Després de l’interrogatori de la Fiscalia i Advocacia de l’estat a l’exconseller Jordi Turull que ha sumat més de quatre hores, ha arribat el torn de Raül Romeva.
L’extitular d’Exteriors de la Generalitat s’ha presentat davant el tribunal del ‘Procés’ com un “pres polític”, de manera que no va respondre a la Fiscalia perquè, igual que va fer l’exvicepresident Oriol Junqueras, considera que s’enfronta a ” un judici polític”.
Romeva s’ha referit així a la quarta sessió del judici del ‘Procés’ que se celebra al Tribunal Suprem, acusat d’un delicte de rebel·lió agreujada per malversació pel qual s’enfronta a 16 anys de presó.
L’exconseller, empresonat, ha arrencat el seu interrogatori assegurant que no respondrà a les preguntes del ministeri fiscal perquè “considera això un judici polític”, en la mateixa línia que va al·legar Junqueras la setmana passada, amb qui comparteix advocat defensor, Andreu Van den Eynde, única part a la qual va a contestar a les preguntes que formuli.
I ha afegit: “Avui fa 365 dies que estic a la presó i em considero un pres polític”.
El Dr. Manuel Carasol, metge de família i membre del Sindicat de Metges de Catalunya, en una entrevista al nostre digital explica la situació que viuen els facultatius que es dediquen a l’atenció primària i que pateixen una brutal pressió.
Manuel Carasol, membre del Sindicat Metge de Catalunya
En què consisteix la proposta de vaga prevista per la primera setmana de febrer?
És una continuació de la que es va fer al febrer al novembre.
No ho entenc…
Es va acordar un conveni per millorar les condicions laborals dels metges de la primària de l’ICS, però els de la concertada no vam arribar a cap acord. Ha passat pràcticament dos mesos i per part del CAT SALUT i de les patronals no hi ha hagut cap apropament ni voluntat de diàleg. A nosaltres no ens queda cap altre remei que seguir amb les mobilitzacions.
Doncs, la ‘guerra’ és exclusivament dels metges de la Medicina concertada…
Exacte.
I què reclameu? El mateix que els de la pública?
Hi ha algun matís, però és practicament el mateix.
I per què no heu demanat durant l’anterior vaga?
Metges de Catalunya tenia una representacio minoritària en la mesa on es negociava el conveni Siscat. Ningú no té interès en introduir les nostres reivindicacions particulars en un conveni que engloba tots els col·lectius sanitaris.
Quins són les exigències?
Són principalment millores de les condicions laborals que repercutiran en una millor servei al pacient. Ens referim sobretot a les càrregues i a la qualitat assistencial.
Pot concretar…?
La nostra jornada laboral hauria de ser 70% dedicat a l’assistència i el 30% a la formació. Avui dia, dediquem el 100% a l’assistència. Tenim agendes ‘apretades’, no disposem de temps per a formar-nos ni per fer investigació. Per conveni tenim 20 hores de formació a l’any, el que és manifestament insuficient.
Estem parlant de poder participar en congressos internacionals?
No. Això ho fem fora de la nostra jornada laboral. A vegades, agafem dies de vacances o de lliure disposició per poder assistir. Les 20 hores són les que ens donen per participar en cursos de formació que, normalment, és l’empresa que ofereix. Els metges de la salut pública es regeixen per un altre conveni, on es contemplen més hores de formació.
M’està dient que hi ha metges de primera i de segona?
A l’atenció primària, hi ha una medicina pública que va a una velocitat i després hi ha la concertada que va molt més lenta. Les condicions laborals que tenim són diferents. Els metges de capçalera de la concertada tenim una pressió brutal.
I això?
Ells tenen unes agendes amb 23 visites diàries i 5 administratives. Nosaltres, tenim entre 35 i 40 visites presencials i entre 12 i 15 administratives. O sigui, unes 50 o 55 visites al dia. Això és insuportable.
…
Un metge de l’ICS disposa de 12 minuts per visitar un pacient i nosaltres, el de la concertada, 7. D’aquesta manera no donem un bon servei al malalt. Ara mateix, hi ha una sanitat de primera i una de segona.
I pacients?
Si un malalt té la mala sort de viure en una zona en què la salut és gestionada per un proveïdor concertat, trobarà més llistes d’espera i més dificultats en accedir a les consultes i no tenen el mateix temps de visita que en la pública. Per tant, hi ha pacients de primera i de segona.
Vostè és metge a la Xarxa Santa Tecla. Com funciona?
A Santa Tecla hi manca voluntat per donar resposta a les nostres reivindicacions. Calen més recursos. En el cas de la primària és fàcil d’entendre: són metges, infermeres, auxiliars i dotació per mantenir els consultoris quan aquests no són dels ajuntaments. Això són faves comptades. Com pot haver-hi ara dèficit en la primària quan mai no havia passat? Perquè la primària entri en nombres negatius significa que alguna cosa s’està fent malament.
Què vol dir?
Que els recursos que arriben a l’atenció primària no són suficients. Moltes ocasions hem demanat informació al Departament de Salut per saber com es gestionen els recursos destinats a entitats concertades com la Xarxa de Santa Tecla o Sagessa, perquè ara per ara és una incògnita. Només sabem que estem molt pitjor que fa 6 o 7 anys.
Foto del facultatiu en la seva consulta
Però hi ha auditories…
El comitè d’empresa i els assessors laborals estan atents. Les auditories ja se sap que segons qui les fa, expressen tot el que volen expressar.
És conscient que hi haurà ciutadans que no entenen que convoqueu aquesta vaga. Diran que només penseu en els diners i en vosaltres…
No reivindiquem una millora dels sous. No demanem més diners. Des del 2008 que tenim el sou congelat. Només demanem que ens tornin allò que ens van treure. Ens van treure les hores extres i el 5% de tots els conceptes de la nòmina. En contrapartida als treballadors públics els hi tornen. I diuen que nosaltres no tenim aquest dret. Per a algunes coses som públics i per altres concertats.
Creu que s’està fent negoci amb vosaltres?
On estan els diners de les retallades? Només sabem que ens han retallat els sous però no sabem que van fer amb els diners. No tinc constància que s’hagi fet inversions. Estem en pitjors condicions que fa 10 anys.
Continuo sense entendre perquè no feu un front comú amb la resta de sindicats…
S’ha intentat quan s’estava negociant el conveni Siscat. Pensàvem que hi havia una sèrie de línies vermelles que hauríem de respectar tots, però els sindicats de classe (UGT i CCOO), sempre troben motius per signar un conveni sense tenir en compte les nostres reivindicacions. És un problema que s’arrossega des de fa anys. Sempre hem d’anar separats pel tipus de reclamacions que són molt especifiques dels metges perquè formen part del nostre dia a dia, com potser el cas de les guàrdies, de la durada de les visites… Els altres sindicats no les entenen.
Però sou molt poc representatius…
És cert que atenció primària el 80% és ICS i el 20% és concertada. En la primària no som majoritaris, però en els hospitals sí.
El candidat del PDecAT a l’Ajuntament de Tarragona, Dídac Nadal, convoca la ciutadania a una conferència per explicar el seu projecte de ciutat. L’acte tindrà lloc aquest dimecres a les 19 hores al hall del Teatre de Tarragona.
Nadal té previst compartir amb els assistents el seu punt de vista sobre l’actualitat política municipal, quins són els punts dèbils i les fortaleses de la ciutat.
Durant uns 40 minuts, el candidat demòcrata a les eleccions municipals farà un esbós del seu projecte polític per a una Tarragona que s’ha quedat, amb els socialistes, ancorada en el passat.
Recentment, Dídac Nadal no es cansa de dir que Tarragona necessita aire fresc i un nou govern municipal, que sigui capaç de potenciar una ciutat que, recordem, és Patrimoni de la Humanitat. Nadal diu que s’esforçarà perquè el socialista Josep Felix Ballesteros no continuï al capdavant de l’executiu municipal.
Junqueras contestarà només les preguntes de la seva defensa
Oriol Junqueras, vestit de fosc i sense corbata, ha decidit que només contestaria les qüestions formulades per la seva defensa, després d’acusar les acusacions de fer servir una argumentació forçada dels fets, conscients que ell no ha comès cap delicte. Sobretot perquè votar no és delicte d’acord amb la legislació espanyola. “Impedir que es voti sí que ho és”, ha remarcat, deixant clara la seva indefensió en aquest “judici polític”.
L’exvicepresident català ha manifestat davant el tribunal que el jutge que és independentista des de molt abans que esclatés el conflicte polític amb Espanya. Un fet que es va veure accentuat amb la “decapitació” de l’Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional. Junqueras ha dit per activa i passiva que continuarà sent independentista perquè està convençut que la República Catalana és, ara per ara, la millor proposta política. Entén que per només es pot garantir una bona convivència amb un estat propi, on es pugui propiciar un reconeixement entre iguals.
L’advocat de Junqueras està repessant tot el ‘procés’
Junqueras ha demanat perdó per la passió que posa a l’hora d’expressar-se, ja que això es deu al fet d’estar en silenci forçat durant més d’un any i mig. Ha insistit que no odia Espanya ni la seva gent. Ans el contrari.
“Jo estimo Espanya. Estimo la gent i a la cultura espanyoles. Ho he dit mil vegades perquè és veritat”, ha assegurat Junqueras al seu advocat Andreu Van Den Eynde.
Ha precisat, que estimar Espanya “és compatible” amb què sigui republicà català. “Estic convençut que la millor manera de garantir la convivència i les relacions és amb un reconeixement entre iguals”.
El polític català s’ha mostrat “absolutament en desacord” amb les acusacions de la Fiscalia, que demana per a ell 25 anys de presó per un delicte de rebel·lió agreujat amb malversació.
El fiscal Fidel Cadena ha estat contundent. Ha deixat molts titulars durant la seva al·legació. De moment és l’únic que parlat de “moments violents” i de rebel·lió. El representant del Ministeri Fiscal en el judici contra el procés ha explicat que a Catalunya s’ha creat una legislació paral·lela i un procés de desconnexió al marge de la legalitat. Per a Cadena, la Cambra Catalana s’ha convertit en un “parlament irregular” en aprovar la llei del referèndum que tindria lloc el passat 1 d’octubre del 2017.
El fiscal ha acusat els líders independentistes asseguts al banc dels acusats d’ordir un pla minuciós per separar Catalunya de l’estat espanyol i que per assolir aquest objectiu van fer servir el poder dels Mossos d’Esquadra, qui es posa al costat de la rebel·lió i les muralles humanes. El representant del Ministeri Públic recorda que en aquest judici no s’està criminalitzant cap ideologia política, sinó un procés penal. També ha dit que en aquest procés independentista hi ha hagut actes violents.
Els dos fiscals, Javier Zaragoza i Fidel Cadena, han fet mans i mànigues per desmuntar l’estratègia de defensa dels líders sobiranistes. Ambos dos han insistit en la necessitat de respectar els paràmetres constitucionals. Han dit que no hi ha sobirania catalana perquè només hi ha una sobirania espanyola, la dictada per la Carta Magna. També han remarcat que la sobirania resideix en el poble espanyol i no només en el poble català. De fet, en la seva opinió, “uns pocs no poden decidir sobre el que és de tots”.
Policia Nacional i Mossos d’Esquadra contra el tràfic de droga
Una desena de detinguts és, de moment, el resultat de la intervenció conjunta de la Policia Nacional i Mossos d’Esquadra contra el tràfic de marihuana.
Els agents estan realitzant des de primera hora d’aquest matí escorcolls en diferents urbanitzacions de Tarragona, més concretament en la zona de la Platja Llarga. Però, el dispositiu policial contra una banda organitzada que es dedica al tràfic de droga també és visible al Baix Penedès, Tarragonès i Baix Camp.
Feia mesos que la policia controlava els responsables d’aquestes plantacions indoor de marihuana. No obstant això, no ha engegat l’operatiu fins que no va tenir tot lligat.
La investigació continua oberta i el jutge ha decretat el silenci de les diligències.
Estem davant un judici històric. No perquè es troben en el banc dels acusats polític. Ni tampoc perquè siguin independentistes. És notícia a nivell internacional perquè es jutjarà els màxims responsables del referèndum. Una consulta que pretenia conèixer l’opinió dels catalans sobre la independència de Catalunya. Els polítics, protagonistes del desafiament secessionista, estan acusats de delictes tan greus que el Suprem el pot condemnar a dures penes de presó. El judici, un dels més mediàtics de la Història més recent d’Espanya, comença dimarts i serà seguit per més de 600 periodistes acreditats, entre ells 50 de mitjans internacionals. El judici durarà uns 3 mesos i comptarà amb més de 500 testimonis entre ells, l’expresident Mariano Rajoy i la seva número 2, Soraya Sáenz de Santamaria, l’exministre Montoro, l’expresident Artur Mas i l’exlehendakari Iñigo Urkullo. Es preveu que no hi hagi sentència abans de les eleccions municipals i europees, agendades pel 26 de maig.
Els acusats
Nou exconsellers de l’Executiu liderat per Carles Puigdemont (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs); 1 expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dos líders de moviments socials, Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), s’asseuran pròximament a la banqueta acusats bona part d’ells d’un delicte de rebel·lió, el que podria comportar penes de presó superiors als 15 anys. Només tres d’ells (Vila, Mundó i Borràs) es lliuren d’aquest càrrec i estan encausats per malversació i desobediència, el que rebaixa les peticions de presó de la Fiscalia fins als 7 anys.
També hauran d’afrontar un judici per desobediència – estan acusats de permetre que el Parlament debatés resolucions a favor d’un referèndum – els exmembres de la Mesa de la Cambra Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Joan Nuet, a més de la exportaveu de la CUP Mireia Boya, encara que en aquests casos serà el Tribunal Superior de Justícia qui es faci càrrec de la causa.
Així mateix, l’Audiència Nacional s’encarregarà del judici per rebel·lió en què estan processades les cúpules d’Interior de la Generalitat i dels Mossos.
Manuel Marchena presidirà el tribunal
Qui els jutjtarà?
Una dona i sis homes seran els encarregats de dirimir la responsabilitat penal dels polítics independentistes, en un tribunal presidit per Manuel Marchena i que serà el que definitivament determini si hi va haver o no rebel·lió.
El més veterà dels jutges del Penal del Suprem, un històric fundador d’una associació judicial progressista o la primera dona que va arribar a la Sala Penal són alguns dels magistrats que integren un tribunal que té una mitjana d’edat de 63 anys. En les seves trajectòries destaquen processos tan mediàtics com la inhabilitació de Baltasar Garzón, la Gürtel, els assassinats de Rocío Wanninkhof i Mariluz Cortés o el frau fiscal de Leo Messi.
Dos no són membres de cap associació, altres dos pertanyen a l’Associació Professional de la Magistratura (qualificada de conservadora), dos més a la Jutges i jutgesses per a la Democràcia (considerada progressista) i el restant a l’Associació Judicial Francisco de Vitoria. El tribunal va estar a punt de veure modificada la seva relació de forces després del pacte frustrat entre PP i PSOE, que van proposar a Marchena, el president del nou Consell General del Poder Judicial (encara sense renovar). Però aquest va renunciar a l’oferta.
Jordi Sánchez damunt d’un cotxe de la Guàrdia Civil
De què són acusats?
La Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox són les tres acusacions que exerceixen l’acció penal i que sempre van mostrar unitat a qualificar els fets com una rebel·lió fins que l’Advocacia es va desmarcar en l’últim moment. Aquest canvi de criteri va ser el que va visibilitzar encara més les sospites de politització que han acompanyat sempre a les tres acusacions.
El Ministeri Fiscal ha portat el pes de l’acusació des de l’inici, i ni tan sols els canvis en la Fiscalia General de l’Estat (ha hagut tres nomenaments des que va arrencar el procés) han variat la seva línia d’actuació. Amb trajectòries jurídiques tan reconegudes com dispars, quatre fiscals han dirigit la causa sobre el terreny, aliens a qualsevol tipus de pressions.
El perfil baix que ha mantingut l’Advocacia des de la seva irrupció en el cas per considerar l’Estat com a perjudicat per la malversació va saltar pels aires quan va presentar el seu escrit d’acusació sense un sol esment a la violència, clau del procés. Aquesta acció va ser vista com una picada d’ullet de Pedro Sánchez als independentistes per aconseguir el seu suport als pressupostos.
L’acusació exercida per Vox sempre ha estat la més dura amb els processats, i així les seves peticions de penes són el doble que les del Ministeri Fiscal.
Carmen Calvo, la vicepresidenta del Govern i ministra d’Igualtat, acaba d’anunciar que els partits catalans pro independència no accepten el marc traçat per l’executiu presidit Quim Torra.
“Aquest govern té la ferma decisió d’establir tots els ponts possible però en aquest moment, el marc traçat que hem fet no és acceptat pels partits independentistes”, ha assegurat la número 2 del president Pedro Sánchez després de la reunió del Consell de Ministres.
El portaveu del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Reus, Andreu Martín, s’ha reunit amb el president de la Lliga Professional de Futbol, Javier Tebas, per analitzar el futur del CF Reus Deportiu.
Martín, acompanyat d’altres membres del grup municipal del PSC, es va entrevistar aquest dijous amb Tebas i amb el director general del Consell Superior d’Esports, Mariano Soriano.
LaLiga ha expulsat el club reusenc de la competició per les seves dificultats econòmiques, però Martín és el primer representant polític de Reus que manté una reunió amb Tebas, assenyala el PSC.
El socialista critica que l’alcalde, Carles Pellicer (PDeCAT), “hauria d’haver anat a Madrid” perquè “tingués informació de primera mà per poder transmetre-la a l’afició ia la ciutadania.
Martín advoca per “solucionar el conflicte del Reus i que pugui tornar a competir a Segona A amb una nova propietat solvent amb voluntat i capacitat de fer-se càrrec de la situació econòmica i esportiva”.
En aquest sentit, Martín manifesta la voluntat del seu grup municipal de reunir-se amb els nous propietaris del club “quan l’entitat comenci a treballar”.
Tarragona es queda per primera vegada en tres anys sense derbi entre el Nàstic i el Reus per l’expulsió del campionat de l’equip reusenc com a conseqüència de la decisió del jutge de Disciplina Social de Laliga.
Una sanció que obligarà al Reus a resorgir de les cendres ja que no podrà accedir durant tres anys a la LFP, per l’expulsió immediata de l’equip pels impagaments, a més d’haver de pagar una multa a la patronal de 250.000 euros.
Setmana atípica de derbi a la que el Nàstic ha preparat un ‘stage’ a la localitat d’Oliva (València) per intentar fer grup i començar a conjurar l’equip, que compta amb 11 cares noves d’aquest mercat d’hivern.
Per la seva banda, el Reus Deportiu va conèixer que la Reial Federació Espanyola de Futbol va començar a tramitar les baixes del que era la seva plantilla i els jugadors que van abandonar en última instància la disciplina reusenca podran començar a jugar amb els seus nous equips.
El Nou Estadi no obrirà les portes al partit més esperat de l’any, el derbi entre dues localitats enfrontades i quedarà en l’anecdotari que mai l’equip local va ser capaç de superar el Reus a la Lliga de Futbol Professional, dues derrotes en dos enfrontaments.
RICARD CHECA19 Febrer, 2019
El Dr. Manuel Carasol, metge de família i membre del Sindicat de Metges de Catalunya, en una entrevista al nostre digital explica la situació que viuen els facultatius que es dediquen a l’atenció primària i que pateixen una brutal pressió.
