El primer que cal saber sobre el dress code és que, com indica l’especialista en luxe Abraham de Amézaga, “qui organitza l’esdeveniment al qual ens conviden és qui dicta la vestimenta i ho indica en la invitació”.
El que passa és que no existeixen termes unívocs per denominar cada categoria, de manera que estrenar-se als codis de vestimenta pot resultar un laberint de termes anglosaxons: ‘casual dress’ (roba casual), ‘dress down’ (roba senzilla), ‘ vestit cap suit ‘(vestit d’etiqueta),’ vestit cap amunt ‘(etiqueta o fins i tot disfressa amb motiu de la festa), etc.
Encara que a priori tots coneixem els codis bàsics de l’etiqueta, “els subtipus o afegitons com ‘informal’, ‘sport’, ‘bussiness’, etc., han anat sorgint per adaptar aquest estil més despreocupat o casual que està exageradament presenta en els nostres dies “, explica.
Ramon Piqué Sans, autor de Vestimenta i Protocol apunta que interpretar eldress code “depèn de factors tan diferents com el tipus de festa, l’hora o fins i tot el clima o els costums de la zona geogràfica en la qual tingui lloc l’esdeveniment”.
Les regles no escrites de l’etiqueta també tenen alguna cosa a dir al voltant de la utilització del color. En general els colors clars s’utilitzaran de dia i els foscos, a la nit, tot i que si es té perícia en l’art de vestir aquests límits pot sortejar.