Arxius de diplomarta | Diari La República Checa

REDACCIÓ30 Juny, 2015

adacolau — Ada Colau ha tingut en compte els ciutadans

El protocol no està fet per encotillar sinó que s’ha d’adaptar al missatge que es vol donar i fer-lo present en el desenvolupament d’un acte, de principi a fi, tenint en compte la normativa vigent, el costum i, com és lògic, el respecte que tothom es mereix.
És hora que el protocol tingui en compte que la representació social i ciutadana no està només en mans de polítics i altres forces de poder no triades. Tothom ha de tenir el seu lloc. També els ciutadans, que no han de ser sempre els últims de la fila. Donem-los-hi el protagonisme que hem reclamat en aquestes darreres eleccions.
Que no ens preocupi que una alcaldessa viatgi en metro o monovolum. Que els nostres representants utilitzin o no corbata. Comencem a canviar la nostra manera de pensar i adaptem-nos igual que ho està fent la política.
El protocol res té a veure només amb allò relacionat amb la Cort, el saber estar o l’etiqueta. El protocol no és una cosa inamovible tot i nodrir-se del costum i respectar la tradició. Per fer un bon protocol no necessitem luxes. Només coneixement sobre el què estem fent i el què se’ns demana.
Avui, més que mai, el protocol ha de demostrar la seva capacitat d’adaptar-se i evolucionar com fa la societat on vivim. Els canvis en el protocol són una eina molt útil per a transmetre de forma visual què és el que volem que les persones vegin de la nostra manera de fer.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

REDACCIÓ10 Juny, 2015

Les eleccions han sacsejat el món polític i aquests canvis es notaran també en el món del Protocol.

S’han començat a conèixer detalls sobre l’acte d’investidura d’Ada Colau (Barcelona en Comú) com a nova alcaldessa de Barcelona. La intenció d’aquesta formació política és transmetre a la ciutadania un missatge clar de canvis a l’Ajuntament: es convidarà les entitats socials per a què tinguin algun protagonisme, ocupant un lloc destacat, i també hi assistiran altres confessions religioses, a més de la catòlica, fins ara l’única present en aquest acte. També s’ha previst fer una festa ciutadana a la Plaça Sant Jaume on s’instal·larà una pantalla gegant per a poder seguir l’acte i hi haurà cadires pels assistents. Tot plegat s’està fent en estreta col·laboració amb el departament de protocol de l’Ajuntament de Barcelona.

Malgrat ja hi ha qui s’ha posat les mans al cap, estic totalment d’acord amb aquest nou plantejament. Sembla ser que la formació que encapçala Ada Colau té molt clar que el protocol és una eina de comunicació. I desitjo que la segueixi utilitzant amb l’assessorament dels professionals de protocol que seran els encarregats de dir en cada cas si el què es pretén fer s’ajusta o no a la legalitat (que no tradició i/o norma habitual).

Molts creien que partits com Barcelona en Comú prescindirien del protocol. Aquests canvis no ens han de fer por. No ho hem de veure com una amenaça sino com a aliats per a fer entendre quina és realment la nostra feina. És una oportunitat única per demostrar que els tècnics de protocol fem quelcom més que ordenar banderes o seure persones. Estic convençuda que junts podem donar una imatge més moderna i actual d’un protocol per a molts (i amb raó) ranci.

A la nostra feina fem servir la diplomàcia, el diàleg, la negociació … doncs no tinguem por de posar-ho ara en pràctica.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

REDACCIÓ31 Maig, 2015

Els jugadors del Barça aixequen la Copa del Rei

Un cop més, i suposo que per desgràcia no serà l’últim, la política i l’esport s’han tornat a barrejar. El partit de la final de la Copa del Rei entre l’Athletic de Bilbao i el FC Barcelona començava amb una important xiulada, no se sap ben bé si cap a l’himne espanyol, al rei Felip VI, la situació política del moment … Però no és cosa meva valorar això. Sí, però, que vull fer una reflexió des del punt de vista del protocol.

Tal i com diu el company Santiago Sánchez Regadera al bloc “Comunicación y Protocolo”, l’esdeveniment viscut al camp del Barça és un acte de caràcter privat, organitzat per la RFEF, una entitat privada sense ànim de lucre segons es pot comprovar al registre d’entitats esportives, i que compta amb l’assistència, entre d’altres autoritats, del rei Felip VI.

Els tècnics de protocol, per saber què hem de fer, sempre anem a buscar una llei, norma, decret, etc. i també tenim en compte la tradició. Pel què fa al Reial Decret 1560/1997, de 10 d’octubre, en cap cas veiem que digui que aquest s’hagi d’interpretar durant un acte no oficial. Malgrat hi ha un punt on indica que s’interpretarà en la seva versió breu en els actes esportius en els quals hi hagi una “representació oficial” d’Espanya, Sánchez Regadera deixa molt clar que no es tracta d’un partit de la sel·lecció espanyola, sino de dos clubs, entitats també privades.

Així doncs, quedi clara la meva opinió respecte a la xiulada d’ahir: els símbols, TOTS, s’han de respectar sempre i, per tant, no ho puc trobar encertat. Però per evitar l’espectacle i sobretot comentaris maliciosos que es poden llegir per les xarxes (alguns fins i tot que poden semblar delictius), amb la llei a la mà, la RFEF es podria haver estalviat l’espectacle, tal i com opina Sánchez Regadera.

Tant de bo algun dia ens comencin a fer una mica més de cas als professionals i es deixin a banda opinions polítiques i partidistes a l’hora d’organitzar esdeveniments esportius.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

REDACCIÓ19 Abril, 2015

esmorzar — L’Esmorzar de forquilla celebrat a Bcn

Els éssers humans ens movem més per les emocions que no pas per les raons. Som éssers emocionals abans que racionals. L’objectiu del màrqueting ja no és vendre un producte sinó fidelitzar al client.

El màrqueting emocional és essencial per a l’èxit d’aquesta fidelització, atenent que proporciona beneficis a mig i llarg termini. Generant experiències i recorrent a les sensacions que ens evoquen els records aconseguirem doncs arribar a aquests clients que volem fidelitzar.

Josep Maria Rex, director de la primera consultoria del país dedicada a la fidelització de compradors i a la creativitat i innovació aplicades parlava de màrqueting emocional al primer “Esmorzar de Forquilla” organitzat per l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals (ACPRI).

El públic objectiu dels tècnics de protocol i organització d’esdeveniments són les persones. La comunicació és humana i és per això que hem d’organitzar els actes pensant en elles, fent emergir les seves emocions. D’aquesta manera, podrem arribar a aconseguir l’excel·lència en allò que volem comunicar.

REDACCIÓ7 Abril, 2015

He de confessar que les banderes mai m’han agradat massa. Sovint penso que només serveixen per provocar discussions. Però des de que vaig començar el DiploMarta a La República Checa, me’n faig un fart. I puc assegurar, sense cap tipus de vergonya, que cada cop m’hi fixo més, i cada cop reclamo més la seva utilització correcta en tots aquells actes i/o institucions on onegen.

La Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya i d’altres banderes i ensenyes diu que “l’escut d’Espanya figurarà en les banderes … La bandera d’Espanya haurà d’onejar a l’exterior i ocupar el lloc preferent a l’interior de tots els edificis i establiments de l’Administració central, institucional, autonòmica, provincial o insular i municipal de l’Estat”.

Doncs sembla ser que no tots els responsables dels departaments de protocol s’han llegit aquesta Llei. Només cal que feu una passejada pels carrers de les nostres poblacions i aixequeu la vista cap als balcons dels edificis oficials. Són pocs els que llueixen la bandera amb escut.

No seré jo qui obligui ara a fer una despesa extra a les institucions, que prou malament estan ja. Però si que faig una crida perquè quan s’hagin de comprar banderes noves (i diria que en alguns casos, faran falta aviat), els responsables de protocol optin per les oficials, i no unes que no se sap ben bé a què o qui representen.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

REDACCIÓ24 Març, 2015

avio_familia — Alguns dels familiars de les víctimes mortaks

El Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya han decretat tres dies de dol oficial a partir d’aquesta mitjanit en memòria de les víctimes de l’accident aeri dels Alps. Encara consternada per la noticia, doncs jo aquest viatge l’havia fet no feia massa, crec que és el moment de parlar del dol oficial en aquest espai dedicat al Protocol i la Comunicació.

Les banderes no es poden regular seguint desitjos personals. Cal complir el que marquen les lleis. Així, les competències sobre les banderes en relació al dol oficial les tenen els òrgans de govern de les diferents administracions.

Pel què fa a la bandera nacional, el dol oficial ve determinat per motius de catàstrofe, accident, guerra, atemptat o per la mort d’algun ciutadà que causés una gran consternació entre la ciutadania. La decisió recau en el Consell de Ministres que, amb caràcter d’urgència, aprova un decret de dol oficial, determinant també el nombre de dies que estaria vigent, els mateixos que la bandera nacional haurà d’estar a mig pal.

Passa el mateix amb la resta d’administracions. En el cas de les comunitats autònomes, cal l’acord del Consell de Govern per aprovar aquesta situació extraordinària. La capacitat normativa de la Comunitat te només incidència sobre la seva pròpia bandera, sense tenir cap competència sobre les altres.

En el cas dels ajuntaments el protocol a seguir és similar. En una reunió del Ple de l’ajuntament, s’aprova el dol oficial i per tant la bandera del municipi afectat pot mostrar-se a mig pal durant els dies que s’hagin determinat.

Amb tot plegat, no ens hauria pas d’estranyar veure només una bandera a mig pal en alguns casos, sempre que sigui la que correspon a l’administració que hagi declarat el dol oficial. Això, però, per qüestions òbvies, no passa (gairebé) mai.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

REDACCIÓ12 Març, 2015

abello — El candidat de CDC a l’Ajuntament de Tarragona

Segons va publicar el Diari La República, fa uns dies va tenir lloc una topada entre la cap de protocol de l’Ajuntament de Tarragona i el cap de llista d’una de les formacions polítiques que es presenta a les properes eleccions municipals. En l’acte de celebració del Dia de la Dona, organitzat pel consistori, la responsable del protocol municipal va demanar a dos candidats que sortissin de la zona reservada a les autoritats.

Estem parlant d’un acte oficial, de caràcter especial. El protocol de la vida oficial es regeix pel Reial Decret 2099/1983, de 4 d’agost, on es dóna una major prevalença als càrrecs electes i de representació per davant dels què han estat designats. En aquell acte, i qualsevol de similar que es pugui celebrar en les properes setmanes, només els càrrecs electes tenen un lloc preferent en les precedències.

Una altra cosa són els actes privats, no oficials, organitzats per l’Església, associacions d’interès general o privat, empreses, particulars, etc. En aquests casos, haurem d’aplicar el protocol social, i fins i tot el costum local, és a dir, aquelles regles convencionals que regeixen la convivència i no estan determinades per llei, i on l’amfitrió/organitzador tindrà sempre la darrera paraula.

D’entrada, us puc assegurar que sóc la primera en creure que no tothom ha de saber sobre protocol. Però sí que penso que és important que una persona que hagi decidit presentar-se a unes eleccions, ha de tenir uns mínims coneixements, o, si més no, deixar-se assessorar per algú que en sàpiga.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

REDACCIÓ26 Febrer, 2015

Fa temps que em rondava parlar d’un tema que és massa habitual veure als mitjans de comunicació i que no fa cap favor a la nostra professió. I arran dels comentaris que hi ha hagut després de l’abraçada del capità del Reial Madrid de Bàsquet, Felipe Reyes, al rei Felip VI, després de guanyar la Copa del Rei en aquesta modalitat esportiva, crec que ha arribat el moment de fer alguna reflexió.

Felipe Reyes declarava que ”em vaig saltar el protocol, però no podia quedar-me amb les ganes d’abraçar el rei”. Doncs no cal que demanis disculpes, Reyes. És del tot normal i no vas infringir cap llei. Espontaneïtat i proximitat no estan barallats amb protocol. Com tampoc ho estan amb el saber estar i l’etiqueta.

És més que freqüent llegir coses com ‘saltar-se el protocol’ referint-se a quan una personalitat s’acosta a saludar a les persones que l’esperen per veure-la (a vegades durant hores). O pensar que ‘el protocol és car’, referint-se a les despeses de representació d’empreses o institucions. O el que encara és pitjor: la falta de respecte envers els professionals cada cop més formats (actualment ja existeix una carrera universitària oficial) assegurant que som ‘cursis’ i que només pensem amb com menjar a taula, amb quin cobert primer, o quina roba s’ha de portar en un acte o un altre.

Així que he pensat en iniciar una campanya per tal que als Jocs Mediterranis del 2017 s’inclogui un nou esport: “salt del protocol”. I aprofitant que aviat ens visitarà Sa Majestat el Rei Felip VI, segur que podrem començar amb els entrenaments … i fins i tot aconseguir els primers rècords!

Marta DOMÈNECH
@mdv70

REDACCIÓ4 Febrer, 2015

banderes — Banderes de la seu judicial d’El Vendrell

He de confessar que quan em van proposar iniciar la secció DiploMarta em va fer una mica de por, doncs creia que, en general, era un assumpte que podia semblar ranci, o només per a l’alta aristocràcia. A més, sabia que hi haurien assumptes que podrien causar controvèrsia, com per exemple, les banderes. Però després de més d’una vintena d’escrits, us he de dir que estic molt satisfeta de l’acollida que tenen i, mentre em deixin, seguiré parlant sobre aquelles qüestions que són desconegudes per a molts però que alhora generen debat.

Aprofito doncs ara per agrair la col·laboració d’en Javier Vergés, un lector de La República Checa que ens ha fet arribar la fotografia que il·lustra aquest escrit. Es tracta de les banderes, o el que queda d’elles, que estan hissades al Jutjat del Vendrell.

Les banderes no es col·loquen per a fer bonic. L’Article 3 de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, diu que la bandera d’Espanya haurà d’ondejar a l’exterior i ocupar el lloc preferent a l’interior de tots els edificis i establiments de l’Administració central, institucional, autonòmica, provincial i municipal. El Jutjat del Vendrell és un edifici oficial, de l’administració, i per tant, hi ha l’obligació de tenir-hi hissades les banderes oficials.

Les banderes són símbols que ens representen i es mereixen que siguem respectuosos amb elles. No són draps decoratius, ni tovalloles o peces de roba interior. Tan de bo, igual que va passar fa uns dies a Els Pallaresos, els responsables del Jutjat del Vendrell se n’adonin aviat i hi posin solució.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

REDACCIÓ29 Gener, 2015

Ja hi som. Un altre cop hem hagut de llegir als mitjans de comunicació que s’ha trencat el protocol. Com si parlessin del centre que ens va regalar la sogra quan ens vam casar i que malauradament ens ha caigut a terra quan l’anàvem a deixar ben net … Hi ha coses que no canviaran mai, sembla ser! En fi, deixeu-me que us expliqui per què el Sr. Tsipras ha ‘trencat el protocol’, segons alguns periodistes.

L’Església Ortodoxa Grega està reconeguda a la Constitució, on se la reconeix com a religió predominant al país hel·lènic. Això ha significat que durant anys, tots els actes, inclosos en el protocol oficial d’aquest país, hagin comptat amb la presència d’un representant religiós, i que tots els juraments s’hagin fet amb una mà sobre la Bíblia.

Les eleccions del passat diumenge han posat de cap per avall el país i de retruc, el seu protocol. A diferència, per exemple de casa nostra, l’endemà mateix de les eleccions el primer ministre prenia possessió del seu càrrec al palau presidencial. I és aquí on podíem veure els primers canvis importants en protocol i etiqueta.

Alexis Tsipras prometia el seu càrrec amb vestit, però sense corbata, i ja no es comptava amb la presència de l’Arquebisbe d’Atenes, i per tant, la fórmula utilitzada obviava els termes religiosos: “Declaro en el meu nom, honor i consciència obeir la Constitució i les lleis”, convertint així a Tsipras en el primer cap de Govern de la història de Grècia que ha optat per aquesta nova fórmula, decidida en menys de 24h, i que repeteixo, en cap cas, ha trencat el protocol.

Nous costums per a una nova manera de governar el país.

Això si, una estirada d’orelles a Tsipras. No pot ser que un govern progressista, no compti amb cap dona al capdavant dels seus ministeris. Aquí ho deixo. Anirem veient què passa.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

Older Posts

Arxius de diplomarta | Diari La República Checa

xxx Partners

ARA, MÉS PROTOCOL QUE MAI

ALGUNA COSA ESTÀ CANVIANT

UNA XIULADA QUE ES PODRIA HAVER ESTALVIAT

El màrqueting emocional al servei del protocol

Banderes amb… escut

BANDERES DE DOL

EL ‘NO PROTOCOL’ DELS CANDIDATS

UNA NOVA MODALITAT ALS JOCS DEL 2017

Banderes del jutjat fetes un nyap

TSIPRAS ‘TRENCA’ EL PROTOCOL