REDACCIÓ
Els ciutadans caminem sempre atrafegats amb mil i una ocupacions pel bell mig de Tarragona. De bon matí caminar per la Rambla és un privilegi tot i ser qualsevol dia de la setmana. La llum, que il·lumina resplendent gairebé embolcallant les serralades reusenques és nítida i lluminosa, càlida i blavenca com una Creta mil·lenària.
Cap al Nord el passeig s’eixampla i majestuós ens convida al plaent goig d’abraçar la mediterrània en estat pur fins a un confí horitzontal i violeta, insolència insuportable de bellesa grandiloqüent i pura. La mar de Tarragona és mantell cristal·lí d’infinita generositat que ens desfà la mirada fins més enllà de les angostes cingleres de Tamarit i les seves frondoses arbredes.
Cap al sud, vaixells que dormen bressolats per la mar serena, mariners que feinegen amb la lluna que els vetlla. Bon port cap a terra endins, carrers d’ànimes pesqueres, Serrallo de Tarragona baixa, moll de sentiment genuí i universal.
Tarraco esplendorosa oneja banderes, amfiteatre i runes de batalles perdudes, arcs i temples, gladiadors i feres. Passat ibèric, passat romà, present de record, la història ens acompanya.
Tot passejant, tot contemplant… catedral, Pla de la Seu, claustre i tarongers… què n’és de bonica i calmada Tarragona, patis i misteris, seu de capellans, silenci que murmura un passat quasi celestial.
Carrer Major gent infinita, empedrats carrerons d’històries amagades, bull l’ombra de màgia… diumenges solemnes, mercadets amb repic de campanes, llibres que atresoren els fanalets de rauxa. Castells, chartreuse, espineta i vermut, Setmana Santa i Santa Tecla, toc de pregó anant a gresca, devocions mai oblidades Tarraco desferma el fervor que després amaina, bellesa galant De Via Augusta coronada.
Amunt i avall amb passeig serè, som gent de Tarragona, Moto Club i cafè de sempre, mercat i música de mainada, plaça de braus, Corsini, Imperial. Ciutat que brolla, respira i camina, la perla del Mediterrani que enlluerna com far d’antiga Alexandria.
Escoles i oficines, pintors, botigueres i artistes. Ens trobem, ens creuem, somriem fins a l’endemà, i és que caminem pel bell mig de Tarragona amb orgull i solemnitat. Skyline d’història sagrada, Necròpolis, Muralles, Pretori i Mèdol, Circ Romà que contempla la humanitat, emperadors viatgers infatigables, conquestes del Mare Nostrum amb ànima d’alta mar.
Tarraco esplendorosa és llum poderosa. Turquesa benevolència que desfà sospirs, futur que inamovible acarona antiguitat.
Seguim caminant entre flors i vida, mar de blava joia mediterrània… què n’és de bonica i calmada Tarragona, mantell cristal·lí que ens desfà la mirada.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
