Arxius de pindoles de salut | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Abril, 2015

Cada 13 d’abril es celebra el dia internacional del petó, una data que sorgeix d’una curiosa anècdota, doncs commemora el dia en que es va fer el petó més llarg de la història i que va durar 46 hores i mitja.

Més enllà de les formalitats socials, o de les seves funcions com a preludi de quelcom més, m’agradaria centrar-me en la part més fisiològica dels petons.

Per tots aquells obsessionats amb l’operació biquini, us agradarà saber que, amb cada petó, es consumeixen de mitja unes 12 calories. Això és degut a que movem fins a 36 músculs i perquè les nostres pulsacions augmenten considerablement.

Pels amants de la neurociència, heu de saber que, segons el psiquiatra i escriptor Jesús de la Gándara, en part, la felicitat depèn de la quantitat de petons que ens fan o que donem. Quan besem apassionadament, un bon número d’hormones, com ara les famoses endorfines, es posen en marxa proporcionant una agradable sensació benestar amb capacitat analgèsica . De la ma d’aquestes endorfines, s’alliberen l’oxitocina i la testosterona, responsables de la lactància i l’excitació sexual respectivament. A la gesta s’uneixen també l’adrenalina i la noradrenalina, que fan pujar la tensió i la freqüència cardíaca (atenció cardiòpates!).

I ara ve la resposta a la pregunta que planteja el bolero: “perquè tanques els ulls quan em beses?”… Doncs es tracta, ni més ni menys, que d’un mecanisme de protecció degut a la dilatació de les ninetes conseqüència de l’alliberació de la fenelitilamina (també present a la xocolata, aneu lligant conceptes?).

I per acabar, d’on venen aquestes papallones que sentim a l’estómac quan fem un petó com cal? Quan besem es produeix una corrent nerviosa que arriba a una zona del cervell on es controlen molts circuits nerviosos, com ara l’abdomen.

Bé, ara ja sabem algunes coses més sobre un acte tant intuïtiu com és el de fer petons. Això si, es recomana que vagi sempre acompanyat d’una bona higiene bucal, però d’això en parlaré més endavant.

Petons

Yolanda SERRA
Educadora per a la Salut

REDACCIÓ9 Març, 2015

El cert és que a la meva família, a les dones, ens agrada tenir cura dels demés. Jo sóc infermera, igual que la meva tieta. La meva cosina és fisioterapeuta i la meva avia feia de llevadora informal al poble quan les donen encara parien a casa.

Encara avui segueixo trucant a la mare quan em trobo malament perquè vingui i em faci sopeta calenta. La necessito sempre que em fa mal el cos o o l’ànima.

Les dones, quan estem parint, no ens enganyem, a la majoria ens agradaria tenir a la mare al costat agafant-los la ma…, o no? Els fills, quan cauen i es fan mal, criden: mama! Si a la nit no poden dormir, criden: mama! Siguem sincers, qui s’entreté a treure els polls o els cucs quan els fills venen rascant-se (el cap o el cul)…

Qui es lleva cinquanta cops a la nit per veure si els fills s’han destapat o no…? Quan a la meva avia li van diagnosticar un càncer de pàncrees terminal ara fa nou anys, va passar els darrers dies rodejada de dones: filles, germanes, netes, nebodes i amigues. Totes la vàrem cuidar.

Ahir, 8 de març, es va celebrar el dia de la dona treballadora. No més volia retre un petit homenatge a totes les dones treballadores però, especialment, a totes aquelles que deixen de banda la seva vida i la seva carrera professional per tenir cura dels demés. Són treballadores vint i quatre hores al dia ,els tres-cents seixanta cinc dies de l’any.

A Alemanya, aquelles dones que deixen la cura dels seus fills en mans d’una llar d’infants abans de complir els tres anys són assenyalades despectivament com “mares corb” (rabenmutter). No crec que s’hagi de menysprear a la dona que opta per incorporar-se a la feina quan els fills són encara molt petits, sovint no tenim més opcions, però si crec que s’hauria de respectar i valorar a la que decideix tenir cura dels petits o, cada cop més, dels grans. Encara vivim a un país que les fa de menys, i això ha de canviar si volem dir-nos “avançats”.

Així doncs, feliç dia de la dona cuidadora.

Salut!

Yolanda SERRA MARTÍNEZ
Educadora per a la Salut

REDACCIÓ23 Febrer, 2015

Feia anys que no em submergia entre els bafs d’una olla d’aigua calenta amb eucaliptus per tal de poder aclarir les meves vies respiratòries. Estic que em surt el suc de taronja per les orelles…

Les abelles s’estan extingint i és per culpa meva, de tota la mel i tot el pròpolis que estic engolint… I res! La maleïda grip no vol marxar! Serà veritat que dura set dies facis el que facis?

La setmana en que s’estrenen les Cinquanta ombres de Grey, jo pateixo els cinquanta virus de la Grip. I creieu-me, també em sodomitzen i em fan tremolar, i em lliguen al llit, i em fan cridar ai, ai, ai…

Tot va començar dilluns passat, quan de cop i volta em vaig trobar tremolant al sofà amb 39 de febre. A l’endemà, un mal de gola, una tos seca, un mal d’ossos… I va la metgessa i em diu que tractament simptomàtic. Simptomàtic? Però si tinc tots els símptomes del món! Mai m’havia sentit com una yonki fins fa dos dies, quan vaig entrar a la farmàcia a demanar que em donessin el més fort que tinguessin. El més fort per a què? Per a tot! Vaig contestar.

El pitjor de tot és, que com a bona epidèmia, la està patint tot quisqui. Tothom que em truca a veure com estic em diu que també està fotut o ja l’ha passat.

Si sou dels afortunats que heu aconseguit torejar als maleïts virus, eviteu visitar als malalts, ells ho entendran.

I si, malauradament la grip t’ha enxampat , doncs no et queda una altre que:

En primer lloc, evita més contagis. Tapat el nas i la boca en esternudar i després, rentat les mans amb aigua i sabó.

No comparteixis ni gots, ni plats, ni coberts, ni mals vicis.

Fes repòs (et durarà set dies més o menys, paciència). Si vols accelerar el procés pots provocar l’efecte contrari .

Veu molts líquids, especialment aigua, sucs de taronja, infusions, sopeta de la mama… Evita els làctics, aquests provoquen mucositats i ja tens prou amb les que tens.

Evidentment, res de fumar ni beure alcohol (no, aigua del Carme tampoc).

Si noteu que empitjoreu als quatre dies de començar el quadre gripal, truqueu al vostre metge.

Bé doncs, que sigui lleu.

Salut!

Yolanda SERRA MARTÍNEZ
Educadora per a la Salut

REDACCIÓ9 Febrer, 2015

Qui no s’ha trobat mai estar dinant i veure que algú s’ennuega? La persona afectada està passant un moment d’angoixa absoluta i, què és el que fem? Va si, què és el què fem? Copets a l’esquena, oi que si? Doncs no, no i no! Mai s’han de donar copets a l’esquena d’una persona a qui un tros de menjar li està jugant una mala passada. Ben al contrari, podríem empitjorar la situació.

L’altre dia mi vaig trobar i l’ennuegada vaig ser jo. Durant un dinar familiar, van explicar un acudit i, a la primera riallada, un tros de calamar se’m va travessar.

Al començament pensaven que l’acudit em feia molta gràcia per la manera en que movia les mans, una gràcia desproporcionada (doncs era ben dolent), però quan van veure que començava a posar-me vermella, en un acte heroic, algú (no desvetllaré a l’assassí potencial) se’m tirà al damunt i començà a donar-me cops a l’esquena, cosa que accentuà bastant més la meva angoixa.

La teoria me la sabia, estossegar ben fort. Vaig mirar al cel i, com a l’acudit de l’Eugenio, li vaig preguntar a Déu nostre Senyor si hi havia algú més que em pogués salvar. Davant la manca de resposta, vaig treure forces (encara no sé d’on) i vaig tossir com si m’hi anés la vida (que mi anava). De cop i volta, com un projectil, va sortir disparat aquell tros de cefalòpode arrebossat amb ganes de venjança. No més hagués faltat sentir dir a ma mare que amb el menjar no s’hi juga…

Deixeu-me doncs que us expliqui, de manera molt breu, què s’ha de fer davant un ennuegament.

Si la víctima pot tossir, el millor és no intervenir per tal de deixar que el reflex de la tos faci el treball per si sol. Si pot tossir, vol dir que pot passar aire.

En contra del que moltes persones creuen, és molt important NO DONAR COPS A L’ESQUENA. La única cosa que podem aconseguir és que l’objecte traïdor (també anomenat cos estrany), es desplaci cap endins i acabar-la de pifiar.

Si la persona no pot tossir és que les vies respiratòries estan obstruïdes. Llavors, realitzarem la famosa maniobra de Heimlich, que consisteix en posar-se darrera de la víctima, rodejar-la i, amb el puny a la mitat de l’estèrnum, empènyer cap a dins i cap a dalt amb decisió (endavant vídeo).

Si la víctima ha perdut la consciència, la estirarem al terra practicant cinc pressions fortes amb el palmell de la ma al mateix lloc, en mig de l’estèrnum.

I, si us plau, mirar l’espectacle no salva vides així que, si et trobes en aquesta situació i ja hi ha algú realitzant els primers auxilis, però no d’ensurt, TRUCA AL 112.

Us deixo un vídeo perquè pugueu aprendre la maniobra de Heimlich correctament. No serà una pèrdua de temps, us ho asseguro:

Yolanda SERRA
Educadora per a la Salut

REDACCIÓ2 Febrer, 2015

No més aquells que han fet o estan fent una tesi doctoral saben el que és passar-se dies, setmanes i mesos, estudiant articles, referències, altres tesis…, sense saber molt bé cap a on et portaran.

Així em trobava jo fa uns dies quan, de cop i volta, llegint a una prestigiosa educadora per a la Salut, la Martine Bouman, sobre estratègies comunicatives per introduir missatges de salut a les sèries de televisió (sobre això justament versa la meva tesi), va i em trobo amb un text que fa referència a una seqüencia concreta d’una telenovel·la holandesa anomenada Costa! emesa en horari de prime time. La sèrie transcorre a Salou.

La gent està asseguda a les terrasses davant del mar gaudint d’una meravellós matí d’estiu. Frida, interpretada per la famosa actiu holandesa Katja Schuurman, arriba al seu apartament després d’un passeig matutí. Allà es troba a la seva promiscua companya de pis, representada per la monumental Froukje de Both, acomiadant-se de la conquesta de la nit anterior amb un llarg petó… Tot seguit ve una conversa entre les dues amigues, un diàleg entretingut on es van colant tota una sèrie de missatges de salut pública gents moralitzants, únicament informatius, està molt bé.

Bé, tot això és molt interessant, però a mi el que m’emprenya es veure que l’escena transcorre a Salou. Perquè es clar, abans d’enregistrar l’escena, els productors i guionistes devien pensar… “A veure, un entorn característic pel seu llibertinatge i a on la mala vida sigui un leitmotiv… Ja ho tenim, Salou!”. I fa ràbia, perquè mira que Salou ho té tot per ser una ciutat sinònim de Salut i Benestar, però ves per on, ens hem guanyat aquesta fama, ara què? Ens posem a jeure?

Yolanda SERRA

REDACCIÓ26 Gener, 2015

No fa gaires dies vaig participar d’ un curs de primers auxilis a la llar. És una d’aquelles coses que s’haurien d’ensenyar de manera obligatòria a les escoles, tant a nens, com a docents, com a pares… Aprofito per reivindicar la figura de la Infermera Escolar, present, des de fa molts anys, a Estats Units i Països Nòrdics. A Espanya no més les podem trobar als col·legis d’educació especial, però bé, aquest és un altre tema.

La qüestió és que, quan vàrem preguntar als pares com tractarien un ensurt tan bàsic com ara la cura d’una ferida superficial, les respostes em van transportar a la època de la meva avia.

Sota l’asseveració general de la màxima “lo que pica, cura”, el noranta per cent dels assistents no haguessin dubtat, ni per un moment, en fotre un bon raig d’alcohol o d’aigua oxigenada sobre el genoll rascat del seu fill. Bé, és normal, som un país fidel a les nostres tradicions. És més, podríem afirmar que, qui no ha vist una capa escumejant de color blanc sobre un ferida, no ha tingut una infantesa com Déu mana.

Afortunadament, ha arribat el moment d’enderrocar un (de tants) mites sanitaris: davant d’una ferida, ja sigui superficial o profunda, no es fa servir alcohol ni aigua oxigenada. Tinguem en compte que aquests productes són desinfectants, que no antisèptics. La manera en que actuen sobre les ferides seria la següent:

L’alcohol: deshidrata la ferida i coagula les proteïnes creant una pel·lícula aïllant que permet el creixement de determinats microorganismes.

L’aigua oxigenada: disminueix el reg sanguini i endarrereix la cicatrització.

La millor actuació davant d’una ferida és la més senzilla i la més econòmica: rentar bé amb aigua i sabó i, posteriorment, aplicar un antisèptic. Tot i que el més comú és la povidona iodada, el més recomanable és la clorhexidina. Tampoc no s’haurien de tapar les ferides si són superficials. No més en aquells casos en que la zona es pot contaminar fàcilment, com ara el palmell de la ma.

Desterrat el mite de que allò que pica, cura, no descarto anar desmentint altres tradicions sanitàries en endavant…

Salut!

REDACCIÓ11 Gener, 2015

Mai m’han acabat d’agradar els que van d’intel·lectuals inconformistes per la vida, aquells que els britànics anomenen hipsters. Que ningú s’ofengui si se sent identificat…

El perfil està molt definit, acostumen a dur ulleres de pasta negra, solen portar sota el braç llibres difícils de pair (que no vol dir que els llegeixin) i una de les seves pel·lícules preferides, possiblement, sigui “Las amargas lágrimas de Petra Von Kant”. Ja el teniu identificat, oi?

Doncs un estudi recent de la Universitat d’Amsterdam ha demostrat que tenir un aspecte saludable ven més i t’obra més portes a l’hora d’aconseguir feina, inclús aquelles feines on premin les capacitats intel·lectuals, que si vas de filòsof modern.

El cert és que cada cop hi ha més gent preocupada per la seva imatge i la seva salut. No més cal veure la quantitat de cosmètics que s’anuncien (i es venen), la oferta de productes fins fa poc impensables a les estanteries d’un super low cost, com ara llet sense lactosa, pa sense gluten, càpsules per a tot: per la pell, per dormir, per aprimar, per afartar-te d’hidrats de carboni sense remordiments… I és que no tens no més una marca, que en tens cinquanta per escollir. Que ara per anar a comprar cal anar amb temps!

Així doncs, s i un dels teus propòsits per aquest any és trobar feina, recorda que tindràs més possibilitats si tens cura del teu aspecte que si vas d’intel·lectual.
Salut!

Yolanda SERRA MARTÍNEZ
Comunicadora sanitària

Arxius de pindoles de salut | Diari La República Checa

xxx Partners

ELS PETONS SÓN BENEFICIOSOS PER A LA SALUT

DONES QUE CUIDEN

FORTA I PODEROSA GRIP

Com salvar la vida a algú que s’ennuega?

Salou, guanya’t la fama i posa’t a jeure

“Lo que pica, cura” o no…

PINDOLES DE SALUT: No et facis el llest