Els dubtes i les ombres sobre els Jocs del mediterrani no cessen. A mesura que passen els dies, les incògnites augmenten. Els més escèptics asseguren que Tarragona punxarà. Els ballestreistes estan confiats que els jocs seran tot un èxit. La Cup, però, anomena la cita esportiva com els jocs de la fam“. En fi… Mentrestant, en els bastidors del comitè olímpic, tant nacional com internacional, es respira nerviosisme. A Tarragona l’hermetisme és absolut
Els jocs es compliquen
Aquest dilluns a les 9 hores, a la seu del Comitè Olímpic Espanyol a Madrid, es veien les cares AlejandroBlanco (president del COE): Víctor Sánchez (secretari general del COE); AmarAddadi (president del CIJM); IsidorosKouvelos (secretari general del CIJM) i l’alcalde Josep FélixBallesteros. El motiu de la reunió – que volia ser secreta – era l’alarmant situació que viu el procés organitzatiu dels Jocs Mediterranis de Tarragona previstos per l’estiu d’any vinent.
Informació fidedigna?
Els màxims representants de l’olimpisme espanyol haurien plantejat a l’alcalde Ballesteros els seus seriosos dubtes sobre la viabilitat financera i organitzativa dels Jocs i la seva contrarietat per algunes de les darreres decisions de l’ajuntament de Tarragona en relació a la planificació i disseny de l’esdeveniment.
Al seu torn, els responsables del CIJM haurien descobert, en aquesta reunió de dilluns, que la informació que fins ara rebien del Comitè Organitzador no era fidel a la realitat i que els estaven amagant una altra cara molt més pessimista pel que fa al finançament dels Jocs i les garanties organitzatives mínimes necessàries per assegurar la viabilitat de l’edició dels Jocs Mediterranis del 2017.
El president Adaddi
Davant aquesta situació l’alcalde Ballesteros hauria plantejat als assistents a la reunió un ajornament d’un any en la celebració dels Jocs. Els arguments de Ballesteros haurien estat, segons les nostres fonts, que guanyar un any de temps permetria garantir la finalització de les obres avui en marxa, tenir un interlocutor governamental no provisional a Madrid i poder jugar amb els pressupostos del 2017 i 2018 per tal de dosificar l’esforç econòmic necessari que doni viabilitat financera als Jocs de Tarragona.
De fet, segons hem pogut saber, aquesta setmana estava prevista la visita a Tarragona d’un Comitè de Seguiment del CIJM per tal d’avaluar la marxa de les obres i la planificació organitzativa dels Jocs i aquesta visita hauria estat ajornada sense data prevista. Aquest ajornament i la cimera de Madrid dona una idea de les enormes dificultats per les quals travessa el consistori de la ciutat a l’hora de tirar endavant el projecte olímpic.
Suport econòmic
La proposta de traslladar els Jocs del 2017 al 2018 planteja, segons les mateixes fonts olímpiques, importants dificultats jurídiques i de calendari esportiu internacional, a més de no ser una mesura que asseguri un canvi substancial en la viabilitat econòmica dels Jocs. Per aquest motiu els presents en la reunió haurien acordat traslladar a l’alcalde Ballesteros la tasca d’assolir un compromís ferm del govern de Rajoy que garantís tot el suport econòmic necessari per a la bona organització dels Jocs.
La posició ambigua de Ballesteros en la lluita interna del PSOE per desbancar el fins fa poc secretari general del partit, Pedro Sánchez, va sobtar molt perquè contrastava amb la bel·ligerància de les diferents famílies del PSC, totes elles alineades sense embuts amb Sánchez. Semblaria que Ballesteros hauria jugat la carta dels contraris a Sánchez i partidaris de facilitar la investidura de Mariano Rajoy introduint com a moneda de canvi que els nous responsables del PSOE, en les seves negociacions amb el Partit Popular, incloguessin el finançament dels Jocs com a element d’acord de les parts.
Jocs als 2018?
Aquesta proposta d’ajornament el 2018, que es podria entendre com una sortida desesperada de Ballesteros per salvar els Jocs, xoca frontalment amb les darreres declaracions públiques tant de l’alcalde com del màxim exponent del Comitè Organitzador, JavierVillamayor, que han estat assegurant en les darreres setmanes i amb certa arrogància, que tot estava controlat i que els Jocs s’inaugurarien l’any vinent i serien un gran èxit.
Traslladar els Jocs el 2018 podria ser una sortida raonable a la sèrie de problemes que viu el projecte olímpic de Tarragona i una manera de guanyar temps per cercar alternatives viables, però requereixen moltes explicacions, alguna disculpa i qui sap si també alguna dimissió.
La xarxa treu foc arran de la notícia que UGT ha denunciat als organitzadors del Saló Eròtic de Barcelona per utilitzar voluntaris en tasques com repartir flyers, ordenar cues, orientar visitants i altres funcions semblants. La denúncia es basa en el fet que aquestes tasques, en els salons, fires i congressos, les han de fer persones amb contractació laboral, segons l’argumentació sindical.
Els voluntaris del Saló Eròtic, segons consta en les notícies publicades, ho farien a canvi de entrades gratuïtes o altre tipus de benefici… no carnal, s’entén.
La denúncia ens ha cridat molt l’atenció i planteja una sèrie de dubtes al voltant del voluntariat dels Jocs Mediterranis i la posició dels sindicats en relació a aquesta figura del voluntari.
En definitiva, els voluntaris del 2017 faran, si fa o no fa, el mateix que faran els “voluntas” del Saló Eròtic i a canvi de beneficis semblants: entrades, material esportiu, el mateix vestuari del voluntariat (si es que no l’han de tornar), merchandising, etc. Alguns, també, rebran formació, cosa que agrairien molt els voluntaris del Saló Eròtic.
Però en essència la relació amb els organitzadors de les persones que tinguin la funció de voluntaris en els Jocs Mediterranis o les del Saló Eròtic venen a ser molt semblants i suplanten a possibles professionals o contractes laborals si seguim la perspectiva dels denunciants.
Però el problema encara creix més quan se sap que ni els Jocs de Tarragona, ni la majoria de grans esdeveniments, es podrien portar a terme sense la col·laboració desinteressada de voluntaris i voluntàries.
El sindicat UGT podria haver obert una caixa de trons. Fins i tot en el tercer sector trobem molts voluntaris treballant colze amb colze amb personal laboral i desenvolupant funcions iguals o equivalents entre ells. Si apliquem el mateix criteri sindical a aquest sector que al Saló Eròtic de Barcelona tindrem un conflicte social i laboral de grans dimensions.
Per mirar d’aclarir aquest tema hem recavat l’opinió d’en Mario Rigau, en la seva doble vesant d’ex secretari general de la UGT de Tarragona i ex president executiu de la candidatura als Jocs Mediterranis: “M’ha sorprès la notícia per lo insòlit de la denúncia. Si les persones que han accedit a fer de voluntàries del Saló ho fan de veritat per que volen, sense pressions, no veig on és el problema. Ni se’m passa pel cap que els sindicats de Tarragona prenguin la mateixa posició en relació als voluntaris del 2017 o per tants i tants voluntaris en altres esdeveniments i activitats.
Els voluntaris dels Jocs hauran de signar, en algun moment, un document en el que declarin que la seva relació amb l’organització és totalment voluntària i no genera cap relació laboral, ni coberta ni encoberta”. Preguntat pels motius que han pogut portar a UGT per posar aquesta denúncia Rigau ha afegit amb humor: “No en tinc ni la més remota idea, però com col·laborador voluntari a una campanya de promoció gratuïta d’aquest Saló Eròtic, el sindicat ho ha fet molt bé. No sé si també es podria denunciar al sindicat per treure feina als professionals del màrqueting”.
Caldrà estar atents del que diu Inspecció de Treball sobre aquesta curiosa denúncia. De moment els organitzadors del Saló Eròtic s’han afanyat a negar que els voluntaris facin tasques que puguin ser susceptibles de contracte laboral, però pensant en els voluntaris pels Jocs Mediterranis on, segons el mateix Comitè Organitzador, hauran de desenvolupar tot tipus de funcions i responsabilitats, caldria que algú aclarís aquest tema, si més no, per estalviar-li als voluntaris un ensurt d’última hora.
També cap l’opció d’enviar voluntaris dels Jocs Mediterranis al Saló Eròtic i observar que passa, com prova experimental, o fins i tot fer intercanvis voluntaris de voluntaris. Mira que si acabem organitzant els Porno Jocs Mediterranis…
L’alcalde de Tarragona continua en els seus tretze i està convençut que els Jocs del Mediterrani seran tot un èxit. Josep Fèlix Ballesteros ha hagut de sortir en defensa dels jocs i contrariant tots aquells que, d’una manera o altra, s’han posicionat en contra de l’esdeveniment esportiu. Als crítics, Ballesteros socialista assegura que els veurà demanar disculpes per les barbaritats proferides. Els dalts i baixos referents a l’organització del ‘Tarragona 2017’ ha obligat a que Ballesteros i el seu equip protagonitzessin polèmiques i escenifiquessin estratègies típiques en aquest tipus d’esdeveniments. El batlle no té dubtes que els crítics i tots aquells que han posat pals a les rodes dels Jocs del Mediterrani es veuran obligats a demanar perdó. “El dia que fem la cerimònia inaugural, (els crítics) que tinguin la valentia de demanar perdó per les moltes barbaritats que han dit”, insisteix l’alcalde i alhora president del comitè organitzador dels Jocs. Ballesteros ha recordat que el projecte s’ha hagut de redimensionar a la baixa pel context econòmic, però “sense renunciar al llegat d’equipaments esportius que milloraran el que no s’havia fet en 30 anys”. Tarragona disposarà d’una pista d’atletisme renovada, d’una piscina olímpica i d’un nou pavelló de gran capacitat, ha apuntat l’alcalde. “Tindrem un llegat esportiu, social i també cultural de primer ordre”, ha defensat. Ben a prop de l’Anella Mediterrània que s’està construint al barri de Campclar està prevista la construcció d’un centre comercial de la multinacional sueca Ikea. L’alcalde ha indicat que, actualment s’està enllestint la reparcel·lació del projecte d’urbanització i, malgrat que el seu desig era que l’establiment ja estigués operatiu durant els Jocs, aquest extrem està completament descartat.
El conseller d’Interior ha recordat que davant l’amenaça gihadista cal estar alerta a tots els detalls. Per aquesta raó, ha dit que els Mossos d’Esquadra, després de l’atemptat de Niça, s’ha incrementat la presència policial en determinats punts estratègics i d’interès turístic.
La seguretat és una de les principals prioritats dels Jocs del Mediterrani que se celebraran a Tarragona a l’estiu de l’any vinent. Els Mossos d’Esquadra, amb la col·laboració de la resta de policies, un pla de seguretat que l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha qualificat de “treball d’intel·ligència impressionant i exhaustiu”.
Des de la conselleria d’Interior, els Jocs del 2017 i la seva seguretat són una prioritat i per tant “dediquem la màxima atenció” i “ens hi aboquem tots”. De fet, el director general dels Mossos d’Esquadra, Albert Valle, és el màxim responsable de la seguretat del ‘Tarragona 2017’. Però, malgrat aquestes cauteles policials, es podria arribar a cancel·lar els jocs al·legant raons de seguretat?
Mai no ha estat un hipòtesi, però…
El conseller d’Interior, Jordi Jané, mostrant-se realista, ha assegurat que “mai no pots dir que no”, però és, ara per ara, una possibilitat que “no contemplem”. “La cancel·lació mai no és una hipòtesi però no es pot descartar en el cas que hi hagi una amenaça concreta, especifica i un temor motivat”, ha remarcat Jané, equiparant els jocs amb un partit de futbol, “sempre hi ha la possibilitat encara que no estigui en les nostres previsions”.
A aquest respecte, l’alcalde Ballesteros ha insistit que “aquesta hipòtesi” no ha estat mai debatuda en cap de les trobades del comitè avaluador dels jocs ni del COI ni en les reunions relacionades amb l’operatiu policial.
El titular d’Interior ha demanat que no es provoqui alarma en relació a la seguretat perquè no hi ha una amenaça concreta i ha exhortat els tarragonins a treballar perquè aconseguir que ‘Tarragona 2017’ sigui un veritable èxit.
Tothom estarà controlat
En relació als voluntaris estrangers que hi col·laboraran en els Jocs del Mediterrani, el batlle tarragoní, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, ha volgut eliminar tots els dubtes, ja que, malgrat no poder donar detalls, “us puc assegurar que estan tots controlats”. “S’està fent una anàlisi i un seguiment de qui és qui. Tothom estarà controlat, des del president del comitè organitzador – que sóc jo mateix – fins als escombraires que fan la seva feina a la Vila Mediterrània. El treball d’intel·ligència que s’està fent és impressionant i exhaustiu”, ha subratllat.
D’altra banda, el conseller d’Interior ha recordat que davant l’amenaça gihadista cal estar alerta a tots els detalls. Per aquesta raó, ha dit que els Mossos d’Esquadra, després de l’atemptat de Niça, s’ha incrementat la presència policial en determinats punts estratègics i d’interès turístic.
Des de que Víctor Sánchez, secretari general del Comitè Olímpic Espanyol, va manifestar la probable inviabilitat dels Jocs Mediterranis 2017 davant l’Assemblea General d’aquest organisme, les opcions de que Tarragona pugui tirar endavant el seu compromís olímpic no semblen gens clares. Segons el propi alcalde Ballesteros, el final d’aquest mes de juliol és la data límit per resoldre els principals interrogants que pengen sobre aquest esdeveniment.
Que el projecte segueixi o que es renunciï comportarà conseqüències molt importants, i alguna de greu, per a la ciutat i per l’esport del país. El nostre digital s’ha posat en contacte amb diferents professionals de diversos sectors per tal d’acotar el que podrien ser les derivades de mantenir amunt la bandera olímpica o de baixar-la. Algunes d’aquestes qüestions reuneixen una gran complexitat jurídica, institucional i financera, però hem intentat resumir i clarificar al màxim tots aquests aspectes, pot ser en detriment de l’exactitud tècnica. Tot i això, les persones consultades ens son de tota confiança pel que fa al seu criteri.
POSSIBLES CONSEQUÈNCIES DE MANTENIR-NOS… La principal conseqüència de mantenir Tarragona com a seu organitzadora dels Jocs l’any 2017 és, sens dubte, l’exigència de mobilitzar una enorme quantitat de recursos econòmics, humans i materials en molt curt termini. I tot s’hauria de fer simultàniament i sincronitzadament. Repassem els principals reptes que s’haurien d’afrontar:
Les instal·lacions que més dubtes han aixecat haurien d’entrar en un esprint fulminant donat que es troben en fase inicial la majoria d’elles: pavelló de Camp Clar (10% executat del total de l’obra amb un retràs ponderat de 4 mesos); reforma de l’Estadi de Camp Clar (0% executat); Piscina de Camp Clar (0% executat); reforma de l’Estadi del Nàstic (0% executat); altres actuacions menors de reforma o habilitació (0% executat, com el Camp de Tir, pavellons de la ciutat, zones d’entrenament, centre logístic i de acreditacions, centre de mitjans de comunicació, centre de dades i resultats, vila mediterrània, etc)
Injecció d’un mínim de 10 milions d’euros per a instal·lacions i de més de 15 milions d’euros per a despesa operativa del Comitè Organitzador, a més d’un increment de les aportacions per patrocinis en uns 10 milions més, que representen doblar lo recaptat fins ara.
Increment dels recursos humans del Comitè Organitzador en més de 50 persones abans de final d’any per cobrir totes les necessitats organitzatives i logístiques si prenem com referent els casos d’Almeria 2005 o Mersin 2013, segons ens han assenyalat els experts consultats.
Posta en marxa d’un Pla Director General i plans sectorials o parcials que fins ara no es coneixen o no existeixen, segons em pogut contrastar amb diferents responsables tècnics de subseus.
L’endarreriment crònic en la gestió del projecte ha provocat que no es coneguin moltes dades rigorosament necessàries per poder establir un Pla de Seguretat amb garanties. Davant l’actual situació internacional, podríem assistir a la renuncia de delegacions de països participants per manca de fiabilitat dels sistemes de seguretat implementats pels organitzadors.
Aquest endarreriment també provoca greus desajustos en la part logística de l’esdeveniment: reserves hoteleres, transport, atenció mèdica, promoció estatal i internacional de l’esdeveniment, etc.
Totes aquestes anomalies podrien forçar l’ajuntament a fer front a despeses incontrolables i difícilment previsibles a dia d’avui. Atenent a d’altres ciutats que han organitzat esdeveniments olímpics amb mancances importants de planificació i gestió, el desviament pressupostari que hauria d’eixugar el municipi en els pròxims anys podria ser de més de 20 milions d’euros. Un segon Jaume I.
POSSIBLES CONSEQUÈNCIES DE RENUNCIAR ALS JOCS
En el plànol esportiu, renunciar als Jocs seria un cop molt dur per a Espanya i Catalunya, que des dels Jocs de Barcelona 92 han encadenat l’organització de tota mena de competicions esportives internacionals amb gran èxit, i que ens han portat a ser considerats una aposta segura a l’hora de que se’ns concedeixi qualsevol tipus de d’esdeveniment a organitzar. Després de les decepcions amb les candidatures olímpiques de Madrid i una suposada renúncia de Tarragona als Mediterranis, difícilment tornaríem a disposar de crèdit internacional per acollir grans competicions.
Tarragona quedaria absolutament desacreditada davant la comunitat mediterrània, el món de l’esport, les ciutats subseus, les institucions, mitjans de comunicació. S’obriria un temps d’interrogants, de frustració i qui sap si també de decadència de la ciutat.
El terratrèmol polític seria molt considerable. Defugir responsabilitats seria l’esport municipal per a la resta del mandat municipal i ningú pot saber les conseqüències que tindria tot això sobre els partits, els seus caps visibles, la institució municipal o sectors com ara els clubs esportius de la ciutat i l’opinió pública en general.
Victor Sánchez
S’hauria de rescabalar al Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis tant social com financerament. L’ajuntament va encarregar un estudi en aquest sentit, però la enorme dificultat d’assignar a una altra ciutat l’organització d’uns Jocs a un any vista podria portar a un escenari de danys i perjudicis molt importants que de ben segur recaurien sobre Tarragona.
Depenent de quins fossin finalment els arguments i com es gestionés la renúncia, es podrien generar greuges en relació a les empreses patrocinadores, ciutats subseus, institucions, clubs. Tot aquest panorama té molts interrogants davant la hipòtesi amb la que treballem, però en general totes les fonts consultades tenen clar que seria molt negatiu per Tarragona.
Amb tota seguretat el Consell Superior d’Esports es faria enrere dels compromisos econòmics i quedarien sense efecte els diners destinats a la nova piscina, la reforma de l’estadi de Camp Clar, els diners de les quinieles, el beneficis fiscals per a patrocinadors i d’altres.
La Generalitat de Catalunya podria no fer-se enrere en la seva aportació pel nou pavelló de Camp Clar, però seria previsible un llarg endarreriment de les obres.
Difícilment es faria la reforma de l’Estadi del Nàstic.
S’haurien llençat tots els diners fins ara gastats pel Comitè Organitzador.
Podria ser que la Diputació de Tarragona mantingués totes les partides pressupostàries per a reformes d’instal·lacions en les subseus, encara que alguna de més endarrerida podria no veure la llum.
Davant d’aquests dos escenaris (continuar o renunciar), s’obren d’altres incògnites que cal atendre desapassionadament i sense previs judicis de valor. Per exemple, mantenir l’organització dels Jocs obliga a un esforç material, econòmic, humà i intel·lectual de dimensions no conegudes en la ciutat fins ara i, encara pitjor, mai demostrades des del Comitè Organitzador.
Tampoc l’oposició ha fet cap esforç seriós ni per demostrar la inviabilitat dels Jocs ni per assegurar la seva viabilitat. Senzillament, van deixant que el govern es cogui en la seva pròpia salsa. Caldria doncs, en el cas de continuar, un pacte de ferro entre totes les forces municipals o, com a mínim, entre aquelles que tenen responsabilitats polítiques en alguna de les institucions participants. Pel que fa a l’oposició, abandonar Ballesteros a la seva sort és tan irresponsable com l’actitud arrogant de l’alcalde mantinguda fins ara, negant les evidents mancances organitzatives, de planificació i previsió per part del Comitè Organitzador i del seu màxim responsable, Javier Villamayor.
En aquest sentit tampoc ajuden les continues manifestacions públiques de l’alcalde que criden a la tranquil·litat i la confiança sense posar damunt la taula cap mena de mesura dràstica, tal com va demanar-li el propi COE fa poques setmanes.
BUSCAR CULPABLES
I si agafem l’altra escenari, el de la renúncia als Jocs, a banda de les greus conseqüències jurídiques, financeres, socials o mediàtiques que tindria aquesta decisió, cal apuntar al tancament d’horitzons engrescadors per a Tarragona per un grapat d’anys. Des de fora, no tenim clar si ens mirarien amb pena per tenir un grup de polítics tan incompetents o si, tristament, creurien que el problema no son els polítics si no la ciutat en sí mateixa.
El Comitè Organitzador sempre ha buscat culpables o salvadors fora de l’orbita de les seves pròpies competències i responsabilitats: s’ha assenyalat al Consell Superior d’Esports, al govern de Mariano Rajoy, al Rei o la Generalitat com els factòtums de l’èxit o el fracàs de Tarragona 2017. Absència total i absoluta d’autocrítica en l’equip de l’alcalde.
Si finalment es produeix la renúncia, aquesta no vindrà de la boca o la ma de l’ajuntament, si no, com apuntàvem abans, serà decisió del COE, que ja va anunciar públicament que aquesta renúncia podria tenir caràcter unilateral per part d’ells. Un cop més, l’alcalde i el seu equip tindran l’opció de la fugida d’estudi.
Si finalment es produeix l’aposta per fer els Jocs – cosa que desitgem de cor -, caldrà multiplicar forces i, amb tota seguretat, fer moltes coses que fins ara no s’han fet, així com deixar de fer d’altres que fins ara han estat en el guió del Comitè Organitzador. Però el cap ens diu que els canvis de persones, dinàmiques i estructures haurien de ser tan profunds i radicals que dubtem molt que l’alcalde Ballesteros tingui, a aquestes alçades, prou energies i determinació per afrontar-les. Per tant, seguir amb els Jocs no es assegurar automàticament la seva celebració, si no augmentar l’aposta i, per tant, arriscar a perdre molt més a mesura que s’acostin els Jocs si, malauradament, al cap i a la fi s’ha de renunciar per que l’ofegament financer i organitzatiu es fa insuportable.
Renunciar ara significa admetre la derrota i la incompetència o, com sospitem, posar el pes de la culpa en els altres i agafar-se desesperadament al paper de víctimes. I Tarragona necessita, ara més que mai, herois i no víctimes… encara que tampoc volem insensats presoners dels seus egos.
Curiosament, el COE ha decidit posposar, per després dels jocs de Rio, la seva decisió sobre el seu suport o no al Tarragona 2017.
Al setembre de l’any passat vaig presentar un document amb 10 crítiques i 10 propostes per donar viabilitat als Jocs Mediterranis de 2017. Eren propostes principalment tècniques. Des de llavors altres han anat situant el desgavell del Comitè Organitzador en moltes àrees fonamentals per una seu organitzadora. Però l’Ajuntament entestat en lo seu.
Com el document és a l’abast de qualsevol, no em repetiré. Però sí voldria fer algunes consideracions afegides que posen de manifest que Ballesteros i Villamayor no ens diuen la veritat davant les afirmacions rotundes i categòriques dels màxims representants del Comitè Olímpic Espanyol aquesta mateixa setmana. Lo primer que cal recordar, i que no he estat l’únic a dir-ho, es que és incomprensible que en el Comitè Organitzador no hi siguin des d’un principi institucions cabdals pels Jocs, com ara el principal actor, el Consell Superior d’Esports, a més de la Generalitat i la Diputació. Cap d’aquests organismes en formen part. Només aquest fet ja hauria de ser motiu de màxima preocupació. Però pocs ho hem posat d’amunt la taula com un dèficit molt greu. A partir d’aquí, ja es pot un imaginar que es podia esperar.
Sembla que tota la problemàtica sigui financera. I no és així ni molt menys. Malgrat el que assegura Ballesteros, el COE ho desmenteix. També desmenteix que només faltin 9 milions. I com ningú sap en realitat quants diners han compromès els patrocinadors i quants d’aquests patrocinis són aportacions en espècies o serveis, perquè difícilment podem fer un càlcul exacte.
Però el que no diuen des de l’ajuntament és l’enorme dèficit organitzatiu del Comitè Organitzador. A un any dels Jocs no tenen pràcticament res fet de la feina que havien de fer i que no depèn dels diners sinó de la intel·ligència i coneixements dels organitzadors.
No expliquen com és que cap delegació olímpica mediterrània ha informat oficialment i documentalment de la participació dels seus esportistes. Ni quants vindrien ni de quins esports. A mesos d’inaugurar els Jocs, aquesta és una informació imprescindible per poder establir les principals línies operatives del Comitè Organitzador. Si el Sr. Villamayor presenta aquests documents, li demanaré disculpes públicament.
Al setembre de l’any passat ja vaig dir que el Pla Director General dels Jocs era, en extensió, un 10% del que va ser el d’Almeria 2005, i que el contingut del mateix van fer un mal resum del Dossier Internacional que va permetre que ens donessis els Jocs i que va dirigir magistralment Vicent Añó.
Però es que a un any dels Jocs no han elaborat els Plans Directors de Transport, Seguretat, Organització Esportiva, Serveis informàtics i de Comunicacions, Serveis Mèdics, Atenció als visitants, Mass–Media, etc, etc, etc. Torno a repetir el que he dit abans, si els ensenyen públicament i els puc veure, els hi demanaré disculpes públicament, sempre que no siguin de “retalla i enganxa”.
Si no tenen res d’això, no poden tenir els Plans de Treball concrets per a cada instal·lació, subseu, servei, delegació o esport. A què s’han estat dedicant durant aquests 5 anys? A fer-se fotos amb el Rei, a marejar als voluntaris i a vendre fum. Però si fa quatre dies ens deien que tot anava meravellosament! I ara resulta que tot és un desastre? Que ens prenen per idiotes?
El primer que em va sobtar i portar a sospitar que els problemes no eren només financers és que davant d’una situació de tan extrema gravetat, qualsevol altre alcalde hauria organitzat una cimera amb tots els implicats, hauria portat als màxims especialistes en grans esdeveniments esportius, i hauria demanat opinions i, si fos possible, un Pla de Salvació dels Jocs. Hauria demanat un possible ajornament dels Jocs el 2018, per tal de guanyar temps si és que aquest Pla de Salvació fos viable, però necessités una mica més de termini. I, per descomptat, hauria convocat una reunió amb el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis. Tot amb tal de salvar la celebració dels Jocs i no portar Tarragona al ridícul més gran que ningú hagi pogut imaginar.
Però no ha fet res d’això. S’ha rendit sense presentar batalla. Només ha plorat una mica, ha dit que tot ho confia als seus somnis i al megacrackVillamayor, que com tothom sap és un referent internacional en no fer res.
He tingut la immensa sort de poder compartir moltes hores de treball amb un grup de professionals i entesos en l’organització de grans esdeveniments esportius que es van bolcar en Tarragona per portar-nos els Jocs i cap d’ells en forma part de l’actual Comitè Organitzador. Villamayor no els necessitava, va dir en el seu moment. Doncs bé, segons el codi ètic més elemental, Villamayor hauria de presentar la seva dimissió immediata, encara que només fos per vergonya. Però el pitjor és que ell creu que no en té cap responsabilitat del que ha passat i no ha passat en els darrers cinc anys. Que algú m’ho expliqui, perquè jo no entenc res de res. I si us plau, que també li expliquen al Sr. Alejandro Fernández, actual soci del Sr. Ballesteros.
Tarragona 2017i l’Estat signaran demà -a la tarda- el document on detallarà que l’aportació econòmica que aquest últim farà per la cita esportiva. Els diners, que rondaran els 3 milions d’euros, provindran de la liquidació real de les travesses esportives. Així ho ha afirmat l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, poc abans del sopar de benvinguda als membres dels Comitès Olímpics Europeus que estan a la ciutat per celebrar el seminari anual.
Tots els assistents al sopar ‘europeu’
Tot i així, no se signarà una quantitat exacte perquè aquesta no se sap però estarà entre els 2,7 milions i els 3,4.
La piscina… es queda aquí L’alcalde també ha manifestat que “sense dubte la piscina olímpica està garantida”. Ja sigui per “aportació directe de l’estat” o per altres vies però ha sentenciat que sí o sí es farà a la ciutat.
Per la seva banda, Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), ha destacat que la piscina s’ha de fer a Tarragona perquè “aquests Jocs són els Jocs dels ciutadans” i han de poder gaudir del llegat que aquests els deixin.
A tot això, s’ha mostrat convençut que les obres s’acabaran a temps i ha afirmat que “els de Tarragona seran uns grans Jocs. Tot estarà acabat i molt ben acabat. No en tinc cap dubte perquè l’equip està fent un gran treball”.
Valor afegit Blanco, ha destacat que la celebració del seminari anual dels Comitès Olímpics Europeus es faci a Tarragona demostra que creuen molt en aquests Jocs i que això li dóna encara més importància i “és un gran salt per la ciutat”.
Alejandro Blanco (COE) i Ballesteros
Pel president del COE la cirereta del pastís d’aquesta visita dels membres dels comitès olímpics europeus és la presència del rei Felip VI, que assistirà a la presentació de la mascota dels Jocs. Segons Blanco, “tindran l’oportunitat de conèixer el rei d’Espanya” i creu que en altres països no podrien fer això.
Blanco, en l’aspecte econòmic, no té cap dubte que les parts que van dir que s’implicarien en el projecte dels jocs acabaran col·laborant i que “posaran la part que els toca”.
Per últim, el president del Comitè Olímpic Europeu, Patrick Hickey ha destacat que està encantat amb la ciutat, amb els esforços que està fent per acollir els Jocs Mediterranis i ha expressat que “qui sap si algun dia Irlanda pot participar també en uns jocs com aquests”. Amb aquesta afirmació ha fet referència a la participació de Portugal a la cita esportiva, que no està banyat pel Mediterrani si no per l’Atlàntic.
Els Jocs Mediterranis fan un pas endavant després de fer-ne uns quants enrere.
El Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest migdia la licitació de la construcció del Palau d’Esports dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017. Aquesta obra ha de ser la nineta dels ulls de l’Anella Mediterrània situada entre els barris de Campclar i Bonavista.
El nou procés de licitació, que s’obrirà properament, contempla desglossar l’execució de les obres en tres fases diferents: obra civil, arquitectura i instal·lacions. El Govern ha acordat ampliar el pressupost de l’encàrrec efectuat a Infraestructures.cat d’execució de les obres de construcció del Palau, que passa de 12.403.395 euros a 14.700.00 euros.
L’actual president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, va reiterar davant el ple del Parlament el seu suport als Jocs Mediterranis Tarragona 2017, els quals considera “un projecte estratègic al qual el govern acompanyarà en tot moment”. Artur Mas, el seu antecessor, també s’havia posicionat a favor de l’esdeveniment esportiu.
Després de la renúncia de la segona empresa per construir el Palau d’Esports “algú ens haurà de donar explicacions perquè hi ha alguna cosa que no s’està fent bé”, així de clar ha estat JavierVillamayor, regidor delegat del comissionat dels Jocs, en declaracions a aquest diari. Aquesta situació “no és agradable” però s’ha de trobar una solució. La renúncia de l’empresa constructora s’ha conegut el mateix dia que l’expresident de la candidutura del ‘Tarragona 2017’, Mario Rigau, trencava el seu silenci per alertar que els jocs caminen cap al precipi i que Javier Villamayor és el principal responsable polític el projecte esportiu.
El regidor responsable dels Jocs, Javier Villamayor
Villamayor està convençut que la Generalitat construirà el Palau d’Esports perquè “tant el president anterior com l’actual, es van comprometre a fer-ho i no tinc cap dubte que Tarragona tindrà el Palau d’esports a temps pels Jocs”. El regidor ha destacat que no hi renuncien -al Palau- i als Jocs tampoc.
Han demanat una reunió d’urgència, que serà post Setmana Santa, amb “qui, on i quan vulguin per fer un diagnòstic de la situació i on s’exposin les solucions”.
Alguna cosa no va bé Que les dues empreses hagin renunciat a la construcció del Palau vol dir que alguna cosa no rutlla, segons el regidor, quan es produeix “el no de dues empreses per fer una obra pública, d’aquestes dimensions, quan ara no n’hi ha i amb projecció nacional i internacional” vol dir que hi ha quelcom que grinyola.
D’altra banda, Villamayor ha expressat que ara és el moment de remar tots en la mateixa direcció i per fer-ho, convida a totes les forces polítiques que hi ha dins l’Ajuntament a actuar amb la màxima lleialtat institucional en benefici de la imatge de la ciutat, que no posin traves, que facin força i que la utilitzin per parlar amb els seus representants al Parlament per agilitzar el tema. “En comptes de criticar, els emplaço a trobar solucions”, ha conclòs el regidor.
El plenari convocat amb ‘urgència’ per aprovar el projecte bàsic d’urbanització de l’Anella Mediterrània no ha tingut cap tipus de sorpreses, ni tan sols el frec a frec entre oposició i govern, amb uns discursos de la CUP cada cop més treballats. Amb
A. Fernández i J.F. Ballesteros al plenari
Segons JavierVillamayor, aquesta aprovació és un pas més endavant per fer realitat el somni dels Jocs Mediterranis. El projecte bàsic d’urbanització es desplegarà en tres projectes executius i després d’estar exposat al públic durant 15 dies, i si no hi ha al·legacions, les obres podrien començar a final de mes. La inversió per aquest projecte és de 9.227.650 d’euros.
El projecte bàsic es diferencia en tres lots, el primer fa referència a obres de clavegueram, subministres d’aigua, hidrants, xarxa elèctrica, xarxa de telecomunicacions, xarxa de gas. Aquest primer lot no s’acabaria abans de 13 mesos i el portarà a terme la UTE formada per Aquambiente, AcsaSorigué i Carbonell Figueras. El segon projecte executiu s’encarregarà de la zona verda, paviments, enllumenat públic, llac, jardineria, mobiliari urbà i el definitiu, que no s’iniciarà fins que s’acabin els Jocs, seran els treballs corresponents a jardineria, reg, enllumenat públic i substitució d’elements que no tindran sentit un cop celebrat l’esdeveniment esportiu.
Villamayor ha destacat que estem “on time”. El regidor responsable dels Jocs Mediterranis ha destacat que el projecte i el calendari avança a temps, “és cert que la renúncia” de la UTE que havia de construir el Palau d’Esports “ha estat un contratemps inesperat” però això no afectarà el calendari. Està convençut que no s’endarreriran les obres.
Per altra banda, la construcció de la piscina de 50 metres –centre aquàtic- a Tarragona està molt verd, és a dir, no hi ha finançament per fer-ho però ni Villamayor ni Tarragona 2017 abaixen els braços. Tot i així, ja estan movent fitxa per derivar les competicions de Waterpolo i natació altres ciutats veïnes que puguin acollir les proves. Per concloure, el responsable dels Jocs ha comentat que j s’han tramitat les licitacions per poder fer els arranjaments necessaris a les piscines de 15 i 25 metres que hi ha a Campclar.
REDACCIÓ4 Octubre, 2016
