21. Maig 2024

Arxius de ELECCIONS 14F | Pàgina 4 de 9 | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Febrer, 2021

Isabel Lázaro és la candidata de Vox per Tarragona al Parlament de Catalunya. Nascuda a Saragossa, va mudar-se a Tarragona encantada amb la ciutat. Va començar la seva carrera política l’any 2015 al Partit Popular, aprofitant el pacte de govern que mantenia el PP amb el PSC a nivell municipal. Lázaro demanà ser la gerent del Patronat de Turisme, però els populars s’hi van negar. L’aragonesa abandonaria la formació per assaltar les municipals de 2019 amb Vox. No va sortir, tot i que recentment s’ha fet públic que Lázaro és l’assessora política a la Diputació de Saragossa.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021

Raquel Sans té 40 anys i actualment és diputada al Parlament de Catalunya amb Esquerra Republicana des de 2018. La candidata vallenca ha treballat tota la vida com a periodista després de llicenciar-se a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat – entre altres – redactora del Diari de Tarragona i presentadora de TAC12. Anys més tard, va ser nomenada tècnica de gestió cultural a l’Ajuntament de Tarragona, va anar a les llistes d’ERC al Parlament el 2017 com a número 6. No va sortir, però Òscar Peris, qui anava abans a la candidatura, dimitia el 2018, cedint el seu escó a Sans. La periodista buscarà seguir defensant els seus ideals en aquesta pròxima legislatura.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021

Jordi Jordan té 37 anys i actualment és el cap de llista d’En Comú Podem per Tarragona al Parlament de Catalunya. Nascut a Terres de l’Ebre, és l’únic candidat ebrenc – com a número 1 – de tota la demarcació. Jordan sempre s’ha mogut per la política municipal. És llicenciat en Història per la UB i regidor a Tortosa. Jordan és professor d’Història a l’ensenyament secundari i al campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. De ben segur que és el candidat que més es preocuparà per les Terres de l’Ebre, la seva llar.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021
Ibarra-14F-1280x960.jpg

Rosa Maria Ibarra té 51 anys i actualment és diputada al Parlament de Catalunya amb el PSC des de 2015. Nascuda a Valls, anteriorment també ha estat regidora de l’Ajuntament d’Alió i de Valls entre 1999 i 2015. És llicenciada en Dret per la Universitat de Lleida i màster en Lideratge per la Gestió Política i Social per la UAB. Treballa com a cap de delegació a la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona i és sòcia de l’Institut d’Estudis Vallencs. Es tracta d’una de les candidates amb més experiència en el món polític, la qual vol retornar al Parlament per continuar amb la feina.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021

Laia Estrada té 38 anys i és regidora de l’Ajuntament de Tarragona per la CUP des de fa uns quants anys. Nascuda a Tarragona, és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona i màster en Estudis Territorials i de la Població per la UAB. La seva professió és educadora, concretament de secundària a l’Institut Campclar. Filla d’un reconegut sindicalista, Estrada és una bona oradora capaç de parlar i actuar sense por. Bon exemple és quan denunciar el cas INIPRO, una causa que encara li dóna mal de caps al PSC de Tarragona. La cupaire ha estat detinguda i condemnada pel cas Bershka.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021

L’expresident de la Generalitat, José Montilla, presideix una de les meses al col·legi electoral de Sant Just Desvern al Baix Llobregat, en la qual li correspon votar en les eleccions catalanes d’aquest diumenge, malgrat que, inicialment, era suplent.

La periodista Ainara Guezuraga, a través del seu compte de Twitter, ha publicat unes imatges en què es veu l’expresident Montilla atenent un dels votants i desitjant-li un bon dia, una vegada aquesta persona ha dipositat el seu vot a l’urna.

El polític socialista era suplent del president de la seva mesa, però aquesta persona havia presentat al·legacions a la Junta Electoral i, finalment, no ha hagut d’exercir com a tal en ser dispensada d’això. Una nova experiència per l’exmandatari socialista.


REDACCIÓ14 Febrer, 2021

Catalunya viu avui la seva jornada electoral més estranya de la història. Amb una pandèmia pel mig i amb una crisi socioeconòmica greu, aquestes eleccions es presenten clau pel futur del territori. Tarragona s’inclou dins d’aquest context, i amb ella tots els col·legis electorals que s’obrien a les 8 del matí. Moltes incògnites: S’hi presentaran tots els membres de les meses electorals? La participació viurà una davallada de rècord? Anirà a votar algun negacionista sense mascareta?

Una cosa ja era ben clara a primera hora, les cues serien les més llargues mai vistes. L’anella mediterrània dels barris de ponent estava plena de persones decidides a fer front al coronavirus exercint el seu dret a vot. La cua, que arribava fins al final dels aparcaments, evidenciava que la ciutat no es deixaria guanyar per la indecisió. Distància de metre i mig entre electors, mascareta obligatòria, gel hidroalcohòlic i itinerari d’entrada i de sortida. Unes mesures que segons Carmen Granero, de 72 anys, “són molt bones i estan molt ben organitzades”. “Malgrat el dia que fa, he hagut d’esperar uns 10 minuts, però ho he trobat bé”, explicava Granero.

En aquesta línia, Emili Barceló, de 69 anys, exposava que ha viscut “bé” la jornada electoral, “com sempre”, apuntava. “Tal com està el panorama, trobo les mesures molt correctes”, expressava Barceló. L’elector sexagenari explicava que no es perd cap període d’eleccions, ja que “s’ha d’anar a votar”.

Encara queda bona part del dia perquè els ciutadans que s’ho rumien vagin a votar. En general, tothom està content amb les mesures sanitàries aplicades als col·legis electorals. No hi ha excusa, si els nostres grans hi van, qualsevol pot.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021
Ariadna-Barberà-e1613302062109.jpg

Catalunya viu avui una jornada electoral històrica. 

Unes eleccions sempre han estat importants, però amb el context social, econòmic i polític que travessa el territori, les d’avui són una de les més transcendentals des de la transició. Molts electors ja tenen el vot decidit, d’altres no exerciran el seu dret a participar en la democràcia, i alguns encara no saben a qui li faran confiança. Ariadna Barberà és una estudiant de primer curs d’Història de l’Art i Arqueologia a la Universitat Rovira i Virgili, i aquesta jornada de diumenge serà la primera vegada que anirà a votar. Parlem amb ella per saber què opina del context actual de Catalunya i d’aquestes eleccions tan rellevants. 

Quines són les sensacions de la primera vegada que es vota?
Bastant nerviosa i amb certa por. Personalment em sento amb una càrrega extra de responsabilitat i tot i que sé que només és un vot extra, m’he intentat informar a fons i comparar tant amb el que sento com el que hi ha.

Creu que aquestes sensacions serien diferents en unes eleccions normals? És a dir, sense cap pandèmia pel mig.
Segurament no, perquè amb el tema de la pandèmia, em preocupa molt la situació entorn d’aquestes eleccions, més sabent el gran risc que pot haver-hi, no només a mode personal sinó que també amb la població que s’ha trobat formant una mesa.

Vostè creu que els comicis s’han de dur a terme malgrat la situació epidemiològica? Per què?
Sincerament no, i no crec que sigui l’única que pensi així, doncs mentre tots patim d’alguna manera el cop de la pandèmia, ara, gràcies a les elits més poderoses que per un pom de vots no ajornen les eleccions, fan parar bojos a tota una població cada cop més cremada i esgotada de la situació. Així que esperar-se que tot això hagués baixat d’incidència, tampoc no hagués estat catastròfic.

S’ha plantejat no anar a exercir el seu dret a vot?
Sí, no només pel cert temor a la pandèmia sinó que també per mostrar la meva decepció entorn de tot això. Tot i així, finalment he vist que era una opció certament errada, segons el meu punt de vista.

Què opina de la situació política per la qual travessa Catalunya?
Certament n’estic molt decebuda. Sento com, en aquest cas, les elits s’han oblidat del “poble” un cop s’han assegut a la poltrona, i ara juguen a mantenir la posició amb promeses. A més, la impotència de veure com partits d’extrema dreta, que lluiten contra moltes llibertats que s’han aconseguit i s’omplen la boca de discursos d’odi, em provoca també enuig de veure com manipulen, i no només ells, sinó la gran majoria, perquè per suposat, aconseguir vots és dir el que la gent vol sentir, en la seva gran majoria, i després fer el que per benefici es vol o el que dicten els caps de govern.

En matèria jove, quines formacions polítiques creu que s’hi apropen i es preocupen més? Per què?
Sincerament, no li sabria dir. Mai he tingut la política com a centre ferm de la meva vida, perquè em volia allunyar d’aquestes picabaralles, i aquests últims anys, que m’hi he centrat més, crec que els joves som els que menys es mencionen en tema polític, de fet, jo encara no he vist un partit que se centri en les desigualtats d’escoles, o les taxes, algunes més que altres, altes de les universitats, eren poques pinzellades, i ara, que sembla que s’interessa més, poc em crec les paraules, ja que veient com han evolucionat certs partits, seran promeses que cauran a l’oblit i que no recuperaran.

Què li agradaria que en sortís dels resultats d’aquest 14F? Em refereixo a propostes o millores d’algun aspecte que consideri rellevant pel jovent.
Més oportunitats a nivell nacional, feines dignes i que es pugui exercir del que s’estudia. Sobretot en matèria d’arts o humanitats m’agradaria que hi hagués un cert auge en aquests àmbits, perquè ja es diu: Sense la història, no hi ha art, i a la vegada sense la ciència o sense la història, una no pot existir sense l’altre. La societat es regeix per aquests tres pilars que ho abracen tot, i no es pot fomentar una més que un altre. I em refereixo no a la història o la ciència com a tal, sinó a les humanitats, les arts i la ciència general.

Si tingués davant a tots els presidenciables a la Generalitat, què els hi diria?
No crec que sigui un lèxic adequat, però suavitzant-ho, els hi diria bàsicament que a veure quan arribaria el moment de pensar en els seus votants o en la població en lloc de la poltrona o els seus escons com a matèria principal. A termes generals, cap partit ha assolit la totalitat de les seves polítiques o per la seva contra, pocs, segons el meu punt de vista, i veure tants casos de corrupció, cada vegada amb més quotidianitat, votar significa escollir, de totes les opcions tan dolentes, la que menys ho és.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021

La situació és molt atípica. Són unes eleccions enrarides. El temps tampoc ajuda a quedar-se massa temps al carrer petant la xerrada. Aquest matí, un cop resolts els dubtes i la problemàtica de la constitució de les meses, els electors han pogut entrar als col·legis per exercir el seu dret constitucional.

Les cues es fan notar, però la sensació és diferent. Hi ha un silenci i un rum rum que denota que vivim una situació diferent, excepcional. És la primera vegada en la nostra democràcia que anem a votar amb mascareta. Alguns dels votants es presenten amb doble mascareta i amb pantalla facial.

De les 9 a les 12 tenien preferència la gent gran, la més vulnerable. De les 19 a les 20h, votaran les persones infectades per la Covid o en quarantena. En aquesta franja horària, els membres del col·legi electoral hauran d’incrementar les mesures de seguretat. Hauran de fer servir equipaments de protecció individual, guants, pantalles i mantenir la distància de seguretat.

El coronavirus és el gran protagonista d’aquesta jornada electoral. La incertesa també. A hores d’ara són molts els electors que no saben a qui votar i molts que no sortir de casa per exercir aquest dret.

El divorci entre polítics i ciutadans i un projecte de país engrescador fan que l’abstenció guanyi adeptes. De fet, la totalitat dels candidats a la Presidència de la Generalitat convida els ciutadans a no quedar-se a casa i anar a votar.

Un cop a l’interior dels col·legis electorals tothom cerca les butlletes dels partits que volen que conformin l’arc parlamentari. Una dada que no passa desapercebuda és la joventut dels membres de les meses. Són realment molt joves. Les mesures anticovid enrareixen l’acte. A les entrades hi ha disponible gel hidroalcohòlic.

Abans de dipositar la butlleta a l’urna, els votants han d’una passejada, tota ella dibuixada amb tanques. Alguns presidents de la mesa demanaven a l’elector que es baixés un moment la mascareta per certificar la identitat que consta al DNI que havia estat deixat en una safata. No hi ha cap contacte. Ni per dipositar el sobre amb la butlleta.

Després de votar, els electors han d’abandonar el local per una altra porta, fet que impossibilita les trobades poc recomanables. Les cues són intermitents. A l’hora de dinar, els membres de les meses tenien moments de relaxació.

Els que no paren de donar tombs són els que fan d’apoderats. Miren el volum de vots dipositats i consulten, a les entrades, les taules on estan les paperetes. Aquests són conscients que els seus candidats s’hi juguen molt.

En aquestes eleccions tot està en obert. No només qui les guanyarà, però també qui governarà Catalunya. El poble està decidint, caldrà veure la interpretació dels polítics a la voluntat ciutadana. El secret s’anirà esvaint a partir de les 20h30.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021

A la demarcació de Tarragona estan cridats a les urnes 562.026 persones si no es compten els residents a l’exterior -19.411. El cens electoral d’aquestes eleccions és de 12.780 persones més respecte als comicis de fa tres anys.

A partir de les nou del matí d’aquest diumenge, s’han obert els 357 col·legis electorals, on s’han constituït la majoria de les 1.026 meses electorals previstes.

De fet, s’han convocat 3.078 membres titulats i 6.156 suplents. A la circumscripció de Tarragona hi ha en joc 18 escons i els electors podran triar entre divuit candidatures -vuit més que les darreres eleccions. Els principals partits han renovat els caps de llista i només repeteixen els candidats del PSC i Cs.

Esquerra, el PSC i JxCat volen disputar-se la victòria el 14-F a la demarcació després de l’històric triomf de Cs l’any 2017. En Comú Podem i PP lluitaran per consolidar la representació, mentre CUP, PDeCAT i VOX intentaran aconseguir algun dels escons que estan en disputa.

La TAP, el col·legi més gran a Tarragona
Malgrat que algunes seus s’han tancat, s’han habilitat 42 col·legis electorals a Tarragona, dels quals 14 són nous. La Tàrraco Arena Plaça (TAP) s’estrena com a punt de votació i és la seu que tié més meses electorals de tota la ciutat, amb catorze meses. Segons la Diputació de Tarragona, titular de l’equipament, es calcula que al llarg de la jornada electoral hi passaran entre 5.000 i 7.000 votants.

La jornada electoral a la Tàrraco Arena Plaça ha començat amb retard, ja que les 14 meses no s’han acabat de constituir fins passades les nou del matí. Els membres suplents s’han hagut d’esperar fins a quarts de deu a l’interior del redol del local electoral.

Els primers votants fan cua des de primera hora, al llarg del carrer Mallorca i estan entrant de forma ordenada, a poc a poc, i en algun punt d’aquest carrer no es respecten les distàncies de seguretat. Amb tot, a l’interior del local se segueixen rigorosament les mesures de sanitàries.

Els electors només poden accedir-hi per una entrada i han de seguir un circuit. Alguns dels votants han necessitat ajuda per saber en quina mesa havien de votar, tot i això, la jornada han arrencat amb certa normalitat.