Dona, mare, professora, regidora i presidenta del Consell Esportiu del Tarragonès (CET). Darrere d’aquesta amalgama de tasques es troba Estefania Serrano. La Fanny – com és més coneguda – és la primera dona a ostentar la presidència del CET. Fa un any que va substituir el carismàtic Raül Font.
Serrano és conscient que sent dona i destacar en un món d’homes i, sobretot en el món de l’esport, no és una tasca senzilla. Ha tingut la sort de ser acollida de braços oberts per la resta dels directius de consell esportiu, del qual ella ja en formava part. En una trobada amb periodistes, Estefania Serrano, acompanyada d’altres membres del comitè directiu, ha agraït el suport que ha rebut en aquest darrer any i ha enaltit la professionalitat i dedicació del cos tècnic. “Tenim uns tècnics espectaculars”, ha insistit.
Paulatinament, la seva intenció és anar incorporant algunes variants relacionades amb la conciliació familiar en l’àmbit del lleure. Serrano entén que les dones han de tenir espai i temps per poder practicar l’esport, encara que sigui “puntualment”. Ha lamentat que moltes dones no practiquen cap esport per manca de temps, ja que la majoria ha d’assumir compromisos familiars.
Ella mateixa sent la dificultat de conciliar la vida professional, personal, familiar i política. “Costa molt”, reconeix. Ha aconseguit introduir un petit canvi en la dinàmica del Consell Esportiu del Tarragonès – on la presència masculina és massiva – per poder conciliar la seva vida familiar amb el càrrec de presidenta: “les juntes que es feien a les 8 ara es fan a les 7. Així puc sopar amb el meu fill de dos anys”. Està convençuda que aquests petits detalls algun dia donaran els seus fruits.
Estefania Serrano se sent “molt identificada” amb el ‘Club de las malas madres’. Tant és així que durant el dinar amb els periodistes exhibia una samarreta on es podia llegir ‘mala madre’. Es tracta d’una manera bé humorada de, malgrat ser dona, tirar endavant sense renunciar a la nostra vocació, formació i professió. La presidenta del Consell Esportiu del Tarragonès ha sabut trobar temps per fer de dona, professora, política i mare, tot i que la conciliació no és, ara per ara, quelcom senzill. Però ella és l’exemple de què res no és impossible… I ho fa amb elegància i en silenci…