REDACCIÓ
En primer lloc vull agrair-los la seva presència a aquest acte de presentació del nou equip rectoral de la Universitat Rovira i Virgili. Com a amfitriona, deixin que les meves primeres paraules siguin per a donar-los la benvinguda a la nostra Universitat, una institució pública, moderna i jove, però que al mateix temps té una dilatada trajectòria universitària que enllaça directament amb els anys 70, quan van néixer els primers centres dependents de la Universitat de Barcelona, l’embrió que acabaria donant llum a la Universitat Rovira i Virgili, tal i com la coneixem avui. La presència universitària a les comarques tarragonines, però, es remunta molt més enllà. Concretament al segle XVI, quan es va constituir la primera universitat a la ciutat de Tarragona, amb ensenyaments de Gramàtica, Arts i Teologia.
Abans que res, em permetran que aprofiti l’oportunitat que se’m presenta aquesta tarda, en aquest auditori i davant de tots vostès, per agrair molt sincerament als equips rectorals anteriors, presidits pels doctors Martí, Arola, Grau i Ferré, la tasca que han desenvolupat.
Ells, i els seus equips directius, han fet possible que avui la Universitat Rovira i Virgili presenti una gran trajectòria docent i investigadora, reconeguda arreu, amb un ferm i indestructible compromís social amb les persones del nostre territori, les comarques del sud de Catalunya, i que alhora tingui una visió territorial que va molt més enllà, que sigui molt més àmplia i amb una clara projecció internacional.
La irrupció d’Internet, de les xarxes socials, de la societat de la informació i del coneixement, han fet esclatar una nova revolució que acabarà desembocant en una nova era que afectarà al conjunt de la humanitat, i per descomptat, també a la Universitat.
Estem, doncs, en un moment de canvis estructurals i estratègics, en el qual, el repte de les universitats ha de ser el de posicionar-se i adaptar-se a aquests canvis tecnològics d’un món globalitzat, sense perdre les seves essències, els seus orígens i els valors fundacionals de la Universitat: coneixement, reflexió, diàleg i llibertat.
L’ex-rector i nou Secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, porta temps reivindicant el paper clau de les universitats per a la sostenibilitat del desenvolupament de les nostres societats a nivell local i global, “ja que el desenvolupament es basa en el coneixement” i reclama (per a les universitats) una autonomia suficient que parteixi de la base que “la universitat és de la societat”.
Una manera d’enfilar aquest camí és posar a les persones al centre de la política universitària: professorat, personal d’administració i, al capdavant de tot, l’alumnat. Volem ser el motor de la ocupabilitat del territori oferint formació continuada als nostres estudiants.
La vicerectora de Relacions Institucionals, Cultura i Compromís Social ho repeteix sempre que en té oportunitat: hem de treballar per una universitat que proporcioni una educació integral per tal que les persones siguin autònomes, crítiques i ètiques, i esdevinguin professionals competents, ciutadans responsables, solidaris, capaços de cooperar des del respecte i compromesos èticament amb la societat.
En aquest marc, el Professorat i el Personal d’Administració han de poder treballar i desplegar el seu talent en les millors condicions possibles. Tothom té talent i alguna cosa que aportar.
A nosaltres, com a Universitat, ens correspon esforçar-nos per a que cada persona (professorat, personal d’administració i serveis, i estudiants) pugui treballar en les millors condicions possibles que afavoreixin el desenvolupament del seu talent innat.
Aquest és un dels grans reptes que entomem el nou equip rectoral, un equip compromès i il·lusionat, pluridisciplinar i paritari, i amb experiència en els diferents àmbits de la Universitat.
Per cert, un apunt sobre la paritat. Com diu la nostra Secretària General i responsable d’Igualtat: “La paritat no és només una qüestió de xifres; no és només el fet que hi hagi el mateix nombre de dones i d’homes en una institució determinada, de manera que representi la composició de la societat. És molt més que això: Es tracta d’incorporar i de donar valor a interessos, sabers, coneixements, formes de treballar i de ser que, per estar associats a les dones, sovint s’han vist menystinguts. Aquesta nova forma d’entendre la vida universitària complementa i millora l’enfocament tradicional”.
Un altre repte, en el marc d’una societat i una economia basades, cada cop més, en el coneixement, és caminar cap a una universitat socialment responsable. Cada universitat ha de dissenyar, proposar i treballar uns camps d’acord amb el seu perfil i el del territori. En aquest sentit, per la mida de la nostra universitat, per l’entorn sòcio-econòmic de les nostres comarques i per la societat a la qual ens devem, podem i hem de continuar creixent com a Universitat capdavantera en recerca, innovació i transferència, amb la voluntat de continuar sent una de les principals universitats del país, millorant posicions en les classificacions internacionals. Alhora, però, hem de mirar de teixir complicitats i estratègies amb altres universitats i centres que ens permetin abordar i resoldre problemes globals. Aquesta també és l’era de compartir coneixement i esforços per a l’interès comú.
Tenim projectes, tenim a les persones i volem continuar sent un motor econòmic, social i cultural del nostre territori. La qualitat que ofereix la Universitat Rovira i Virgili, i el conjunt d’universitats del sistema català actual, és molt rellevant. Però aquests projectes, aquests objectius i aquesta qualitat, que repercuteixen directament en totes i cadascuna de les persones que integren la Universitat, no es podrà sostenir en el temps si no rebem més recursos. Mantenir el nivell que ofereixen altres països europeus és una missió complicada si comparem l’aportació (molt inferior) que reben els centres catalans respecte als de països similars al nostre. Ens cal estabilitzar plantilles per a garantir la carrera docent mentre avancem en temes com la innovació, i hem de garantir unes taxes universitàries més socials. Resumint-ho, hem de millorar sensiblement el finançament universitari. Fem-ho i la Universitat Rovira i Virgili, i el conjunt del sistema universitari català, faran un salt qualitatiu important que acabarà repercutint i beneficiant al conjunt de la societat del nostre país.
Ho he esmentat fa un moment, però abans d’acabar voldria tornar a referir-me al talent. I més concretament al “talent URV”.
La nostra universitat ja fa temps que n’és un pol d’atracció a nivell nacional i internacional, alhora que també n’és exportadora: tant de professors com d’alumnes.
Un model òptim de governança universitària és aquell en el qual tota l’organització està enfocada a l’estimulació, creació, retenció i captació de talent.
He començat aquestes paraules dient que som una universitat moderna i jove, i afegiria, també, que amb molt talent en tots els estaments que la conformen.
És en aquest sentit que vull posar en valor l’aportació que ha fet, que fa i que continuarà fent la nostra Universitat en benefici del conjunt del país. Crec que no m’equivoco si afirmo que mai abans havien coincidit, en un mateix període, tants càrrecs amb responsabilitats institucionals de prestigi, i estratègiques per al bon desenvolupament de Catalunya, amb l’“ADN URV”:
Conseller Ensenyament, Josep Bargalló
Secretari Universitats, Francesc Xavier Grau
Director General d’Universitats, Josep Pallarès
Directora General d’Educació Infantil i Primària, Mar Camacho
Directora General d’Indústria, Matilde Villaroya
…sense oblidar al professorat que avui ocupa llocs estratègics a escala global, assessorant parlaments en temes científics, formant part de xarxes europees de recerca, excel·lint com a investigadors, o sent una referència a nivell internacional.
Continuarem en aquesta línia i en la nostra missió de formar a la ciutadania que demà construirà un món millor que giri a l’entorn del coneixement i del saber.
Comptem amb tots vosaltres per tirar endavant aquest projecte.
Moltes gràcies
REDACCIÓ
