03. Maig 2024

Arxius de PERSONATGE DE LA SETMANA | Pàgina 3 de 4 | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Abril, 2019

Hi ha gent bona i bona gent. Encara que sembli el mateix, en la pràctica, no ho és. Hi ha gent que es preocupa amb el ben estar dels altres i sobretot s’esforça, aportant el seu gra de sorra, per naturalitzar i normalitzar, algunes de les desigualtats que es viuen a la nostra societat.

Aquestes persones, que per norma són discretes, no fan les coses per tenir minuts de glòria ni espai als mitjans de comunicació. En definitiva, no cerquen cap reconeixement públic. Ho fan perquè els hi surt de dins, del seu interior més íntim. De la seva consciència. Podríem fer servir com a exemple la implicació dels responsables de l’empresa AG Planning (que gestiona la Casa Joan Miret i el Castell de Tamarit) per incloure els joves amb discapacitats en el mercat laboral.

Ana Ibars al photocall acompanyada del seu marit i d’un conegut metge

Però aquesta inclusió no és només una façana ni un argument per a un espot publicitari. Es tracta d’una voluntat ferma de l’Ana Ibars Pérez. Així és que les persones amb diferents discapacitats tenen el mateix tracte i sou que les (mal) anomenades ‘normals’. I l’Ana està molt satisfeta amb la resposta d’aquests joves i el seu sentit de la responsabilitat.

En el darrer dinar club d’empresa del Nàstic, que es va celebrar dijous al Castell de Tamarit, vam poder apreciar com ‘actuaven’ aquests joves. La seva dedicació, naturalitat i professionalitat saltaven a la vista. És cert que hi ha empreses (i sobretot persones) que ho tenen molt clar que clar donar oportunitats i lluitar perquè la nostra societat camini cap a la igualtat entre persones.

Un moment viscut al Castell de Tamarit, on l’alegria és la protagonista

Aquest és un exemple que hauríem de seguir perquè, en definitiva, l’harmonia entre igual és el més Genuine que pot tenir una societat adulta i avançada. A nosaltres només ens queda agrair als responsables de l’AG Planning la seva voluntat de canviar el món, acceptant que tots som diferents. Tot és qüestió d’actitud… Se sol dir que no hi ha pitjor discapacitat que aquella que ens la imposem…

 


REDACCIÓ15 Març, 2019

Víctor Benjumea amb Alexandra Jiménez

És discret, massa fins i tot. És d’aquells que veu el seu talent ser més reconegut fora que dins les fronteres del seu municipi. És una persona implicada amb la seva ciutat tant en l’àmbit social, polític o cultural.

Li agrada l’esport i fa els possibles per mantenir-se en forma. Si cerquem el seu nom a Google, ens adonem que és un actor amb un envejable trajecte professional. A ell li agraden els focus i les càmeres mentre treballa, però es manté allunyat de les mirades indiscretes i protegeix la seva intimitat. Es diu Victor Benjumea.

La seva imatge es va canviant com un camaleó, segons les imposicions del guió. La seva humilitat, discreció, simpatia i sentit de l’humor el fan diferent. Sap ser empàtic. Es preocupa amb les desigualtats socials i injustícies. No li agraden les falses aparences ni vendre fum.

Als prestatges de casa seva podem trobar trofeus que els reconeixem com a un dels millors actors de les nostres contrades. Ha actuat al costat de noms força coneguts de la petita i gran pantalla.

La seva vida és de cine i els seus amics el consideren un veritable artista que, en aquest cas, és com dir un amic amb majúscules. Així és Víctor Benjumea.

 


REDACCIÓ15 Març, 2019

Ara que els dies es fan més llargs, sempre ve de gust fer una quedada amb els amics o realitzar alguna activitat lúdica abans de tornar a casa després d’un dia de treball. Alguns tenen prou fent un beure en una terrasseta gaudint del sol i de la bona companyia.

Aquest dijous a la tarda, un grup de 20 persones, després de la seva jornada laboral, han pogut ser partícips d’una experiència gastronòmica de la mà del prestigiós cuiner i instragramer Rafel Antonin.

Al soterrani del Corte Inglés de Tarragona, molt a prop de la zona del supermercat, s’ha instal·lat una cuina, on 20 persones, de forma exclusiva i selecta, han tastat arrossos (amb escamarlans i sobrassada) fets al moment i maridats amb dos vins D.O., un del Priorat (Clos Galena) i l’altre de la Terra Alta (Edetària).

El xef Rafa Antonin exhibint un dels seus arrossos

Els convidats, mentre participaven del procés de preparació de l’arròs, tenien l’oportunitat d’intercanviar opinions i sol·licitar consells a en Rafa Antonin, un comercial convertit en cuiner de referència, amb més de 350 mil seguidors a Instagram.

El vi Clos Galena ha estat un dels triats per maridar el showcooking

El xef ha compartit alguns dels seus ‘trucs’ per aconseguir un plat exquisit. El secret passa, inequívocament, per la qualitat dels productes i, no menys important, del material i estris que s’utilitzen per cuinar. Les presses són l’enemic principal de la bona cuina, ja que la bona gastronima requereix dedicació i ‘foc lent’.

L’activitat s’ha convertit en una barreja de càtering i espectacle, quelcom que agrada en un moment en què la imaginació culinària està a l’ordre del dia.

Rafa Antonin ha cuinat en directe per a 20 comensals exclusius

El xef, en una conversa amb La República Checa, dóna alguns consells perquè qualsevol de nosaltres pugui convertir-se, almenys un dia, en el rei dels fogons.

 

ENTREVISTA

VÍDEOS


REDACCIÓ14 Març, 2019

La cònsol felicita una de les seves col·laborades més estretes

Aquest dimecres, en un dels menjadors del restaurant Solric no hi hi cabia ni una agulla. Els que hi guaitaven podria veure gent vario-pinta. Homes amb corbata i sense i dones elegants amb el sense mocador al cap. Se celebrava el Dia de la dona. Una trobada organitzada pel Consolat General de Tarragona, Lleida i Aragó.

El sopar ha comptat amb més de 160 persones, entre elles moltes autoritats civils, polítiques, socials i policials de la ciutat. La comunitat marroquina s’ha reunit per defensar els drets de la dona, deixant pallés que el feminisme “és llibertat, igualtat i democràcia”. En les diferents intervencions, les dones han insistit en la necessitat de lluitar pels seus somnis. “Res no pot impedir lluitar pels nostres somnis. Les barreres són externes, mai internes”. Han deixat clar que cal “allunyar” el sistema patriarcal i totes les actituds masclistes.

Un dels moments de la celebració

I per superar aquests obstacles no hi ha prou amb la llei, cal inculcar més valors als nostres joves i als parvularis. No calen missatges sofisticats, només insistir en la necessitat de tractar la dona com un ésser igual, amb els mateixos drets i oportunitats. Una de les reivindicacions feministes té a veure amb el fet d’aprendre a valorar la dona i deixar de veure-la com un objecte o com algú que només té responsabilitats a la llar.

Tothom ha coincidit en la urgència de promoure i protegir els drets de les dones perquè el món sigui més just i igual. De fet, la cònsol general del Marroc a Tarragona, Saloua Bichri, ha dit que la celebració del dia de la dona és una excel·lent oportunitat per fer visible la lluita feminista i per sol·licitar la implicació de tota la societat per evitar la segregació i la discriminació femenina.

Bichri ha recordat als comensals que al Marroc la situació de la dona és una de les prioritats del rei Mohammed VI. Entén que cal un esforç per evitar els prejudicis sobre la dona marroquina i alliberar-la de les diferents formes de justícia que hi ha sobre ella.

El cantant Hakin ha amenitzat el sopar

La rectora de la URV, que ha participat en el sopar, ha destacat l’evolució de les estudiants marroquines entre la comunitat universitària. Després del lliurament de plaques a algunes de les dones que s’han destacat per la seva lluita contra la discriminació racial i per la promoció del paper de la dona.

El moment àlgid de la nit ha arribat amb la veu d’Hidaya Hafdi, una estudiant universitària de 18 anys que, mitjançant un monòleg dramatitzat, ha volgut despertar consciències i sensibilitats de tots aquells que, de forma activa o passiva, permeten que la dona continuï sent un objecte i assumeixi un paper secundari en la societat.

El masclisme fa que l’apoderament de la dona es faci difícil, però el micro masclisme encara és pitjor. Les taules estaven decorades amb espelmes enceses i roses vermelles, símbols que “la dona és vida”. El sopar ha estat amenitzat per les cançons interpretades per l’artista Hakim, el qual ha ‘engrescat’ un públic disposat a innovar per protagonitzar el canvi. Un canvi que esdevé necessari i que no entén de llengües, races o cultures.

 

VÍDEOS
Un dels moments animats de la nit

L’actuació de l’estudiant Hidaya Hafdi

Entrevista d’Hidaya Hafdi al digital La República Checa

La rectora de la URV, Maria José Figueras

Una de les més estretes col·laboradores de la cònsol Bichri


REDACCIÓ7 Març, 2019
an_carlos.jpg

Juan Carlos Hernández

Convençut que cal saber on estem per saber on podem arribar, Juan Carlos Hernández, gerent de l’empresa Impulso Inmediato, ofereix sessions de coaching. Es tracta d’un servei personalitzat, d’una hora de durada, on s’intenta conèixer les nostres debilitats o fortaleses i treballar-les per assolir el triomf (personal i professional).

Sovint, quan una persona es troba angoixada, deprimida o ‘apagada’ sol recórrer a especialistes psicològics o psiquiàtrics o a la lectura de llibres d’autoajuda. La medicació sol ser una de les sortides més recomanades. Molts ignoren que el coaching estratègic pot ser la solució per a créixer, millorar i afrontar les nostres pors i fòbies. L’ajuda d’un coach pot ser útil per “conduir-nos allà on volem anar i no sabem com fer-ho”.

No es tracta d’un psicòleg que remou o envaeix en la nostra intimitat. És un professional que fa de guia i ajuda a crear un pla d’acció per sortir del caos en el qual estem instal·lats i assolir els objectius proposats.

Juan Carlos Hernández, amb l’ajuda de petits i senzills tests, és capaç de fer-nos veure, entendre i corregir les nostres mancances i potenciar les nostres fortaleses. No es tracta d’un psicòleg que remou o envaeix en la nostra intimitat. És un professional que fa de guia i ajuda a crear un pla d’acció per sortir del caos en el qual estem instal·lats i assolir els objectius proposats.

Una sessió de coaching pot servir per adonar-nos “on estem” i quins estris disposem per avançar. Els interessats poden consultar la plana web de l’empresa i demanar cita, ja sigui presencial o online. A les sessions, que són absolutament confidencials, podem conèixer els mètodes existents per créixer a nivell mental, física i emocionalment. També sabrem com motivar-nos i guanyar energia i recuperar l’entusiasme. I tot això sense l’ajuda farmacològica.

 


REDACCIÓ27 Febrer, 2019

Hi ha més de 600 periodistes acreditats per ‘seguir’ el judici

Tothom sap que al Tribunal Suprem s’està jutjant el ‘procés’. Qui més qui menys n’ha llegit alguna notícia, ha sentit la ràdio i seguit pels diferents canals de televisió. Hi ha més de 600 periodistes acreditats per fer el seguiment d’un judici històric. A la primera planta de l’alt tribunal s’han habilitat diferents sales per ‘acollir’ els professionals de comunicació, arribats de tot el món.

El gabinet de premsa del Tribunal Suprem no descansa i no escamoteja esforços a l’hora d’atendre les innombrables sol·licituds plantejades pels periodistes, independentment si són nacional autonòmics o locals. Intenta, dins les seves possibilitats, atendre satisfactòriament a totes elles.

Des d’aquest departament, s’intenta facilitar, al màxim, la tasca informativa i contribuir al fet que els professionals de la comunicació, que passen sessions maratonianes al tribunal, sigui més suportable.

S’agraeix l’amabilitat i professionalitat i la disposició dels i de les companyes del gabinet de premsa del Tribunal Suprem. Sense aquesta manera de fer i estar, el pas dels periodistes que segueixen el judici des de l’interior seria, sens dubte, força més complicada.

Un fet que es mereix un aplaudiment ‘suprem’ i un reconeixement públic.

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2019

Josep Francesc Font, director de Repsol a Tgna

El passeig Rafael Casanova, a partir d’ara batejar Passeig Marítim del Miracle, s’ha omplert aquest migdia d’autoritats i fotògrafs.

Les bones temperatures convidaven a sortir al carrer i a assistir a la inauguració del passeig marítim, pagat pel Port i no per l’Ajuntament de Tarragona. Hi havia gent ‘variopinta’. Feia temps que no s’inaugurava res a Tarragona i no hem d’oblidar que estem a prop d’unes eleccions generals, municipals i europees.

Tothom es volia fer selfies en el ‘mini’ balcó del Mediterrani. La regidora Elvira Ferrando s’han fet uns quants i els regidors de Ciutadans també. No serà difícil veure el diputat Sergio del Campo i el regidor Rubén Viñuales junts en la mateixa foto. Estem en precampanya i cal aparentar normalitat i transmetre bon rotllo. Però, polítiques a banda, ens hem fixat en el canvi d’imatge del director general del Complex Industrial de Repsol a Tarragona. Josep Francesc Font. La seva barba ha suscitat curiositat i alguns comentaris.

Un moment divertit abans de la inauguració

L’home fort de Repsol a Tarragona i president de l’AEQT, en algun moment, ha explicat els motius que li han portat a deixar-se la barba. Josep Francesc Font, que sol pautar les seves aparicions públiques per la discreció, avui s’ha convertit, per uns instants, en el centre de les atencions.

Li aconsellem, però, que rebaixi i perfili la barba, en el cas que la seva intenció no sigui convertir-se en un hipster.

 


REDACCIÓ15 Febrer, 2019

Nacho Vidal no confirma la malaltia

El país encara està en xoc. Hi ha molta incredulitat. Els seguidors de l’actor porno, Nacho Vidal, no donen crèdit i estan commoguts amb la informació publicada en el web ‘El Nacional.Cat’. El mitjà de comunicació, basant-se en fonts fidedignes, assegura que Vidal ha donat positiu en el virus del VIH.

El món del cine porno que envolta l’actor s’ha aturat. Segons aquest digital, totes les produccions de cinema per a adults s’han paralitzat perquè els actors que hagin compartit escena amb el català se sotmetin a la prova de VIH que determini si han estat contagiats.

Després d’aquesta primera exclusiva, el suplement d”El Nacional.Cat’ s’ha posat en contacte amb l’actor que no ha volgut fer declaracions al respecte: “No sé d’on treus la informació però és de molt mal gust. No diré res gràcies”, s’ha limitat a dir.

D’altra banda, la mare de l’actor no ha trigat a desmentir la notícia a ‘Jaleos’: “Això no és una cosa que es publica a través de fonts fidedignes, però no és per res cert que el meu fill tingui VIH”.

 


REDACCIÓ6 Gener, 2019
pau__dones.jpg

Pau Donés se’n va per tornar

El músic Pau Donés ha utilitzat internet per acomiadar-se dels seguidors de la seva banda, Jarabe de Palo, a través d’un vídeo d’agraïment en el qual, això no obstant, assenyala: «Tornarem: és un adéu, però a reveure». «Han estat 20 anys connectats a la música i potser ha arribat el moment de fer altres cosetes», afirma en l’arrencada d’aquesta peça, filmada aparentment en un estudi de gravació, que posa fi al camí del seu grup.

En aquesta, Donés es mostra agraït pel «regalàs» que ha suposat la trajectòria de Jarabe de Palo, «la quantitat de coses bones, moments irrepetibles», així com la possibilitat de viure del seu «somni» i «formar part de la banda sonora» de tantes vides. «Us trobarem molt a faltar», diu emocionat, en recordar que d’ara endavant «no hi haurà escenaris ni música», en un missatge en el qual deixa la porta oberta a un retorn a l’activitat artística: «No sé quan ni com, però tornarem».

Pau agraeix les mostres de carinyo

Jarabe de Palo va néixer el 1996, alçat pel gran èxit del senzill La flaca, que va donar títol al seu primer àlbum, al qual seguirien altres vuit discos més d’estudi amb temes originals com El lado oscuro, Depende, Agua o Bonito.

Va ser el mes de juliol passat quan Pau Donés, a través del seu compte de Twitter, ja va anticipar una retirada temporal dels escenaris per centrar-se en la seva vida personal, especialment en la seva família, enmig d’una intensa gira pels escenaris d’arreu d’Espanya.

Donés, que lluita contra un càncer de còlon des de 2015, intenta portar una vida el més normal possible.

Donés pateix càncer des de fa anys

Al llarg de 2018 va oferir els últims concerts amb la seva banda i recentment ha publicat el disc Jarabe Filarmónico i el llibre de col·lecció 100 lletres, en el qual recull bona part de les lletres del seu repertori. «Sobretot sigueu feliços, perquè la vida és urgent, és una i ara, i cal viure-la amb intensitat», conclou el seu missatge.

 

VIDEO


REDACCIÓ3 Desembre, 2018
estefania_serrano.jpg

Dona, mare, professora, regidora i presidenta del Consell Esportiu del Tarragonès (CET). Darrere d’aquesta amalgama de tasques es troba Estefania Serrano. La Fanny – com és més coneguda – és la primera dona a ostentar la presidència del CET. Fa un any que va substituir el carismàtic Raül Font.

Serrano és conscient que sent dona i destacar en un món d’homes i, sobretot en el món de l’esport, no és una tasca senzilla. Ha tingut la sort de ser acollida de braços oberts per la resta dels directius de consell esportiu, del qual ella ja en formava part. En una trobada amb periodistes, Estefania Serrano, acompanyada d’altres membres del comitè directiu, ha agraït el suport que ha rebut en aquest darrer any i ha enaltit la professionalitat i dedicació del cos tècnic. “Tenim uns tècnics espectaculars”, ha insistit.

Paulatinament, la seva intenció és anar incorporant algunes variants relacionades amb la conciliació familiar en l’àmbit del lleure. Serrano entén que les dones han de tenir espai i temps per poder practicar l’esport, encara que sigui “puntualment”. Ha lamentat que moltes dones no practiquen cap esport per manca de temps, ja que la majoria ha d’assumir compromisos familiars.

Ella mateixa sent la dificultat de conciliar la vida professional, personal, familiar i política. “Costa molt”, reconeix. Ha aconseguit introduir un petit canvi en la dinàmica del Consell Esportiu del Tarragonès – on la presència masculina és massiva – per poder conciliar la seva vida familiar amb el càrrec de presidenta: “les juntes que es feien a les 8 ara es fan a les 7. Així puc sopar amb el meu fill de dos anys”. Està convençuda que aquests petits detalls algun dia donaran els seus fruits.

Estefania Serrano se sent “molt identificada” amb el ‘Club de las malas madres’. Tant és així que durant el dinar amb els periodistes exhibia una samarreta on es podia llegir ‘mala madre’. Es tracta d’una manera bé humorada de, malgrat ser dona, tirar endavant sense renunciar a la nostra vocació, formació i professió. La presidenta del Consell Esportiu del Tarragonès ha sabut trobar temps per fer de dona, professora, política i mare, tot i que la conciliació no és, ara per ara, quelcom senzill. Però ella és l’exemple de què res no és impossible… I ho fa amb elegància i en silenci…