REDACCIÓ
El cert és que a la meva família, a les dones, ens agrada tenir cura dels demés. Jo sóc infermera, igual que la meva tieta. La meva cosina és fisioterapeuta i la meva avia feia de llevadora informal al poble quan les donen encara parien a casa.
Encara avui segueixo trucant a la mare quan em trobo malament perquè vingui i em faci sopeta calenta. La necessito sempre que em fa mal el cos o o l’ànima.
Les dones, quan estem parint, no ens enganyem, a la majoria ens agradaria tenir a la mare al costat agafant-los la ma…, o no? Els fills, quan cauen i es fan mal, criden: mama! Si a la nit no poden dormir, criden: mama! Siguem sincers, qui s’entreté a treure els polls o els cucs quan els fills venen rascant-se (el cap o el cul)…
Qui es lleva cinquanta cops a la nit per veure si els fills s’han destapat o no…? Quan a la meva avia li van diagnosticar un càncer de pàncrees terminal ara fa nou anys, va passar els darrers dies rodejada de dones: filles, germanes, netes, nebodes i amigues. Totes la vàrem cuidar.
Ahir, 8 de març, es va celebrar el dia de la dona treballadora. No més volia retre un petit homenatge a totes les dones treballadores però, especialment, a totes aquelles que deixen de banda la seva vida i la seva carrera professional per tenir cura dels demés. Són treballadores vint i quatre hores al dia ,els tres-cents seixanta cinc dies de l’any.
A Alemanya, aquelles dones que deixen la cura dels seus fills en mans d’una llar d’infants abans de complir els tres anys són assenyalades despectivament com “mares corb” (rabenmutter). No crec que s’hagi de menysprear a la dona que opta per incorporar-se a la feina quan els fills són encara molt petits, sovint no tenim més opcions, però si crec que s’hauria de respectar i valorar a la que decideix tenir cura dels petits o, cada cop més, dels grans. Encara vivim a un país que les fa de menys, i això ha de canviar si volem dir-nos “avançats”.
Així doncs, feliç dia de la dona cuidadora.
Salut!
Yolanda SERRA MARTÍNEZ
Educadora per a la Salut
