, con un solo apellido. Santos pasó directamente de linotipista a pack-woman.

Novata donde las queramos encontrar, ella está convencida que puede ser la que releve a Ballesteros al frente del consistorio. Habla y se mueve como proto-candidata. Es una incansable estajanovista y siempre pendiente de los movimientos y gestos de su entorno, que después lee e interpreta como las meigas interpretan los montoncitos de huesecillos.  Se lleva unos disgustos “que pa qué” cuando sus gestiones, declaraciones y acciones no se ven reflejadas en los medios de comunicación y sospecha, en silencio, que antes Cuadrado y ahora Bonet, boicotean sus aspiraciones por una especie de conjura de celos, envidias y temores. El problema es que, a diferencia de Elvira Ferrando, Santos sí está absolutamente convencida que sabe de todo y en abundancia y eso provoca salidas de pista y bastantes chistes fáciles en la casa.

Francesc Roca
Francesc Roca

FRANCESC ROCA ROSELL (Tutorías municipales). Muchos todavía no entienden por qué Roca aceptó la invitación de Ballesteros. De todas las nuevas incorporaciones, sin duda alguna, Roca es el que aportaba más caché. Su consideración profesional es alta y era pieza codiciable para cualquier partido político.

Su perfil personal no tiene nada que ver con la chernobilización que sufre el entorno de Ballesteros en los últimos años. Su área de gestión es muy concreta, no dispone de recursos significativos, pero conoce bien el paño que cepilla de la enseñanza… y el resto postureo. Si tuviese que buscar un mirlo blanco para dar el gran salto, sin duda sería Francesc Roca el escogido. No se entera de muchas cosas por táctica personal, pero realmente se entera y bien. Antes que él otros bien hallados fueron víctimas de la máquina diabólica de ambiciones y mediocridades que parasitan la alcaldía -y si no que le pregunten a Javier Tarrés -, por eso Roca prefiere no enterarse demasiado.

ivana_martinezIVANA MARTÍNEZ VALVERDE (Basura y juventud, oh yeah). Esta buena chica es un producto “made in Juventudes Socialistas”. Y como la mayoría de productos de esa factoría no se sabe muy bien para qué sirve. No lo hace ni bien ni mal, no se sabe si está de subida o de bajada. Su ambición se circunscribe a sobrevivir. Podría estar 5 legislaturas en el consistorio y seguir en “off”.

De hecho, fíjense que el alcalde le ha encomendado un área que podría ser calificada de caliente como es la contrata de la basura, pero por eso mismo se la ha adjudicado: Ivana Martínez siempre tiene efectos analgésicos y somníferos. Y luego le agencian “juventud”, cuando es la joven menos joven que hemos conocido.  No se entera, como el resto de los que le acompañan en esta entrega de El Retrovisor, pero eso le beneficia. Podría afirmarse que tiene, en el fondo, alma de funcionaria más que de política. Pero hacer oposiciones da una pereza…

inma_rodriguezINMACULADA RODRÍGUEZ MORANTA (Tárraco siesta). Es el “jarrón chino” del actual equipo de gobierno. Está cualificada curricularmente para gestionar temas de calado, pero su genoma político es muy débil. Es firme candidata a no repetir.

Pensemos que la apuesta turística de Tarragona no tiene más impulso que la de Matadepera. Incluso diría que la población vallesana nos gana. Y por eso Rodriguez viene como anillo al dedo: se acabaron los brincos y tirones de Patricia Antón, ahora toca dormir la siesta.

MARIA ISABEL NEGUERUELA MORALES (Lo que la echen). ¡Ah, señoras y señores, Negueruela! Una “echá pa’lante”. Si se tiene que bailar se baila, si se tiene que hacer la foto, pues se hace.MARIA ISABEL NEGUERUELA Es una todo terreno con doble tracción. ¿Y en deportes? Bueno, en eso ya no digamos: el presidente del COE y ella amigos de toda la vida, si no vean las fotos del Sr. Blanco en su última visita a Tarragona, ¡qué coleguitas!

Negueruela tiene capacidad para multiplicarse, desdoblarse, reinventarse: igual te plancha un huevo que te fríe una corbata, o te diseña una colegiata. Simplemente que designándola a ella como responsable de deportes en la ciudad que organiza unos juegos olímpicos ya no podemos tomarnos en serio ni los juegos ni a los designadores.

La más seria es ELLA, que, sin enterarse de nada olímpicamente, le pone genio y figura. Es, por hacer comparaciones odiosas, la versión femenina y sexy de Agustí Mallol y con mejor gusto a la hora de elegir vestuario que el del Serrallo. Si le quitan deportes, puede ser una excelente regidora y con proyección de futuro.

Bueno, pues hasta aquí este breve recorrido por los avatares de los que no se enteran o se enteran poco. En la próxima, si les parece, nos asomaremos a los que se enteran… o eso dicen ellos.

Hasta pronto!!!

 


REDACCIÓ10 Febrer, 2016

OPINIO

 

francesc_rocaL’escola no dóna resposta en solitari a totes les necessitats educatives que planteja la societat d’avui. En aquest sentit els governs locals han d’assumir el lideratge per treure el màxim suc de totes les possibilitats educadores que té la ciutat deslliurant-la de totes aquelles que poden arribar a ser deseducadores.

Tarragona fa temps que ho sap i ja porta un camí recorregut i molt ben fet en aquest sentit amb l’objectiu d’aprendre, intercanviar, compartir i enriquir la vida dels seus ciutadans i ciutadanes amb la formació, promoció i desenvolupament de tots i totes, en especial infants i joves. Aquest treball és complex i només s’aconsegueix amb el diàleg i treball constant, permanent i plural amb tots els agents educatius tant de l’educació formal com de la no formal.

Aquesta cultura participativa i col·laborativa s’entén en la mesura que el concepte de ciutat que tenim no és un concepte estàtic i receptiu per part de la ciutadania, sinó que compartim un model de ciutat dinàmic on s’integren i es complementen els diferents agents (entitats, institucions, escoles, ciutadans…) de manera activa i no receptiva de tal manera que la ciutat deixar de ser un escenari per a convertir-se en un actor en ella mateixa.

Volem seguir potenciant aquest camí encetat i complex potenciant la participació i implicació conjunta de l’administració local, les institucions educatives, les entitats i la ciutadania. I de quina manera o en quines direccions? Potenciant el desenvolupament sostenible de la ciutat tant des d’un punt de vista social com mediambiental, és per això que invertirem en educació per l’eficiència energètica en tots els edificis públics escolars i no escolars, en l’educació pel civisme i en el respecte a la natura i a la ciutat, fent descobrir els llocs naturals que ens envolten a través de la participació activa en tenir cura dels mateixos des de totes les institucions i entitats; també volem millorar en el tema de la mobilitat i seguretat.

Promovent i potenciant el patrimoni urbanístic, cultural i històric de la ciutat amb tot el seu vessant educatiu i promovent la formació i la inserció sociolaboral de la ciutadania per garantir el principi d’igualtat entre totes les persones, la justícia social i l’equilibri territorial. Per això hi haurà una ampliació i millora en les accions de suport educatiu; nous projectes de coneixement de la ciutat als centres educatius, entitats i ciutadans, proposta d’espais de trobades i intercanvis d’agents educatius, de ciutadans i d’entitats; oferta de projectes de formació al llarg de la vida. Potenciarem encara més l’atenció a la diversitat des d’una perspectiva sociocomunitària per a afavorir la convivència, la inclusió social i el respecte: voldríem incidir en temes de gènere, en temes com l’assetjament, en temes generals de respecte i seguretat per tota la ciutadania generant accions i missatges que expressin aquests valors: convivència, solidaritat, cohesió, respecte… Voldríem seguir potenciant l’esperit democràtic i participatiu obrint encara més diàleg amb totes les institucions educatives formals i no formals, entitats, ciutadans… fent un acompanyament que els aporti allò que puguin necessitar de la ciutat i compartint projectes, trobades, espais i actituds.

Voldríem seguir fent una aposta per la vida saludable i l’esport tenint com a oportunitat el referent dels Jocs del Mediterrani 2017, una ocasió d’educar en els hàbits saludables, en l’esport, el lleure, el voluntariat, la cultura de l’esforç i del repte.

Pel que fa als edificis i als espais públics de la nostra ciutat voldríem que aquests fossin uns espais per créixer, aprendre, gaudir, accessibles per a tothom, amb oportunitats per a tothom on s’eduqués en valor per la participació des del civisme i la responsabilitat davant d’allò que és nostre, que és de tots i totes. Volem seguir promovent espais de comunicació, informació, i espais d’estudi i lectura on les noves tecnologies siguin presents, accessibles.

Tarragona té una identitat pròpia en el territori que està en relació amb l’entorn de dins i de fora de la ciutat en una relació constant d’interdependència, és per això que es promouran també accions educatives amb altres ciutats i pobles del territori i de l’estranger. La societat tarragonina ha d’establir connexions per a l’educació entre les entitats educatives, les empreses i el territori com ja ha anat fent.

Tota aquesta xarxa tan complexa d’interaccions i d’oportunitats educadores i integradores seran possible si treballem de manera transversal i interdisciplinària amb tots els agents, institucions educatives, administracions, entitats, persones… de manera col·laborativa i participativa, amb agents dinamitzadors que siguin reconeguts pel territori i que representin el paper de lideratge del qual parlàvem al principi i que el govern local ha d’assumir per posar en dinamisme tot aquest entramat i poder aprofitar al màxim el que es fa a la ciutat i el que es pot arribar a fer; només cal una mentalitat oberta de cooperació, de predisposició, i d’optimisme i un esperit democràtic i participatiu per a l’acció per part de tothom.

Un esperit amb uns valors educatius compartits i consensuats perquè siguin de veritat els valors educatius referents de ciutat per continuar sent la ciutat educadora que volem del segle XXI. Tota la ciutadania pot participar a fer de Tarragona una ciutat més educadora i més social.

Francesc ROCA
Conseller d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona