REDACCIÓD’entre les diferents formes de finalització del contracte de treball previstes per la llei, existeix una que molts lectors segurament desconeixen, i que ofereix la possibilitat al treballador de marxar per voluntat pròpia de l’empresa amb una indemnització i dret a l’atur. Parlem de la resolució del contracte instada pel treballador per incompliments greus i culpables de l’empresari, prevista a l’article 50 de l’Estatut.
L’article 50 ET diu que seran causes justes perquè el treballador pugui sol·licitar l’extinció del contracte:
Les modificacions substancials en les condicions de treball dutes a terme sense respectar el procediment previst en l’ET i que tinguin incidència en la dignitat del treballador.
La falta de pagament o retards continuats en l’abonament del salari pactat.
Qualsevol altre incompliment greu de les obligacions per part de l’empresari (salut i seguretat laboral, millores del conveni, etc.), així com la negativa a reintegrar al treballador en les seves anteriors condicions de treball en cas de mobilitat geogràfica i modificacions substancials quan una sentència judicial les hagi declarat injustificades.
La conseqüència en dits casos serà que el treballador tindrà dret a la indemnització assenyalada per a l’acomiadament improcedent. És a dir, que si a la pràctica un treballador abandona l’organització per culpa dels incompliment de l’empesa és com si aquesta el fes fora, i per tant, li haurà d’abonar la indemnització.
No obstant, perquè aquesta previsió es faci realitat, cal que un jutge declari que el treballador té raó i que les causes per les quals insta la resolució del contracte revesteixen la gravetat i culpabilitat suficient de l’empresari perquè l’empleat pugui abandonar l’empresa de forma indemnitzada i tenir dret a atur.
Així doncs, com que tradicionalment no era possible que el treballador resolgués de forma extra judicial el seu contracte de treball, sinó que era imprescindible sol·licitar judicialment la rescissió de la relació laboral, no podia abandonar l’activitat que exercia per a l’empresa. En puritat, l’extinció del contracte tenia lloc amb la sentència constitutiva de caràcter ferm en la que s’estimava que l’empresari havia incorregut en alguna de les causes que permetien la resolució, i per tant, el treballador havia de continuar en la prestació de serveis, tret que la continuïtat atemptés a la seva dignitat, a la seva integritat personal o, en general, als seus drets fonamentals.
Com és evident, en el cas paradigmàtic de la falta d’abonament de salaris, en que es pot instar la resolució a partir de quatre mensualitats impagades, això era virtualment inviable, ja que encara que no hi hagués violació de drets fonamentals i l’empresa no pogués abonar justificadament amb puntualitat els sous per falta de liquiditat, el treballador es trobava atrapat en una situació perniciosa de la que no es podia deslliurar: per un costat, havia de restar subjecte a la relació laboral, prestant els seus serveis, i per l’altre havia d’esperar pacientment que el seu cas es resolgués judicialment en sentència ferma (no recorreguda), sense rebre cap contraprestació econòmica a canvi de la feina que obligatòriament havia de continuar fent.
La doctrina del Tribunal Suprem, com no podia ser d’altra manera, ha vingut a posar ordre en aquest despropòsit, i ha establert que en circumstàncies en que existeix un incompliment empresarial d’especial gravetat i amb extraordinària incidència sobre l’estabilitat de la supervivència del treballador, aquest no pot ser obligat a mantenir-se en la relació laboral sense obtenir el mitjà de subsistència.
En la recent STS de 28 d’octubre de 2015 (Recurs núm. 2621/2014), el tribunal segueix aquesta línia, determinant la introducció de major flexibilitat respecte al criteri anterior exposat, particularment en supòsits com el que enjudicia, en que al treballador se li devien set mensualitats, de manera que no s’hagi d’obligar al treballador a mantenir unes condicions de treball que, sense ser contràries a la seva dignitat o a la seva integritat, poden implicar un greu perjudici patrimonial o una pèrdua d’opcions professionals.
Víctor CANALDA
Advocat i Professor col·laborador al Master d’Advocacia de la UOC
