REDACCIÓ
Durant aquests dies, asseguren haver vist fantasmes, els veien al matí sortir d’un forat per creuar les vies d’un tren que ja no els hi passa. Sembla que aquell forat, és a peu de carrer i que cal ajupir-se, passant de costat per tal d’entrar i sortir. Podríem dir que és el forat de la misèria o el forat de la vergonya. Però m’abstindré dels prejudicis adjectivables i em refugiaré amb el que ens aporta un forat.
Aquest punt és una falta, un lloc per omplir i continuar fent. Les carències del sistema són clares, i una vella estació abandonada ens ha donat l’oportunitat de denunciar de nou, racons d’una misèria que bàsicament és nostre, perquè permeti’m. Històries de ferrovellers que sobreviuen esperant qualsevol cosa per marxar d’un forat que els fa mal.
Permeteu-me dir-vos que fa uns dies també vaig assenyalar les carències dins d’un sistema que m’afecta directament com a professional. Per desgràcia o per sort, els retrets i les burdes acusacions, van sortir de vells forats, per resoldre situacions amb tota la misèria que faria vergonya mostrar. Els forats hi són per mostrar que hi ha buits que s’han d’omplir, i que afortunadament ens ajuden a seguir pensant. Les il·lusions xoquen amb els retrets, la desconfiança mostra les seves vísceres més clares. La diferència construeix i no divideix, no em cansaré de repetir-ho. Però les disputes estèrils produeixen un fum que no permet veure les mancances d’un sistema podrit.
Justament fantasmes d’una altra època, que vaguejaven per espais sinistres, s’haguessin alegrat d’una iniciativa de la qual m’he assabentat aquests dies. Obertament és una iniciativa que vol lluitar contra l’estigma i la discriminació que pateixen les persones a causa d’algun problema de salut mental i d’elles es desprèn per fer que esdevinguin protagonistes d’aquest canvi, amb una eina meravellosa, la paraula. Sembla que ja fa cinc anys que ja dura, i les converses ja es multipliquen. Obertament és un forat que reforça allò que falta, és un espai obert, buit per omplir de comprensió. La contradicció és vida, el forat ens assenyala el que falta i amb un acte comprensible, es torna a buidar per continuar desitjant.
Armand MEDINA
Educador social
REDACCIÓ
