REDACCIÓ
El primer que cal saber sobre el dress code és que, com indica l’especialista en luxe Abraham de Amézaga, “qui organitza l’esdeveniment al qual ens conviden és qui dicta la vestimenta i ho indica en la invitació”.
El que passa és que no existeixen termes unívocs per denominar cada categoria, de manera que estrenar-se als codis de vestimenta pot resultar un laberint de termes anglosaxons: ‘casual dress’ (roba casual), ‘dress down’ (roba senzilla), ‘ vestit cap suit ‘(vestit d’etiqueta),’ vestit cap amunt ‘(etiqueta o fins i tot disfressa amb motiu de la festa), etc.
Encara que a priori tots coneixem els codis bàsics de l’etiqueta, “els subtipus o afegitons com ‘informal’, ‘sport’, ‘bussiness’, etc., han anat sorgint per adaptar aquest estil més despreocupat o casual que està exageradament presenta en els nostres dies “, explica.
Ramon Piqué Sans, autor de Vestimenta i Protocol apunta que interpretar eldress code “depèn de factors tan diferents com el tipus de festa, l’hora o fins i tot el clima o els costums de la zona geogràfica en la qual tingui lloc l’esdeveniment”.
Les regles no escrites de l’etiqueta també tenen alguna cosa a dir al voltant de la utilització del color. En general els colors clars s’utilitzaran de dia i els foscos, a la nit, tot i que si es té perícia en l’art de vestir aquests límits pot sortejar.
REDACCIÓ
