REDACCIÓEn cas de defunció del cònjuge a Catalunya, el supervivent té uns drets que descriurem a continuació. Aquests drets son exclusivament per casos que el cònjuge supervivent estigués casat o en parella de fet, no en els casos que estigués divorciat judicialment o amb separació de fet.
Els drets que té el vidu supervivent són:
- A) El dret al parament de l’habitatge
- B) L’any de viduïtat
- C) L’usdefruit universal en cas de successió intestada
- D) La quarta vidual
- A) Sobre el dret al parament de l’habitatge conjugal, està regulat a l’article 231-30 del Codi Civil de Catalunya el qual estableix que el cònjuge supervivent no separat judicialment o de fet tindrà la propietat de la roba, del mobiliari i dels estris que formin part del parament de l’habitatge conjugal. Aquests bens recollits en aquest article son bens propis del supervivent, per tant no es poden incloure en la reclamació de llegítima per part de qui tingués dret. Per tant, per aquesta redacció del text queden excloses els bens de les segons residencies.
En el punt segon de l’article 231-30, estableix que no es poden incloure en aquest dret una sèrie de bens amb alt valor per l’herència com son les joies, els objectes artístics o històrics, ni altres bens del cònjuge premort que tinguin valor extraordinari amb relació al nivell de vida del matrimoni i al patrimoni relicte. Tampoc ho son els mobles de procedència familiar si el cònjuge premort n’ha disposat per actes d’última voluntat a favor d’altres persones.
- B) L’any de viduïtat, està regulat a l’article 231-31 del Codi Civil de Catalunya on es regula que el cònjuge supervivent no separat judicialment o de fet que no sigui usufructuari universal del patrimoni del premort té dret a uns beneficis que son:
– Continuar usant l’habitatge conjugal limitat a 1 any.
– Ésser alimentat a càrrec del patrimoni també limitat a 1 any, d’acord amb el nivell de vida que havien mantingut del cònjuges i amb la importància del patrimoni.
Aquest dret es intransferible als seus hereus en cas de no haver-lo pogut gaudir el cònjuge supervivent.
Aquest benefici es exclusiu al règim econòmic de separació de bens, ja que el cònjuge supervivent es pot trobar que la vivenda era exclusiva del causant i aquest mitjançant per testament, deixant-lo a favor d’unes determinades persones, aquestes obliguen al cònjuge supervivent a sortir de la vivenda ja que no seria seva. Per evitar un possible perjudici com s’ha exposat, per això s’ha creat la figura de l’any de viduïtat.
En el punt segon de l’article 231-31, estableix els casos on el cònjuge supervivent perd els dret de l’ús i de ser alimentat pel patrimoni. Els motius son, si el supervivent durant l’any següent a la mort del seu cònjuge es torna a casar o passa a viure maritalment amb una altra persona i també si s’abandona o negligeix greument als fills comuns en potestat parental. Però en cas que el cònjuge supervivent hagués gaudit dels drets durant 6 mesos i al mes següent, per exemple es casés amb una altra persona, perdria el drets esmentats però mai hauria de tornar l’import dels aliments percebuts.
- C) L’usdefruit universal en cas de successió intestada del cònjuge vidu, està regulat a l’article 442-3 i següents del Codi Civil de Catalunya.
La successió intestada es la que el causant no fa testament de cap mena i per tant, la successió es tramita per l’orde successori regulat a l’article 442-1 i 442-2 del mateix Codi Civil de Catalunya.
En cas de mort del cònjuge, el supervivent depenent si existeixen fills del causant, tindrà uns drets o uns altres, per aquest motiu, si existeixen fills del causant, el supervivent tindrà dret a l’usdefruit universal de l’herència, en canvi si no hi ha fills del causant, el supervivent serà l’hereu de ple domini, però mantenint els pares del causant el dret de llegítima.
Aquest usdefruit universal del cònjuge supervivent s’estén a les llegítimes, però no als llegats ordenats en codicil, a les atribucions particulars ordenades en pacte successori a favor d’altes persones ni a les donacions per causa de mort.
- D) La quarta vidual, està regulat a l’article 452-1 i següents del Codi Civil de Catalunya.
Es un dret que es dona al cònjuge supervivent, on la finalitat es compensar a aquest pel desequilibri causat per la mort del seu cònjuge o parella de fet, reconeixent el dret a obtenir la quantitat necessària per atendre les seves necessitats, fins a un màxim de la quarta part del actiu hereditari líquid, ja que el cònjuge supervivent ha de mantenir el mateix nivell de vida del matrimoni, però s’ha de remarcar que la quarta vidual no es un lucre hereditari, sinó un mitjà de subsistència vidual, per tant, en cas que la vídua tingui una capacitat econòmica pròpia suficient, i per tant, no li causi la mort del cònjuge un desequilibri, no tindrà dret a reclamar-lo.
En l’article 452-2 del mateix Codi, estableix que no es tindrà dret a reclamar la quarta vidual en unes determinades situacions:
– Per renuncia feta després de la mort del causant
– Per matrimoni o convivència marital amb una altra persona després de la mort
– Per mort del cònjuge vidu o parella estable sense haver-lo exercit.
– Per suspensió o privació de la potestat del cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella, per causa que li sigui imputable, sobre els fills comuns amb el causant.
Per últim, s’ha de dir que a l’article 232-5 del Codi Civil de Catalunya, s’estableix una compensació econòmica per raó de treball, on el matrimoni ha d’haver estat celebrat amb el règim econòmic de separació de bens i un dels cònjuges hagi dedicat més temps al treball per a la casa i per tant l’altre cònjuge hagi obtingut un increment patrimonial superior. Aquest dret s’obté per divorci, nul·litat o mort d’un dels cònjuges. Aquest es un dret molt poc conegut en procediments sobretot de divorci, ja que en les famílies on la dona o l’home es dedica a cuidar els fills i fer les feines de casa i l’altre cònjuge es el que treballa, aquest últim obté un increment patrimonial gràcies a que l’altre part està fent una feina no retribuïda mentres dura el matrimoni, i per tant, al moment de cessament de la convivència el que no ha treballat fora de la vivenda, pot reclamar una compensació econòmica al cònjuge que sí ha treballat.
En cas de defunció del cònjuge treballador, si el supervivent rep una part de la herència que creu que no es suficient per la feina realitzada durant els anys al treball de la vivenda i als fills renunciant a la vida laboral (aquest càlcul s’ha de realitzar cas per cas i amb les regles de l’article 232-5.3 i 4), aquest pot reclamar als bens de l’herència com a be personalíssim.
Albert SAMPER
Advocat col·laborador de Canalda Advocats
REDACCIÓ
