EL REI TANCA, DE MOMENT, LES DISCUSSIONS SOBRE ELS JOCS

La presència  a Tarragona del rei Felip VI a l’acte de constitució del comitè d’honor dels Jocs del Mediterrani 2017 ha servit per tancar el capítol de la història d’aquest projecte encetat amb un foc creuat polític de calibre naval i obrir-ne un altre vinculat a la seva consolidació fora de discussions i en la seva rendibilitat social, en infraestructures i inversions en benefici de la ciutat i del territori.

També continua en vigència l’aspecte polític, és clar, però ara el problema ja no és dels qui hi creuen, per una o altra raó confessable o no, sinó dels qui s’hi volen desmarcar. El candidat de CiU a l’alcaldia, Albert Abelló, sense anar més lluny.

Perquè el monarca, la figura més visible al Teatre Tarragona aquest migdia durant l’acte formal de discursos previ a la signatura del compromís, no ha estat sol.

Ha portat amb ell al conseller de la Presidència, Francesc Homs, que no ha tingut cap problema en reconèixer que “Tarragona pot comptar amb el nostre suport, com ja va expressar el president de la Generalitat el passat mes de juny”. També s’ha fet acompanyar del ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Alfonso Alonso i no del ministre d’Esports,el polèmic Wert. “Teniu el compromís del govern espanyol de continuar col·laborant amb lleialtat amb un projecte que és un projecte d’Espanya”, ha assenyalat.

Tant un com l’altre han remarcat la importància “del treball conjunt entre administracions”, i l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, de ben segur que mentalment repassava com traduir tanta paraula en pressupost. Perquè les promeses contemplen aixecar del no res un Anell Mediterrani integrat per un palau d’esports amb capacitat per a 5.000 espectadors, una piscina olímpica de 50 metres descoberta i un estadi d’atletisme provisional amb capacitat per a 15.000 espectadors.

Discurs de 9 minuts
Davant dels alcaldes de les setze subseus i família tota del cerimonial monàrquic, des de la Guàrdia Civil fins l’arquebisbe, Felip VI n’ha tingut prou amb un discurs de nou minuts i pronunciat en part en català per donar dimensió estatal al principal repte internacional espanyol en els propers anys.

“Si bé és cert que l’organització dels Jocs Mediterranis ha arribat en un moment difícil en termes econòmics, també ho és que la ciutat ha sabut adaptar-se i unir els esforços de diferents administracions i organismes implicats per garantir l’èxit organitzatiu”, ha exclamat.

Felip VI ha destacat alhora que els batejats com “Jocs de Tarragona” tenen un enfocament especial” perquè el projecte “està pensat en el dia després” de la seva celebració “i en un llegat sostenible tant en termes financers com mediambientals”.

“La renúncia mai va ser una opció”
Per la seva part, l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha marcat els trets de la futura promoció dels Jocs.

Des del fet que Tarraco “va ser capital de l’Imperi Romà durant l’estada de l’emperador Octavi August”, i que com qui no vol la cosa també té l’oportunitat d’exercir-la ara al territori, fins el concepte “de ciutat intel·ligent”.

Una terminologia gairebé esotèrica pels comuns dels mortals però que passa precisament per fer cada euro invertit en reutilitzable un cop acabada la festa.

En el seu discurs tampoc se n’ha pogut estar de fer una mínim apunt a la guerra de trinxeres del passat: “La renúncia mai va ser una opció”.

Recordar els que ja no hi són
El detall més humà ha vingut de boca del president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco: “Seria injust que no recordéssim ara els responsables de l’Ajuntament que fa nou anys em van venir a presentar el projecte dels Jocs, encapçalats per Raül Font”.

El regidor democristià estava present a l’auditori. “És important destacar que va ser una altra corporació la que va tenir la idea i que s’ha lluitat fins al final gràcies al consens”.

Presència d’una estelada
El dispostiu de seguretat era espectacular.  Felip VI ha estat acomiadat del Teatre per un important nombre de populars amb crits de ‘Felipe, Felipe’, ‘Viva España’ i ‘guapo’, ensenyant la portada del Diari de Tarragona més monàrquic que mai i de postres una estelada de dimensions considerables despenjada des d’un balcó d’un edifici de la Rambla que s’ha quedat amb anècdota.

Jordi SIRÉ