REDACCIÓ
El PSC ha engegat ja la maquinària per escollir la llista que ha de representar la circumscripció de Tarragona a les eleccions catalanes del pròxim 27-S. El procés seguit per les dues federacions existents al territori, la de les Terres de l’Ebre i la del Camp de Tarragona, està marcat pels estatuts del partit gravats a foc en el darrer congrés. Partint d’aquest full de ruta a hores d’ara impossible de modificar, a partir del dia 13 d’aquest mes fins al 17, totes les agrupacions locals del partit estan cridades a escollir, en assemblea i vot secret, entre qualsevol militant del partit que es proposi com a candidat a figurar a les llistes. No cal que sigui del mateix àmbit territorial, és a dir, qualsevol membre de l’agrupació local de Tarragona pot ser votat també per la de Reus. El resultat, doncs, depèn de l’èxit de la campanya interna entre els militants. De fet, Carles Castillo està obert a presentar la seva candidatura fins i tot a les agrupacions de les Terres de l’Ebre.
Si bé teòricament cada agrupació pot votar un nombre total de persones idèntic al de diputats que envia la província de Tarragona al Parlament (18 en el nostre cas, només per darrere de la circumscripció de Barcelona), el més habitual és que es votin tres persones candidates com a màxim. El resultat de cadascuna de les agrupacions s’envien al comité de llistes de la federació corresponent, que computa els vots i fa una proposta al consell de federació. Aquest darrer òrgan del Camp de Tarragona, on cada agrupació territorial del partit té representants en funció del seu nombre de militants, acaba perfilant una proposta on es tenen en compte altres criteris com el de paritat de gènere i territorial, així com la necessitat de consensuar llocs a la llista amb la federació de les Terres de l’Ebre.
La llista resultant es remet al Consell Nacional del PSC a Barcelona, que acaba ratificant-la o no, el que forçaria a introduir canvis, previsiblement el 25 de juliol. Tots aquells que estiguin en desacord en com s’hagi dut a terme el procés, tenen la possibilitat d’invocar el comité de garanties estatutàries.
Una mica de memòria històrica
Fins aquí el formalisme. Ara bé, fent un exercici de memòria històrica no sempre s’ha jugat segons les regles del joc. I curiosament, l’afectat en aquest cas va ser Xavier Sabaté. El setembre del 1999 va ser el més votat per la militància però el llavors màxim responsable del PSC, Pasqual Maragall, va optar com a cap de llista socialista a la demarcació per la segona més votada, Montserrat Duch. Era un intent de forçar una renovació que ja llavors membres del partit consideraven necessària.
També cal tenir present, però, que el sistema va permetre un important toc d’atenció el 2010 a Sabaté, quan la mateixa agrupació local de Tarragona el va relegar fora del primer i segon lloc en el resultat final de la votació dels militants. Encara ara es recorda el seu enuig i, alhora, es continuen fent acudits amb la decisió que va prendre d’esborrar com amics del seu facebook a militants que sabia que no l’havien votat.
REDACCIÓ
