Arxius de yolanda serra martínez | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Març, 2015

Cretins, mongols, retardats mentals i, fins i tot, inconclusos, són algunes de les maneres en que, fins no fa gaire, eren assenyalades les persones amb Síndrome de Down.

Les primeres descripcions del síndrome establien la seva patogènia en base a una involució o retrocés de la persona al l’estat més primitiu de l’ésser humà. Va ser l’any 1959, quan el metge francès Jérôme Lejeune, considerat el pare de la genètica moderna, va descobrir el motiu d’aquest síndrome, un cromosoma repetit, el 21.

El passat 21 de març és va celebrar el Dia Internacional del Síndrome Down sota el lema “Les meves oportunitats, les meves opcions”, una efemèride que fa pensar sobre alguns dels desafiaments als que s’han d’afrontar moltes de les persones amb aquest síndrome arreu del món.

Encara avui estan exposat, per exemple, a ser abandonats, discriminats pel sistema educatiu, a veure minvades les seves possibilitats de viure de manera independent, a treballar i ser inclosos amb naturalitat a la societat, a mantenir relacions, poder-se casar i muntar la seva pròpia família o a veure limitades les seves possibilitats d’exercir el seu dret al vot, a accedir a una plaça de funcionariat o a ser un càrrec públic.

Tots aquests drets coaccionats fan que no puguin gaudir plenament de les seves llibertats i no és té en conte que, per sobre de tot, per sobre del síndrome, estan les persones. Persones que probablement necessitin més recolzament que d’altres, però que han de ser reconeguts per la societat com a iguals, sense discriminacions fonamentades en la seva “discapacitat”. I poso “discapacitat” entre cometes perquè el terme implica limitacions o impediments i si alguna cosa tinc clara respecte a les persones amb Síndrome de Down és que són tan, o més, capaces que qualsevol altre, de tirar endavant tot allò que es proposen.

No més una còpia extra del cromosoma 21 és la responsable del Síndrome de Down. Un cromosoma extra que també aporta un extra de felicitat, estima, voluntat, somriures… Doncs si un cromosoma de més aporta tot això, beneït cromosoma.

Salut!

Yolanda SERRA MARTÍNEZ
Educadora per a la Salut

REDACCIÓ9 Març, 2015

El cert és que a la meva família, a les dones, ens agrada tenir cura dels demés. Jo sóc infermera, igual que la meva tieta. La meva cosina és fisioterapeuta i la meva avia feia de llevadora informal al poble quan les donen encara parien a casa.

Encara avui segueixo trucant a la mare quan em trobo malament perquè vingui i em faci sopeta calenta. La necessito sempre que em fa mal el cos o o l’ànima.

Les dones, quan estem parint, no ens enganyem, a la majoria ens agradaria tenir a la mare al costat agafant-los la ma…, o no? Els fills, quan cauen i es fan mal, criden: mama! Si a la nit no poden dormir, criden: mama! Siguem sincers, qui s’entreté a treure els polls o els cucs quan els fills venen rascant-se (el cap o el cul)…

Qui es lleva cinquanta cops a la nit per veure si els fills s’han destapat o no…? Quan a la meva avia li van diagnosticar un càncer de pàncrees terminal ara fa nou anys, va passar els darrers dies rodejada de dones: filles, germanes, netes, nebodes i amigues. Totes la vàrem cuidar.

Ahir, 8 de març, es va celebrar el dia de la dona treballadora. No més volia retre un petit homenatge a totes les dones treballadores però, especialment, a totes aquelles que deixen de banda la seva vida i la seva carrera professional per tenir cura dels demés. Són treballadores vint i quatre hores al dia ,els tres-cents seixanta cinc dies de l’any.

A Alemanya, aquelles dones que deixen la cura dels seus fills en mans d’una llar d’infants abans de complir els tres anys són assenyalades despectivament com “mares corb” (rabenmutter). No crec que s’hagi de menysprear a la dona que opta per incorporar-se a la feina quan els fills són encara molt petits, sovint no tenim més opcions, però si crec que s’hauria de respectar i valorar a la que decideix tenir cura dels petits o, cada cop més, dels grans. Encara vivim a un país que les fa de menys, i això ha de canviar si volem dir-nos “avançats”.

Així doncs, feliç dia de la dona cuidadora.

Salut!

Yolanda SERRA MARTÍNEZ
Educadora per a la Salut

REDACCIÓ2 Març, 2015

Com a mare, que diagnostiquin a un fill teu de qualsevol malaltia greu ha de ser un dels cops més forts que es pot rebre a la vida. Si a sobre, el diagnòstic confirma que es tracta d’una malaltia de les anomenades rares, no m’ho vull ni imaginar.

Què fas? Per on comences a lluitar si et diuen que el teu fill pateix una dolència de la que gairebé no hi ha informació perquè hi ha pocs casos diagnosticats? Un dels grans problemes de les malalties rares és la dispersió de pacients i la mancança de protocols per afrontar-les.

Afortunadament, cada cop se sent més a parlar d’aquest tipus de dolències i es duen a terme més iniciatives com la que el passat dissabte, coincidint amb el dia internacional de les malalties rares, va dur a terme l’hospital de Sant Joan de Déu, un hospital on s’atenen a més de 10.000 nens amb síndromes minoritaris. Es tracta de l’Institut Pediàtric de Malalties Rares (IPER), un centre d’investigació biomèdica per abordar l’atenció sanitària als pacients amb síndromes poc rellevants.

Capitalitzant el projecte, s’ha posat en marxa una plataforma virtual perquè els familiars dels pacients i els propis metges, comparteixin els seus coneixements.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que hi ha al voltant de 7.000 malalties rares diferents. No més a Europa, es considera que hi ha entre 30 i 35 milions d’afectats. A l’Estat Espanyol s’estima que els afectats superen els 3 milions i, a Catalunya, les dades reflecteixen més 400.000 afectats.

Tot i que l’efemèride es va celebrar el passat dissabte 28 de febrer, la Federació Europea de Malalties Rares (EURORDIS), va escollir, ja fa 8 anys, el dia 29 de febrer com a dia commemoratiu d’aquestes dolències, com no podia ser d’una altre manera, pel seu simbolisme.

Des d’aquest espai no podia deixar passar aquesta efemèride i recordar als afectats i, com no, als familiars. Doncs no oblidem que aquestes malalties, sovint cròniques i debilitants, tenen una gran repercussió familiar, supeditant, generalment a un dels pares, al rol de cuidador a temps complert. Això si, la majoria de les famílies afirmen que, conviure amb una malaltia d’aquest tipus, es converteix en una experiència d’aprenentatge que t’ensenya a valorar les coses realment importants de la vida.

Jo sóc de les que pensa que s’ha de donar gràcies a diari pel que es té.

Salut!

Yolanda SERRA MARTÍNEZ
Educadora Sanitària

REDACCIÓ23 Febrer, 2015

Feia anys que no em submergia entre els bafs d’una olla d’aigua calenta amb eucaliptus per tal de poder aclarir les meves vies respiratòries. Estic que em surt el suc de taronja per les orelles…

Les abelles s’estan extingint i és per culpa meva, de tota la mel i tot el pròpolis que estic engolint… I res! La maleïda grip no vol marxar! Serà veritat que dura set dies facis el que facis?

La setmana en que s’estrenen les Cinquanta ombres de Grey, jo pateixo els cinquanta virus de la Grip. I creieu-me, també em sodomitzen i em fan tremolar, i em lliguen al llit, i em fan cridar ai, ai, ai…

Tot va començar dilluns passat, quan de cop i volta em vaig trobar tremolant al sofà amb 39 de febre. A l’endemà, un mal de gola, una tos seca, un mal d’ossos… I va la metgessa i em diu que tractament simptomàtic. Simptomàtic? Però si tinc tots els símptomes del món! Mai m’havia sentit com una yonki fins fa dos dies, quan vaig entrar a la farmàcia a demanar que em donessin el més fort que tinguessin. El més fort per a què? Per a tot! Vaig contestar.

El pitjor de tot és, que com a bona epidèmia, la està patint tot quisqui. Tothom que em truca a veure com estic em diu que també està fotut o ja l’ha passat.

Si sou dels afortunats que heu aconseguit torejar als maleïts virus, eviteu visitar als malalts, ells ho entendran.

I si, malauradament la grip t’ha enxampat , doncs no et queda una altre que:

En primer lloc, evita més contagis. Tapat el nas i la boca en esternudar i després, rentat les mans amb aigua i sabó.

No comparteixis ni gots, ni plats, ni coberts, ni mals vicis.

Fes repòs (et durarà set dies més o menys, paciència). Si vols accelerar el procés pots provocar l’efecte contrari .

Veu molts líquids, especialment aigua, sucs de taronja, infusions, sopeta de la mama… Evita els làctics, aquests provoquen mucositats i ja tens prou amb les que tens.

Evidentment, res de fumar ni beure alcohol (no, aigua del Carme tampoc).

Si noteu que empitjoreu als quatre dies de començar el quadre gripal, truqueu al vostre metge.

Bé doncs, que sigui lleu.

Salut!

Yolanda SERRA MARTÍNEZ
Educadora per a la Salut

Arxius de yolanda serra martínez | Diari La República Checa

xxx Partners

LA VIDA NO VA DE CROMOSOMES

DONES QUE CUIDEN

RARES PERÒ NO INVISIBLES

FORTA I PODEROSA GRIP