REDACCIÓ
Vaig a fer quelcom ‘poc periodístic’: fer un reportatge i opinar sobre el mateix sense haver-me documentat prou. No estic acostumat a exercir la professió d’aquesta manera però no em queda un altre remei.
He intentat assistir a la conferència del senyor Philippe Ariño a l’església de Santa Anna de Barcelona aquest passat diumenge 12 de febrer però en arribar al carrer Rivadenyera, el que està al costat del HardRock Cafè de plaça Catalunya, m’he trobat amb un ampli cordó policial dels Mossos d’Esquadra que no ha permès l’accés a cap homosexual ni al carrer ni a la conferència per ordre de la Delegació Diocesana Pastoral de Joventut i Arquebisbat de Barcelona.
Tot aquest embolic va començar fa uns dies quan els mitjans de comunicació es van fer ressò de ‘la xerrada’ de Philippe i el seu contingut homòfob. El senyor Ariño en una entrevista a lainformación.com va deixar anar ‘una perla’ rere l’altra que va aixecar polseguera fins i tot on no hi havia.
Destaco el meu top three de les ‘perles’: ‘A un homosexual li recomanaria… que segueixi escoltant a Marta Sánchez!’, ‘el desig homosexual és una por a la sexualitat’ i ‘moltes persones gais han estat violades per les seves parelles i no ho expliquen per no ser ratllats d’homòfobs.
Pel que he pogut llegir, i repeteixo: sense haver pogut assistir a la conferència ni entrar en un torn de preguntes amb el conferenciant, entenc que aquest senyor d’origen francès, exactivista, exhomosexual practicant, actualment catòlic militant i homosexual abstemi ha patit una adolescència traumàtica causada per un assetjament escolar confés i pot ser que una violació que tot i que no està reconeguda per ell mateix, es pot intuir amb les seves escandaloses i polèmiques declaracions: “Les violacions entre homosexuals són una realitat. Molts callen perquè se senten còmplices d’aquest sofriment. 
Uns altres no han estat violats però estan encegats per la tendresa de l’acte homosexual. Temen denunciar la seva violació per temor al fet que la gent cregui que s’està donant una imatge negativa de l’homosexualitat. Tenen por a ser ratllats d’homòfobs”.
Per a qualsevol homosexual, el primer que et passa pel cap és una paraula composta molt lletja i el segon és la indignació. Però el més alarmant no és això sinó les tendencioses i retrògrades associacions d’idees que el senyor Ariño atorga al concepte homosexual com ara fràgils, febles, efeminats, viciosos i ‘pecadors’.
Així com la creació de concepte negatiu ‘lobby gai’ que ha repetit en diversos mitjans, donant a entendre que les associacions LGTBI no respecten la llibertat d’expressió quan aquesta els afecta a ells mateixos.
El ‘Lobby Gai’
En primer lloc, a Catalunya disposem de la Llei 11/2014 contra l’homofòbia la qual pena qualsevol acte que pugui induir la discriminació del col·lectiu. Com va dir Jean Paul Sartre ‘La meva llibertat acaba on comença la dels altres’. Per tant, no confonguem ni tergiversem els termes.
El col·lectiu LGTBI no és un lobby dictatorial, és un col·lectiu mobilitzat perquè fa 47 anys, a Espanya, existia una Llei coneguda com a ‘Llei sobre Perillositat i Rehabilitació Social’ a partir de la qual ser homosexual significava ser penat, perseguit i castigat. I per cert, l’església té molt què dir o molt què callar sobre aquest tema. Llàstima, reitero per tercera vegada, no haver pogut accedir a la conferència, expressar-me en un torn de dubtes i preguntes, i haver rebut una resposta directa a la meva teoria que, com tot, està oberta a assaig i error.
Conclusió. Als carrers de Barcelona s’ha pogut veure una manifestació que ha englobat diferents associacions d’un col·lectiu cabrejat que pacíficament ha demanat el rebuig de l’homofòbia en un país on la Llei empara aquesta petició. Ion al llarg d’aquesta setmana L’Observatori Contra L’Homofòbia (OCH) es personarà en l’expedient obert per la Generalitat per estudiar una possible sanció pel contingut de la conferència.
I finalment, per rematar, llançar una pregunta a l’aire que s’ha rumorejat en les xarxes socials i en alguns mitjans: és cert que en menys d’un mes l’Arquebisbat de Barcelona té pensat organitzar una altra ‘xerrada’ per qüestionar la transsexualitat?
José CUADRADO és periodista
REDACCIÓ
