REDACCIÓ
He de confessar que les banderes mai m’han agradat massa. Sovint penso que només serveixen per provocar discussions. Però des de que vaig començar el DiploMarta a La República Checa, me’n faig un fart. I puc assegurar, sense cap tipus de vergonya, que cada cop m’hi fixo més, i cada cop reclamo més la seva utilització correcta en tots aquells actes i/o institucions on onegen.
La Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya i d’altres banderes i ensenyes diu que “l’escut d’Espanya figurarà en les banderes … La bandera d’Espanya haurà d’onejar a l’exterior i ocupar el lloc preferent a l’interior de tots els edificis i establiments de l’Administració central, institucional, autonòmica, provincial o insular i municipal de l’Estat”.
Doncs sembla ser que no tots els responsables dels departaments de protocol s’han llegit aquesta Llei. Només cal que feu una passejada pels carrers de les nostres poblacions i aixequeu la vista cap als balcons dels edificis oficials. Són pocs els que llueixen la bandera amb escut.
No seré jo qui obligui ara a fer una despesa extra a les institucions, que prou malament estan ja. Però si que faig una crida perquè quan s’hagin de comprar banderes noves (i diria que en alguns casos, faran falta aviat), els responsables de protocol optin per les oficials, i no unes que no se sap ben bé a què o qui representen.
Marta DOMÈNECH
@mdv70
