REDACCIÓ
En Joseph és un hongarès de 35 anys que va decidir marxar del seu país per buscar una oportunitat i poder-se guanyar la vida de manera honrada. De moment, porta tres anys vivint al carrer però no està sol, compta amb la companyia del seu millor amic, el seu gos.
El rodamón ha estat a París, València i també al País Basc. En Joseph ha explicat que “al País Basc és molt difícil viure al carrer. Cada dos per tres la policia m’estava interrogant, els serveis socials em feien tornar boig. Hi ha poc atur però és molt difícil accedir a una feina”. L’home ha continuat dient que “em feien anar d’una oficina a una altra, només amunt i avall i quan ja havia fet el recorregut de totes les oficines, havia de tornar a començar. Només era pura paperassa”. Aquí, a Tarragona, “és diferent”.
Tarragona és un bon lloc
Ara es troba de pas per Tarragona, de la qual diu que se n’ha enamorat. La seva intenció és seguir el seu camí en busca d’un lloc de feina. “Aquí s’hi està molt bé, la temperatura és molt agradable i hi ha instal·lacions per la gent que viu al carrer. He passat per pobles i ciutats que no m’he pogut ni dutxar”, ha afirmat.
És conscient que actualment no hi ha feina. “És molt difícil accedir a un treball, la crisi i l’atur han fet que el món, en general, estigui potes enlaire. No tinc estudis però no sóc tonto, sóc conscient que estic molt lluny de poder entrar al sistema. Hi ha molts murs que els rics no volen que caiguin, ells estan ben posicionats”.
La Guàrdia Urbana no vol que demani almoina
En Joseph ha explicat que “porto quatre dies a Tarragona i la Guàrdia Urbana m’ha fet fora de la Rambla dues vegades. Em van dir que no es pot demanar almoina a Tarragona. Jo ja entenc que no queda bé pel turisme però si no em deixen demanar al carrer què he de fer? Delinquir? Robar? Prefereixo ser honrat i demanar”. No obstant, l’Ordenança Municipal ho prohibbeix.
L’hongarès rebutja anar a dormir a un alberg o un altre lloc i “prefereix dormir al carrer perquè així pot estar amb el seu gos, als albergs no el deixen entrar i ell porta 8 anys amb mi, m’ha ajudat molt!”. A més, ha declarat que amb el que li dóna la gent es compra menjar i “també les pastilles pel meu gos, pateix leishmaniasis des de fa molts anys i les ha de prendre durant tota la vida”.
Jonathan OCA
REDACCIÓ
